serenalla / sangatalla

.

Foto: Una serenalla pallaresa, un endemisme restringit a l’eix axial pirinenc. Les seves poblacions se situen entre el centre del Pallars Sobirà i l’oest d’Andorra. És petita, amagadissa, ràpida, àgil i s’alimenta d’insectes a les tarteres d’alta muntanya pirinenca situades entre 2.200-2850 m d’altitud, ben assolellades, amb fort pendent i coixinets d’herba al seu voltant. Foto vista aquí.

Imatge: A l'Escola Andorrana d'Escaldes-Engordany hi ha la classe de les Serenalles.

.

Exemple: "Ah, sí, per cert, a la casa tenim dues coses: serenalles (esperem poder fer-los alguna foto per al Josep) i internet inalàmbrica!!!!"

Font: Vist en un article del bloc The Fortress of Solitude.

Definició de serenalla: sargantana [DIEC]. / sargantana (Andorra) [DCVB]. / Al GDLC no hi surt.

Variants: Segons Pantebre, a El parlar d'Andorra, 1997: sagrantalla (segons Griera); sanagatalla, sargantalla, sergantalla, sergantilla, serinalla, seronalla, sirgantana (segons Riera); sengatalla (Aixirivall), sarguindalla (Andorra), sanganalla (Argolell). / Segons Maria Teresa Anglada, a La llengua catalana parlada i escrita a les Valls d'Andorra: sagrantalla.

Etimologia: Probablement d'un derivat llatí vg. *lacartāna de *lacarta (clàssic lacĕrta), ‘llangardaix’, amb la l- canviada en s- per creuament amb noms d'altres rèptils com serpent, salamandra o els de la família del cast. sabandija. (Cf. Corominas DECast, s. v. lagarto i sabandija) [DCVB]. / 1135; d'un preromà *lakartana, dimin. del preindoeuropeu *lakarta amb el sufix iberobasc -na, probable base del ll. lacerta 'llangardaix', amb encreuament progressiu amb el protobasc seguandílea 'sargantana' [GDLC].

.

Nota 1: El mot serenalla és un dels andorranismes incorporats a l'última edició del diccionari normatiu (DIEC).

Nota 2: Al Pla de Sant Tirs i a la Seu d'Urgell diuen sangatalla, que també surt al DCVB sense especificar-ne la localització.

Nota 3: Aquest mot s'utilitza en textos oficials, com per exemple a Butlletí oficial del Principat d'Andorra (BOPA), on trobem un edicte del 17-3-2004 "pel qual es fa pública l'adjudicació definitiva relativa al programa d'estudi i la conservació de la serenalla pallaresa al Principat d'Andorra, fase III".

Nota 4: Al web Andorra.ad llegim que "els grans protagonistes [del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa] són els esdeveniments pirinencs, és a dir espècies que no es troben enlloc més del món: marcòlic groc, tritó pirinenc, serenalla pallaresa... aquesta última exclusiva d’un reduït sector d’aquesta serralada".

Nota 5: Amb l'epígraf Tritonades de la jornada, corresponent a l'Informe de la tercera jornada del Congrés internacional de medi ambient d'Andorra (2002), se'ns explica que "un tritó va quedar acollonit en veure un grup anomenat 'ecoturistes', espècie en perill de créixer i molt!!! Va comentar la fabulosa troballa amb un parell de serenalles (sargantanes per a la resta) que quedaren igualment esmaperdudes".

Nota 6: A l'entrada de sargantana, el DCVB ens ofereix aquestes variants formals: sargantalla, sangatalla, sarcantana, segrantalla, sagrantana, segrantana, sangrantana, sargantanya, sangrantanya, sangardilla, sangartilla, sargandilla, sargantilla, sanglantana, singlantana, singlatana. I aquests sinònims: sangarta, sarnalla, serenalla, sargussa, llangardaixet, llangardaixina, llangardixa.

Nota 7: A la Viquipèdia ens donen aquestes formes: sargantalla, sangatalla, sarcantana, segrantalla, sagrantana, segrantana, sangrantana, sargantanya, sangrantanya, sangardilla, sangartilla, sargandilla, sargantilla, sanglantana, singlantana, singlatana.

Nota 8: Al llibre de Pep Coll Quan Judes era fadrí i sa mare festejava, sobre llegendes del Pallars, hi trobem sargantilla (p. 191). Segons l'autor, al Pallars també es fan servir les variants "sarnalla, sengatalla i altres". Precisament, al Diccionario dialectal del Valle de Aneu (Institut d'Estudis Ilerdencs, 1973), hi trobem la forma singatalla.

Nota 9: Al llibre Dialectologia filològica, Joan Veny diu: "SANGARTAYLES 'sargantanes' [...] Aquesta és la primera documentació antiga d'aquest mot, que, sota variants fonètiques originades per metàtesi, assimilació o dissimilació (sargantalla, sagrantalla, sangatalla, singardalla, xingardalla, xingartalla), té vida normal a les terres de Solsona, la Seu d'Urgell, Castelló (DCVB) i Alta Ribagorça. [...] Avui no es coneix aquesta forma a Lleida, on ha estat substituïda, així com a bona part del domini occidental, per sangartilla o sargantilla [...]

Nota 10: Al DCVB hem trobat una cançoneta localitzada a la Seu d'Urgell en què la protagonista és la sargantilla. "La sargantana és un animal que per la seva vivacitat excita l'interès de la mainada per agafar-lo. Com que viu per llocs pedregosos i s'amaga àgilment dins els forats de paret o sota les pedres, els infants intenten fer-lo sortir, i per això existeixen diverses fórmules rimades a les quals s'atribueix la virtut d'atreure el rèptil cap a fora de l'amagatall. [...] «Sargantilla, treu lo cap, que ta mare és al forat i les cuques són al niu que fan retiu-tiu-tiu» (La Seu d'U., ap. Gomis Zool. 393)."

Nota 11: L'Onset diu que "en aragonés a forma preferén ye sargantana, encara que existen buena ripa de formas parexitas como pasa en catalán (yo, sargantana, la he sentito mesmo en lugarez de l'Alta Zaragoza). Por a mía zona se diz changardina". Altres formes, segons l'Onset: sargandana, sangardana, engardaxina, sagardiana, xardagana, xingardana, zargallana, singartalla, singardalla.

Nota 12: El Marià diu que "recordo que la meva àvia, nascuda a Cava [Alt Urgell], pronunciava singatalla".

bogar

Exemple 1: "En aquest temps és quan es començava a desfermar i a treure el serri dels corrals. Aquests fems eren molt apreciats: en algunes ocasions, esdevenien moneda de pagament a canvi d'un treball determinat i, en d'altres, es podia pagar una feina portant a bogar el ramat a un cap o una feixa, apletant-lo o no."

Font 1: Josep M. Troguet. Calvinyà, ara fa temps. Memòries d'un poble de l'Alt Pirineu. Andorra la Vella: Edició a càrrec de l'autor.

Exemple 2: "Tot cap de casa veí de la parròquia podrà tenir tres-centes bèsties estrangeres a conlloc, per femar la seva propietat, les quals no podran entrar a la parròquia fins el dia 7 de juny, venint obligat el propietari a donar-ne coneixement al Cònsol el mateix dia, baix pena de multa i de fer bogar per tres nits a favor de les persones que aquest o la Comissió designaran, en cas d’incompliment. Sols s’admetrà cinc caps de cabrum per cada cent caps de bestiar llanar."

Font: Govern d'Andorra (1996). "Arrestos de la Taba" (Article 2. Conllocs). Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, núm. 18, de l’1 de març del 2006.

Definició 1: Femar la terra. Bogar a tesa: femar la terra amb la femta del bestiar que hi dorm (Esterri). Bogar a cargues: femar la terra traginant-hi els fems a esquena de bístia (Esterri). Els pastors aplegaven tota la ramada als volts del poble... en un camp proper a la casa; de pas, aquest ja quedava «bogat» (afemat) pel «sirro» (excrement del bestiar), Lluís Rec. 19. [DCVB].

Definició 2: Fer que un ramadet o escabot de bestiar dormi dins els andàs muntats en un camp o prat a fi de femar-los. El clos dels andàs es va traslladant cada nit fins que s'ha resseguit tota la peça [Arrels d'Andorra, de Manuel Anglada, 1993].

Localització: Andorra, Pallars, Ribagorça [DCVB].

Nota 1: Un escabot és 'un ramat petit d'ovelles o cabres, que generalment no excedeix de la dotzena de caps (aplicat també a un grup de persones)' [La llengua catalana a Andorra, de Manuel Riera, 1992].

Nota 2: Apletar (i pletar) significa 'reunir, concentrar les ovelles perquè pasin la nit al ras, tancades o no per andàs', 'tancar i restar el bestiar dins una pleta perquè hi descansi (referit també a persones, amb el sentit de 'dormir a la muntanya, potser -o no- al coastat d'una pleta'' [La llengua catalana a Andorra, de Manuel Riera, 1992].

Nota 3: Un andà és una "tanca per a cloure el bestiar a les pletes" [La llengua catalana a Andorra].

Nota 4: Una pleta és un "espai de muntanya o camp, normalment tancat amb andàs, on es reuneix el bestiar que pastura" [La llengua catalana a Andorra].

Nota 5: Els arrestos de la taba, encara vigents però en desús, "en la llei comunal tradicional" són actes "d'atorgament dels arrendaments dels serveis comunals (hostal, tenda, carnisseria, fleca, molí) i dels quartons per a l'any en curs, fets en alguns comuns en el consell de les Tabes i en d'altres, segons les èpoques, en l'anomenat consell d'Arrestos. En algunes parròquies el terme arrest era sinònim d'ordinació" [Diccionari enciclopèdic d'Andorra, d'Àlvar Valls].

Nota 6: El mot arrest, del francès arrêt 'decret', és un dels andorranismes admesos al DIEC2.

Nota 7: Prou notes! Si voleu saber què són els quartons, busqueu-ho, recoi.