Exemple: "No era molt freqüent el matrimoni d’una dona vídua en la comunitat. Per això, quan n’hi havia algun era tot un esdeveniment i el jovent acostumava a anar a visitar la núvia a casa seva fent sonar els esquellots. A peu de porta, li cantaven aquesta cançó:
Surt a la finestra nena maca
surt a la finestra
baixa’m a obrir.
En sentir-los, la núvia els donava la benvinguda i els convidava a pujar i a fer un tast, mentre els nois li oferien cançons que sovint parlaven de la seva nova vida i de la que estava a punt de deixar. El dia del casament, si se celebrava al poble, els nois l’anaven a buscar a casa i l’acompanyaven fins a l’església fent sonar els esquellots.
Als vidus també els tocaven els esquellots però no els cantaven cap cançó. Uns dies abans del casament, els nois l’anaven a trobar i li proposaven que els pagués un got per gaudir de la seva boda; si el nuvi s’hi negava, li tocaven cada dia els esquellots a la porta de casa fins que, fart de sentir-los, es decidia a convidar-los. El fet de negar-se a convidar el jovent era sovint una comèdia, perquè els nois de totes maneres l’anirien a buscar a casa i igualment l’acompanyarien amb esquellots fins a la porta de l’església per seguir la tradició."
Font: Eva Julián Adán (1997). Hereus i cabalers. Andorra la Vella: Raül Valls SL. Definició: [esquellotada] Esvalot que es fa amb soroll d'esquelles, corns, llaunes, etc., davant la casa d'un viudo el dia que es torna a casar. Sinòn.: esquellots, corns i esquelles, colcada. Etim.: derivat intensiu d'esquellot. [DCVB]
Nota 1: Dedicat al Salvador, que en un comentari anterior va dir: "Acabo de rellegir el Refranyer Català Comentat de Joan Amades (ed. 1951) i a l'explicació de l'expressió pagar la patenta, que vol dir 'pagar una cosa a desgrat', hi afegeix: "També es dóna a Andorra el nom de patenta al pagament que s'exigeix als vidus per a alliberar-se dels esquellots. Ara ens hauràs d'explicar què era això dels esquellots, ha, ha, ha."
Nota 2: Manel Riera i Riera (La llengua catalana a Andorra, 1992) diu que esquella, usat en plural, és una "esquellotada que es fa al vidu que es casa"; i esquellot, també en plural, és una "esquellotada, que es fa quan es casa algun vidu del poble. Exemple: Li foten esquellots, o ha de pagar un got de vi o li fotiven serenata tota la nit". A l'entrada del verb pagar hi ha l'exemple
pagar vi: "el vidu que es casa ha de pagar vi, si vol evitar-se l'esquellotada".
Nota 3: El Salvador diu que "si després de l'esquellotada encara es resistien a pagar es feia fum de sabatots. Se'ls introduïa a casa substàncies enceses, generalment cuir de sabates velles o excrements de gat que en cremar produeixen mala olor i una forta fumera mig asfixiant".
Nota 4: O zagal de Molinero l'arco diu que "en o mio lugar (Laspuña) tamien esistia ixa tradizion. S'en dizia esquillada". Gràcies! [Laspuña és un municipi del sector de Sobrarb, Aragó.]
Foto: Esquellots de veritat. Del bloc Tres voltes rebel.