serenalla / sangatalla

.

Foto: Una serenalla pallaresa, un endemisme restringit a l’eix axial pirinenc. Les seves poblacions se situen entre el centre del Pallars Sobirà i l’oest d’Andorra. És petita, amagadissa, ràpida, àgil i s’alimenta d’insectes a les tarteres d’alta muntanya pirinenca situades entre 2.200-2850 m d’altitud, ben assolellades, amb fort pendent i coixinets d’herba al seu voltant. Foto vista aquí.

Imatge: A l'Escola Andorrana d'Escaldes-Engordany hi ha la classe de les Serenalles.

.

Exemple: "Ah, sí, per cert, a la casa tenim dues coses: serenalles (esperem poder fer-los alguna foto per al Josep) i internet inalàmbrica!!!!"

Font: Vist en un article del bloc The Fortress of Solitude.

Definició de serenalla: sargantana [DIEC]. / sargantana (Andorra) [DCVB]. / Al GDLC no hi surt.

Variants: Segons Pantebre, a El parlar d'Andorra, 1997: sagrantalla (segons Griera); sanagatalla, sargantalla, sergantalla, sergantilla, serinalla, seronalla, sirgantana (segons Riera); sengatalla (Aixirivall), sarguindalla (Andorra), sanganalla (Argolell). / Segons Maria Teresa Anglada, a La llengua catalana parlada i escrita a les Valls d'Andorra: sagrantalla.

Etimologia: Probablement d'un derivat llatí vg. *lacartāna de *lacarta (clàssic lacĕrta), ‘llangardaix’, amb la l- canviada en s- per creuament amb noms d'altres rèptils com serpent, salamandra o els de la família del cast. sabandija. (Cf. Corominas DECast, s. v. lagarto i sabandija) [DCVB]. / 1135; d'un preromà *lakartana, dimin. del preindoeuropeu *lakarta amb el sufix iberobasc -na, probable base del ll. lacerta 'llangardaix', amb encreuament progressiu amb el protobasc seguandílea 'sargantana' [GDLC].

.

Nota 1: El mot serenalla és un dels andorranismes incorporats a l'última edició del diccionari normatiu (DIEC).

Nota 2: Al Pla de Sant Tirs i a la Seu d'Urgell diuen sangatalla, que també surt al DCVB sense especificar-ne la localització.

Nota 3: Aquest mot s'utilitza en textos oficials, com per exemple a Butlletí oficial del Principat d'Andorra (BOPA), on trobem un edicte del 17-3-2004 "pel qual es fa pública l'adjudicació definitiva relativa al programa d'estudi i la conservació de la serenalla pallaresa al Principat d'Andorra, fase III".

Nota 4: Al web Andorra.ad llegim que "els grans protagonistes [del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa] són els esdeveniments pirinencs, és a dir espècies que no es troben enlloc més del món: marcòlic groc, tritó pirinenc, serenalla pallaresa... aquesta última exclusiva d’un reduït sector d’aquesta serralada".

Nota 5: Amb l'epígraf Tritonades de la jornada, corresponent a l'Informe de la tercera jornada del Congrés internacional de medi ambient d'Andorra (2002), se'ns explica que "un tritó va quedar acollonit en veure un grup anomenat 'ecoturistes', espècie en perill de créixer i molt!!! Va comentar la fabulosa troballa amb un parell de serenalles (sargantanes per a la resta) que quedaren igualment esmaperdudes".

Nota 6: A l'entrada de sargantana, el DCVB ens ofereix aquestes variants formals: sargantalla, sangatalla, sarcantana, segrantalla, sagrantana, segrantana, sangrantana, sargantanya, sangrantanya, sangardilla, sangartilla, sargandilla, sargantilla, sanglantana, singlantana, singlatana. I aquests sinònims: sangarta, sarnalla, serenalla, sargussa, llangardaixet, llangardaixina, llangardixa.

Nota 7: A la Viquipèdia ens donen aquestes formes: sargantalla, sangatalla, sarcantana, segrantalla, sagrantana, segrantana, sangrantana, sargantanya, sangrantanya, sangardilla, sangartilla, sargandilla, sargantilla, sanglantana, singlantana, singlatana.

Nota 8: Al llibre de Pep Coll Quan Judes era fadrí i sa mare festejava, sobre llegendes del Pallars, hi trobem sargantilla (p. 191). Segons l'autor, al Pallars també es fan servir les variants "sarnalla, sengatalla i altres". Precisament, al Diccionario dialectal del Valle de Aneu (Institut d'Estudis Ilerdencs, 1973), hi trobem la forma singatalla.

Nota 9: Al llibre Dialectologia filològica, Joan Veny diu: "SANGARTAYLES 'sargantanes' [...] Aquesta és la primera documentació antiga d'aquest mot, que, sota variants fonètiques originades per metàtesi, assimilació o dissimilació (sargantalla, sagrantalla, sangatalla, singardalla, xingardalla, xingartalla), té vida normal a les terres de Solsona, la Seu d'Urgell, Castelló (DCVB) i Alta Ribagorça. [...] Avui no es coneix aquesta forma a Lleida, on ha estat substituïda, així com a bona part del domini occidental, per sangartilla o sargantilla [...]

Nota 10: Al DCVB hem trobat una cançoneta localitzada a la Seu d'Urgell en què la protagonista és la sargantilla. "La sargantana és un animal que per la seva vivacitat excita l'interès de la mainada per agafar-lo. Com que viu per llocs pedregosos i s'amaga àgilment dins els forats de paret o sota les pedres, els infants intenten fer-lo sortir, i per això existeixen diverses fórmules rimades a les quals s'atribueix la virtut d'atreure el rèptil cap a fora de l'amagatall. [...] «Sargantilla, treu lo cap, que ta mare és al forat i les cuques són al niu que fan retiu-tiu-tiu» (La Seu d'U., ap. Gomis Zool. 393)."

Nota 11: L'Onset diu que "en aragonés a forma preferén ye sargantana, encara que existen buena ripa de formas parexitas como pasa en catalán (yo, sargantana, la he sentito mesmo en lugarez de l'Alta Zaragoza). Por a mía zona se diz changardina". Altres formes, segons l'Onset: sargandana, sangardana, engardaxina, sagardiana, xardagana, xingardana, zargallana, singartalla, singardalla.

Nota 12: El Marià diu que "recordo que la meva àvia, nascuda a Cava [Alt Urgell], pronunciava singatalla".

furro -a

Exemple 1: "Orcs, fers i furros. La Pixarrada del Diable, un rastre verdós i malèfic que encara humiteja prop d’un doble pont enderrocat, on les parets de pedra toquen el cel. Nyerros i cadells, carlins i liberals, ganxos i talibans."

Font: "L'Alt Urgell a poc a poc", article d'Albert Villaró aparegut a la revista Ara Lleida.

Exemple 2: "La gent em va tractar de feréstec i de furro/ Per negar el dret de camada a l'apotecari maleït/ Més d'un i més de quatre em van retirar el saludo/ I volien estomacar-me enmig de la Plaça Panaderia."

Font: Vista al bloc Henry the VIII [desconeixem d'on és el Sr. Henry VIII].

Definició: Adust, malagradós [DIEC i GDLC]. / Esquerp, salvatge [DCVB i La llengua catalana a Andorra].

Etimologia: D'origen relacionable amb fura i amb el castellà huraño 'esquerp', del llatí foraneus 'foraster' [GDLC]. / Segons Coromines Card. 292, la forma furro ve d'una altra amb -r- senzilla, furo, existent en el Maestrat i al Priorat amb la mateixa significació, i furo pot esser una formació regressiva damunt el cast. ant. furaño (=huraño foranĕu) [DCVB].

Variant: furo -a.

Localització: Tor, Farrera, Ponts, Balaguer [DCVB]. / A Andorra i a l'Alt Urgell també es diu.

Nota 1: Agraïm al Salvador que ens suggerís aquest mot. El Salvador ens va dir: "Tot de cop he recordat que la mare explicava d'un temps que va viure a Sort i que li havia fet gràcia la paraula furro, en el sentit d'esquerp, salvatge. "Aquest gat és furro."

Nota 2: La meva sogra (el Pla de Sant Tirs) sempre diu que el gat és molt furro.

Nota 3: Al Servei de Notícies de Sort, el Batlliu i la Vall d'Àssua que ofereix la Biblioteca Municipal de Sort (en línia) hi ha un article sobre l'Associació Cambuleta en què llegim: "El pallarès és un dialecte del català nord-occidental que es parla al Pallars Sobirà i al Pallars Jussà. Aquest dialecte, a més de trets fonètics característics, disposa d’un vocabulari propi. Paraules com cambuleta (tombarella), xinar (estirar els cabells), popar (mamar), furro (esquerp) o coça (guitza) es poden sentir en diferents converses als Pallars."

Nota 4: El divertit i poc normatiu Diccionari lleidatà-català ens dóna força informació: "Furro o Furo: Fer, esquerp, persona (o bestiola) poc sociable, ex.: "No sigos furro i vine amb naltros."

Nota 5: L'Onset diu que "furro en aragonés ye furo, y se mantién prou bien".

Foto 1: Fa pinta de ser furro, aquest. Foto vista al web Relatos fantásticos.

Foto 2: Vista a Lanza del destino.