Tots junts

Hagués volgut poder expressar tot el que sento quan veig aquestes imatges, quan recordo aquell dia, però només us diré que cada cop que miro el vídeo, m'emociono com si fos el primer cop...

Llibertat

La sensació de llibertat que vaig respirar un cop aconseguit el cim em va fer oblidar, en part, el patiment, el cansament o el defalliment d'algun moment.

La impressió de sentir-me lliure em va fer pensar en la meva terra, en el desig de la meva gent i en la força del voler i del poder.

Potser patirem, potser en algun moment desmaiarem, però n'estic segura que junts ho aconseguirem. 

Enllaçada a sa lluna i donant la mà a Gemma de Viatge Plural us desitjo una molt bona Diada!

Espanya, carinyo, lo nostre no funciona

Els Mali Vanili són un duet de músics catalans amb un estil pop amb aires folk. Han estrenat el videoclip "Espanya, carinyo, lo nostre no funciona" amb un to desvergonyit, tot atrevint-se a vestir-se de toreros i entonar una lletra plena d'ironia que plasma la ruptura de Catalunya amb Espanya.

És encomanadissa, oi?

 

Més de 100 paraules

somriu, vola, embriaga't, viatja, acluca, brama, gaudeix, gita't, interpreta, saluda, anticipa't, tafaneja, adreça't, escolta, col·labora, estudia, barrina, endolceix, tria, solidaritza't, acull, xerra, etiqueta, connecta't, opina, enraona, xiuxiueja, pensa, comparteix, xiula, evoluciona, apassiona't, vacil·la, xala, frisa, prefereix, madura, demana, creix, imagina, acaricia, canta, cerca, abraça, xiscla, somia, xateja, recita, llegeix, construeix, estima, escriu, descobreix, plora, compon, practica, menja, emmara't, guaita, integra, contrasta, crida, brinda, regateja, manifesta't, al·lucina, treballa, rumia, respira, rondina, recicla, independitza't, lluita, ensopega, pentina't, besa, engoleix, enamora't, desitja, enyora, sent, oblida, converteix, troba, evadeix-te, abriga't, descalça't, escalfa, gira't, embaladeix-te, provoca, repassa, xucla, desperta't, atrapa, compta, omple't, torna, vessa, regala, amara't, recorda, escull, motiva't, enlluerna't, tremola, il·lusiona't, encoratja't, dorm, apareix, convida, adona-te'n, enceta, marxa, reconeix, impregna't, coneix, entusiasma't, afanya't, tranquil·litza, mossega, cavil·la, bufa, ofega, emporta't, segueix, inquieta't, parla, despulla't, viu...

Volia fer un escrit diferent, volia expressar el que he sentit tot aquest temps, volia trobar les paraules adequades per aquesta ocasió especial; aquest és el post 100, però per més que vulgui fer filigranes, només em vénen al cap paraules que etiqueten moments i sensacions que he viscut en aquest raconet. I pensant-ho millor, ja m'està bé perquè al cap i a la fi les paraules, com ja sabeu, em despullen.

Fa poc s'ha celebrat el Dia Europeu de les Llengües i s'han fet diferents activitats; una ha estat la de La paraula en català que més m'estimo. I ara tinc curiositat per saber quina és la paraula en català que més us estimeu. Me la dieu?

Sense paraules...

Aquesta és una petita mostra del que anit vam viure als carrers de la part alta de la ciutat. Tothom entonant l'Amparito Roca i ballant al ritme de la baixada de l'Àliga i la Mulassa. Aquest és un dels moments inesborrables en què es respira un ambient festiu que per molt que el visqui, em segueix deixant sense paraules...

Un altre dels moments indelebles de la Tecla d'enguany va ser el multitudinari concert familiar dels Antònia Font. Us en deixo un bocí perquè en pugueu fer un tastet de la nostra festa.

Espero que n'hagueu gaudit tant com jo!

La flama de tot un poble en moviment

Familieta, us desitjo una molt BONA DIADA!

Som i serem

Jo tampoc acato la sentència contra el català.

La immersió lingüística és l'única esperança per a la supervivència del català i l'única via per assegurar la cohesió social del país. Si ara acatem estarem firmant la sentència de mort de més de 1.000 anys de llengua i cultura catalanes. És l'hora de ser lliures. I tenim pressa, molta pressa!

Coi in lingus, coi in lectus!

3 al calaix!

Per casualitat me n'he adonat que estic de celebració. Sí! (Ja ho sé. Sóc una desastreta...)
L'altre dia el "Paraules despullades" va fer 3 anyets. La veritat és que cada any m'ha passat de llarg, però aquest any, per fi, ho celebro!
En aquests 3 anys he escrit moltes coses sobre mi en escrits que potser, a vegades, no s'entenen gaire, però que sens dubte formen part de mi.
Vaig començar el blog escrivint "paraules fogoses", però aviat m'en vaig adonar que no només podia escriure aquest tipus de relats. Jo sóc moltes més coses a part d'aquestes paraules i així ho he anat reflectint al blog durant aquests anys. De manera que m'he anat despullant durant tot aquest temps, d'una manera més o menys entenedora, però ho he fet i a més, m'agrada fer-ho. M'agrada ensenyar-vos la meva música, escriure sobre coses que em fan pensar, sobre coses que em passen, persones que m'estimo, sensacions...
I ja que m'he posat a fer memòria de tot el que hi ha a les meves Paraules, no puc deixar de fer esment a les vostres perquè també formen part del meu blog. Així que us dono mil gràcies per estar aquí, per fer-me companyia i dir la vostra. I als que hi sou des del principi, mil gràcies un altre cop per voler veure créixer el meu blog.
Per acabar, us deixo un dels relats que vaig fer per estrenar el blog, però aquest cop us el deixo en àudio. El Veí de dalt me'l va demanar per passar-lo al programa "Calents i contents" d'ona fm i aquest n'és el resultat.

Ara tinc un mono...

Ja no tinc gos, no... Ara tinc mono!

Sí, heu llegit bé, ja no tinc el gosset... El fet és que com ja us vaig explicar, me'l van mig endossar o encolomar del tot, vaja! Era moníssim... és vaja, encara ho és! No us espanteu que no me l'he carregat!

La qüestió és que aquella bestiola tan petita i tan bufona era un "bitxo"! Sí sí... me n'anava a treballar i quan tornava no us podeu imaginar com em trobava la casa... Com pot ser que un animaló tan petit pugui fer desastres tan grans? No ho entenc, però us asseguro que els feia...

Pobret es passava moltes hores sol a casa i es posava nerviós, per això em feia aquests desastres... I vaig pensar que no podia ser, que en aquestes condicions no volia tenir l'animalet. Penso que si tens un animal a casa és perquè el vols tenir i per tant, has de ser responsable i cuidar-lo bé. Jo ja no complia cap d'aquestes condicions perquè mai em vaig plantejar tenir una bestioleta ni tampoc havia pensat què suposava tenir-lo. El fet és que vaig veure clar que no el podia tenir. El gosset no es podia quedar tot el dia sol a casa i jo no me'n podia fer càrrec com m'hagués agradat. Així que vaig trucar al meu amic i sí... li vaig tornar el gosset. Ho va comprendre perfectament, fins i tot penso que ja s'ho esperava. Sap perfectament que me la va jugar quan es va presentar a casa meva amb l'animaló.

Em va fer molta pena haver-lo de tornar, era molt carinyoset... És, és! He estat uns dies amb remordiments i sentint-me culpable, però ara que ja han passat uns quants dies més, penso que el que he fet és el més encertat. Jo no vull tenir un animalet perquè sí si no me'n puc fer càrrec d'una manera responsable.

Fa unes quantes setmanes que vaig atabalada, entre la feina i tot plegat no puc ni escriure al blog ni visitar el vostres. I entre papers i papers vaig poder gaudir de l'últim concert de Els Amics de les Arts al Palau de la Música. Va ser espectacular!

I ara que estic atabalada per la feina i enyoro el gosset, sento que tinc mono de concert. Sento que m'aniria bé per oblidar aquestes setmanes de mè! Però m'hauré d'esperar... Però mentrestant, us deixo un bocinet del concert que vaig anar. Surto al vídeo jeje, però no sóc aquesta que està tota l'estona amb el braç aixecat, eh?! El vídeo no és de bona qualitat, però reflecteix molt bé l'ambient del concert.

Roda el món i torna al blog

Aquesta setmana s'ha començat a publicar a aquest nou blog, Roda el món i torna al bloc dedicat exclusivament a la trobada virtual blocaire del gener del 2015.

Si voleu estar al corrent de tot, poseu-vos l'enllaç i sabreu totes les xafarderies dels que volen ser-hi, dels que marxen, dels que pleguen, dels que tornen... totes les que nosaltres sabrem es clar!

Per tant, si teniu alguna notícia de gent que plega i ens la feu arribar, també la inclourem al blog i ens posarem en contacte amb ells per si volen venir a la trobada.

Esperem que us hi afegiu i que col·laboreu, donant idees per millorar la trobada i amb qualsevol cosa que se us acudeixi que pot ser útil. Moltíssimes gràcies a tots!

(Imatge i text de la Carme de Col·lecció de Moments)

Enamorada

Mireu quina coseta... Feia dies que em preguntaven si el volia i jo deia que no. I avui me l'han portat a casa, amb tota la mala intenció, perquè sabien que si el veia no m'hi podria negar. De fet, quan l'he vist, me n'he enamorat...
Té dos mesets i pesa 2.5 kg. Ho sé perquè l'he pesat! I és molt carinyós! Però encara no té nom...
M'ajudeu a trobar-n'hi un?

Trobada virtual de blocaires perduts

Primer va començar en Ferran, cansant-se dels blogs, després l'onatge, després els dubtes de la rits i finalment, el Xexu en va parlar i el seu post em va fer pensar en tota la gent que hi ha darrere els blogs que seguim i, me'n vaig adonar que són “coneguts anònims” o desconeguts que ens agrada descobrir. El fet és que veient que hi havia gent amb la voluntat de deixar els seus blogs, vaig pensar en si, passat el temps, ens en recordaríem d'aquesta gent. I llavors vaig dir: “I saps què he pensat més? Que estaria bé fixar una data futura de retrobament en el supòsit que anéssim deixant els blogs. Faria gràcia veure què expliquem passat el temps... :)” Però aquestes paraules no anaven més enllà d'un simple pensament en veu alta.

El fet és que la Carme, que també n'havia parlat del tema al seu blog, de seguida s'hi va animar i va dir: “M'apunto a la idea de la Guspira. Crear un indret i una data per retrobar-nos, els que vulguin apuntar-s'hi... per si ens hem perdut.” I a més va preguntar: “Qui més s'hi anima?” I la qüestió és que hi va haver gent que s'hi va animar.

Per això, hem decidit proposar-vos una trobada a tots i totes els que encara ens llegiu, tant si teniu el blog en funcionament, encara, com si ja no.

La Carme i jo hem decidit donar un espai virtual i una data concreta de trobada. Hem pensat que la trobada podria començar el dia 6 de gener del 2015 i durar els dies que faci falta per tal de donar temps a tothom qui vulgui que s'hi pugui anar acostant. La idea és que tots els qui decideixin plegar dels blogs puguin passar un moment per dir-nos com estan i com els hi va la vida. I com diu la Carme, que ens expliquin si s'han enganxat a la última xarxa social que, en aquell moment, estigui de moda o si s'han desintoxicat del tot d'ordinadors i xarxes.

Però clar, abans de muntar-ho, ens cal tenir una mica de quòrum. Per tant, aquest post està adreçat, sobretot, als que festegen de tant en tant amb la idea de tancar el blog i dubten entre deixar-lo o no tancar-lo. I també als que l'heu tancat i encara ens llegiu de tant en tant... Us apuntaríeu a donar senyals de vida ni que fos una sola vegada? Val la pena que muntem una trobada virtual de blocaires perduts? Les respostes aquí mateix als comentaris o a la Col·lecció de moments de la Carme.

I els que encara continuareu al peu del canó, vindríeu a treure el cap en aquest espai?

Indignada

Contra la sentència del Suprem espanyol que posa fi a la immersió lingüística en català a les escoles. Un atac sense precedents moderns a la llengua catalana i al model educatiu català reconegut a nivell europeu.

Collons quina parauleta!

Us deixo aquest vídeo perquè m'ha fet gràcia i perquè veieu com n'és de curiosa la nostra llengua. Com en pot donar de si aquesta parauleta. Apa! Enriquiu el vostre lexicó!

Bon cop de falç

Catalunya, pengem les nostres senyeres en senyal de llibertat!
Bon cop de falç defensors de la terra i bona diada!