Les zones porxades. La plaça de la Font III

Una seqüència  fotogràfica de la plaça de la font que ens indica com va ser la seva evolució urbana i com es renova el casat de la mateixa.

Com vam dir en anteriors entrades aquesta plaça ha estat i és, un dels espais més dinàmics de la ciutat, podent observant-se en les fotografies i com en un espai tant reduït, lluïen diferents  mostres destacables del modernisme ebrenc. Actualment sols han sobreviscut fins als nostres dies l’edifici conegut com els magatzems López Vergés o Casa Ramona Sechi obrat per Vaquer Urquizu i l’adjacent que alberga la farmàcia modernista Sanmartín. Tots aquets edificis van respectar la idiosincràsia de l'espai urbà, mantenint els porxos, això no passarà al seu costat de ponent on els porxos desapareixeran amb la renovació del casat. 

Els anys que apareixen a la seqüència són orientatius de la dècada en que van ser realitzades les fotografies. Fotografies realitzades des de l’estrangulament de la plaça i que mostra la part sud de la mateixa. La sèrie comença a la dècada del 1870 amb la fotografia de Bonaventura Masdeu (amb la font gòtica) i arriba fins al final de la dècada dels anys 30 on podem veure la destrucció de la mateixa a causa dels bombardejos feixistes, que va patir la ciutat (era una zona estratègica i nus de comunicació, al tenir a la vora la baixada del pont).

Entre mig podem veure, diferents postals fotogràfiques que van ser editades a principis dels S XX. Unes fotos que ens mostren una època d’esplendor de la ciutat, moment en que es creen la majoria d’edificis modernistes de la ciutat, com és el cas del Royal Bar (edifici frontal?), un edifici que basteix sobre la seva estructura primitiva un espectacular mirador a la moda de l’època, mostrant una imatge força cosmopolita que serà esborrada durant la postguerra.

Malauradament aquest edifici, va ser esventrat per una bomba, i tot i que la façana principal no va ser afectada, al 1944 l’Ajuntament del moment va decidir enderrocar-lo per esponjar l’espai. Altres edificis de la plaça seran enderrocats a la postguerra (com la fonda Europa), donant amplitud al carrer Bonaire i posteriorment  creant la plaça de Montserrat, coneguda com dels Farols. 

Les zones porxades. La plaça de la Font

Al recorregut per les diferents zones porxades de la citat de Tortosa, un cop vist la plaça de les Cols i posterior de la Constitució, ens cal traslladar-nos sols una mica, uns passos,  per entrar a un espai triangular porxat: la plaça de la Font.

La plaça de la Font, va ser utilitzada com a subsidiària de la principal. Una plaça on col·locar tot allò que molestava a la plaça de mercat. És així com allí al 1440 es situa la font que donava servei no sols a la ciutat, sinó també a l’espai de mercadal.

Aquesta plaça de tres costats estava completament porxada, actualment la plaça és més amplia degut als bombardejos del 1939 i posterior reforma. Tot i així, a més de la renovació del casat, manté la porxada a dos dels seus costats.

La plaça a més d’albergar el que avui en dia diríem mobiliari urbà de l’època, era un important nus de comunicació dins de la ciutat, a ella venia a morir el coll de Sant Joan (actual sant Blai) i donava accés a tot el centre de la ciutat, comunicant com no amb el pont de Barques. Per tant lloc per on circulava tota la vida de la ciutat, actualment encara té reminiscències d’aquell passat, per exemple sent un punt de trobada molt usual, tot i que molta gent li ha canviat el nom per baixada del pont (pont de l’Estat) o bé pel comerç més singular del lloc: Baratijas.

De mica en mica, anirem publicant fotos i parlant de diferents comerços, establiments, fondes, de la font... tot i així per obrir boca us deixem amb una de les fotos més impressionants del lloc. Tot i estar feta a època moderna, ens trasllada fàcilment a l’època medieval.

La fotografia es de Bonaventura Masdeu, realitzada a la dècada dels anys 70 del segle XIX.  Ja que la font de l’Àngel,  va ser retirada de la plaça el 1879. La fotografia per sort es conserva a l’Arxiu de la ciutat.

Si ens fixem en les figures humanes, podem advertir que aquesta instantània va necessitar d’un cert temps d’exposició, ja que se’ns mostren mogudes. Al mateix temps podem veure com eren els mercats de plaça a Tortosa, ja que el Mercat encara no estava inaugurat. Cabassos i cistells plens del que sembla verdura, cavallets per a muntar taulells, taules i cadires...  Segurament aquests llocs, que podem veure a la fotografia, de venda es situaven allà per no encabir tots dins la plaça.

La foto esta realitzada des del vèrtex del triangle, a la part més estreta de la plaça,  a un balcó de la casa que donava accés al carrer de Sant Roc. Aquesta angulació picada afavoreix la visió de l’espai i els punts de fuga, creats per la vista del carrer de l’Àngel (Taules Noves).

Impressiona encara veure com la majoria del casat de la ciutat estava per reformar, tanmateix com l’ús del porxo és utilitzat com a lloc públic-privat i zona de comerç quedant retratat a la part inferior esquerra,  amb els seus taulells arran de porxo i tota la mercaderia exposada, fins i tot sembla haver roba penjada de dues barres. 

El riu gelat, II

Sort que aquell dia de gener tant gelat rondava per Tortosa, Bonaventura Masdeu i va fer les fotos al gel del riu.

Era el gener del 1891, si en l’altra fotografia es podia veure tot el sector nord de la ciutat, amb aquesta el que podem veure és la façana fluvial de llavors. Una façana on destaca el Palau Episcopal, la del Hostal (integrat a palau al SXVIII), la casa de l’Aduana o General separades pel pont de Barques. A continuació tota una sèrie d’habitatges abocats al riu que no han perdurat fins al nostres dies.

Una configuració de la ciutat que restava petrificada gairebé des d’època mitjana, una fotografia molt interessant d’observar, sobretot pels detalls: persones arrambades a la barana del pont per veure el gel baixar, la popa d’un llaüt amarrat amb l’agullot i l’arjau amb el gel lliscant riu a baix. 
La foto no és de gaire bona resolució però si parem atenció hi podem veure el nom de la barca (a la dreta de la imatge) a la seva galta; senzillament aquella era la Nº2, de les vuit que configuraven el pont. 

Completem l'entrada amb un text que ens aporta Hilari Muñoz, que pertany als arxius de la catedral i ens explica perfectament com aquest fenomen es va anar reproduint-se al llarg del temps, segurament a causa del mateix pont de Barques que parava la corrent i facilitava el fet de crear gel crespat al riu. El text de 1694 és d'una bellesa notòria i diu: ... Dilluns a 11 de janer 1694, aparegué lo riu de lo pont de barques en amunt fins a la horta de Pimpí, cosa de tir de mosquet poch més o menos, tot gelat ab una vista hermosa que feya lo gel en dit tret, perquè no estava llis com un safareig o bassa, sinó crespat y blanch com la neu, de manera que pareixia haver nevat sobre lo gel, que fou admiració a tots quant lo veren. Y de gruxa lo gel allí al pont de 16 y 17 palms. Y lo mateix dia, tement que dit gel no arruhinàs lo pont, fou llevat y arrimat a la part de la pexera, y al apartarlo del gel, causà molt ruido per los cruixits que donava y se afonà la segona barca del cap de dellà. Y durà cosa de tres dies lo anarsen riu avall lo gel.. Sort de que el fet anés repetint-se durant tres segles fins tenir la tecnologia de la fotografia a les nostres mans i poder retratar els fets. 

Meravelles.

Un pati a la façana fluvial

Es tracta del pati del palau Montagut, actual seu de la comunitat de Regants de l’Esquerra. Un palau edificat entre el riu i el carrer Santa Anna, on mostra la seva part més noble. És en aquest carrer on es pot apreciar una de les seves intervencions més destacades en època moderna  per part de l’arquitecte August Font i Carreras: una torre circular per adaptar-se a la fisonomia del carrer on destaca el seu balcó i el sostre ceràmic en tons blancs i blaus amb forma cònica.

Ubicat a tocar de la catedral, envaeix l’espai que en l’edat mitjana ocupava el complex del convent dels Trinitaris (amb el pas del temps el  convent es va traslladar fins al carrer del Coll de Sant Joan, actualment sols resta l’església coneguda com Sant Blai), a més d’envair el conegut portal de Tamarit. Portal secundari del clos murallat de la ciutat però de vital importància, amb accés directe des del riu, va permetre l’entrada de comandes; com les pedres que es van fer servir per a construir la catedral.

A la fotografia extreta del grup de Facebook Baix Ebre i Montsià Antic, es pot apreciar la forma que tenia el pati en el moment que Bonaventura Masdéu el va retratar i com les cases veïnes en aquella zona disposaven d'espais semblants, on sortir a la fresca o estendre la roba.

La fotografia de finals del SXIX ens dóna la visió ja alterada de l’espai ja que, amb l’abocament de terra al riu per guanyar-li espai, el pati i el portal (espai de la dreta per on s’entrava i es sortia al carrer Santa Anna) deixarà de tenir accés directe a l’aigua del riu i quedaran a nivell del nou terreny, necessaris per a poder construir el que seria el futur escorxador de la ciutat.

A l’actualitat tot i els canvis el pati encara es conserva, ha perdut el tarannà privat i la reixa deixa observar tot el seu interior, però així i tot no ha perdut el seu caràcter i està ben inclòs dins les últimes restauracions de l’edifici. Amb el pas del temps i fins als anys de la postguerra del segle passat l’abocament de sorra al riu persisteix, fins bastir el que actualment es coneix com la rambla Felip Pedrell: via que comunica el nord i el sud de la ciutat vella d’una manera més ràpida i còmoda per als vehicles.

Tortosa per Bonaventura Masdéu

Fotografia d'una sèrie de Bonaventura Masdéu, que retrata la Porta de l'Olivera de la Catedral, editada per Fothotípia Thomas Barcelona.

Va ser una de les facetes com a fotògraf que va desenvolupar Masdéu, a part de retratista també va divulgar la imatge més artística de la ciutat, començant a difondre ja cap als finals del segle XIX una imatge més "turística" de la ciutat.

Portalada de Sant Domènec

Fotografia de Bonaventura Masdeu.

Les drassanes de Titets

Les drassanes a la ciutat dóna per a unes quantes pàgines, des de l’època romana on ja es pressuposen, fins a l’actualitat on l’activitat és totalment inexistent. La seva situació canviant al llarg de la història ens fa parar al Camp de Titets.

De com serien unes drassanes fluvials al S. XIX, fa una bona descripció Jesús Moncada al seu Camí de Sirga: “Els calafats pencaren de valent a les drassanes, món embadalidor i amarat de misteri, amb fumeres, aroma de fusta i fortors de brea, on la duien a veure el vaixell que, a la primeria, li semblava el costellam d’una bèstia enorme i esfereïdora. En visites successives observà com anava agafant forma, com l’equipaven amb els paraments, com l’Aleix de Segarra pintava el nom d’ella amb carmí a les galtes de proa...”


I més o menys també és el que podem veure a la fotografia de Bonaventura Masdeu, unes drassanes fluvials encarregades de construir i reparar a Tortosa gran part de les naus que circulaven per l’Ebre i la costa propera. Unes drassanes a l’aire lliure, ben atapeïdes, de casetes i barraques taller dels mestres d’aixa, d’estructures i paraments constructius i la no gens menyspreable xifra de set costellams visibles de vaixells.

El Camp de Titets és el lloc on s’ubiquen les drassanes de Tortosa durant el S. XIX, ja que el lloc on van estar durant tota l’edat mitjana i fins als mitjans del S.XIX , comença a ser ocupat per espais per a la ciutadania, com va ser el Passeig de Ribera cap als 1840 i posteriorment el Mercat Central cap als 1870.


Al plànol de la ciutat dibuixat per la Brigada Topogràfica al 1871, queden plasmades vora riu una vegada traspassat el pont del ferrocarril, al costat de l’incipient Parc municipal, amb un total d’una vintena de construccions que fan referència als tallers i barraques dels calafats, cap al 1884 van desaparèixer de la zona, ja que l’Ajuntament va preferir expropiar els terrenys per a configurar l’actual Parc municipal. Al llibre de Baila sobre l’evolució de l’espai urbà de Tortosa fa aquesta ressenya: “es construïen llaguts, embarcacions auxiliars i de pesca; d’aquesta indústria naval vivia molta gent: calafats, filadors, ferrers,clavetaires, serradors de llarg, fusters, pintors, camàlics,etc. A més, el quitrà es continuava fent a la casota, que havia estat destruïda en la guerra del francès, però construïda l’any 1826; aquesta indústria de betums per a les embarcacions va ser florent, fins que la introducció del vapor i dels bucs de ferro la farien caure.”

Així que les drassanes altre cop van ser desplaçades per la ciutat i les properes es situarien a l’altra riba del riu, d’on per exemple sortirà el Vapor Anita a la dècada dels anys 10 del S.XX, va ser construït íntegrament a Tortosa en cinc mesos, als tallers Sales, foneria situada a l’actual barri de Ferreries.

15 de juliol de 1901

Tal dia com avui, fa 110 anys, aquests tres xiquets es retrataven, ben mudats, a l'estudi de Bonaventura Masdéu al Carrer de la Rosa de Tortosa. Éren els germans Irene, Joan i Guadalupe Blasco Pérez.
Copia a l'albúmina sobre paper.
Col·lecció de la família Gas Ferré.

Bonaventura Masdéu + Bernhard Wachtl

Copia a l'albúmina de finals del segle XIX, realitzada a l'estudi de Bonaventura Masdéu, situat en el Carrer de la Rosa de Tortosa. En el revers del suport (de 12,5x 8,3 cm) s'aprecia el disseny secessionista vienès de Bernhard Wachtl.
Així ens trobem davant d'una imatge amb triple valor: un sentimental, ja que representa un avantpassat, un tècnic, perquè és una mostra dels retrats d'estudi a nivell europeu, i un tercer estètic, ja que inclou al dors el disseny litogràfic d'un artista vienès.

Comanda a Vienne

Bernhard Wachtl era un litògraf austríac ubicat a Viena. El seu treball data de l'última meitat del S XIX i s'esté des d'Àustria fins a la Mediterrània i part de l'Europa de l'Est.
Va dissenyar els logotips d'estudis fotogràfics que anaven al revers dels cartrons que suportaven les fotografies en paper d'albúmina. En un principi aquest cartró no anava signat, però passats els 50 del XIX comença a usar-se com a un suport per a la publicitat amb la signatura del fotògraf. Són estampacions litogràfiques amb color i majoritariament daurades. Cap al 1890 amb l'eclosió de l'art nouveau Viena destaca per la seva secessió, amb artistes com Klimt, Hoffmann, Olbrich. On predomina la formalitat i sobrietat i les formes estilitzades, això inclòs a les fotografies va fer que apareguéssin dorsos d'un alt valor estètic.
La competència entre fotògrafs és gran, passa a ser un treball molt estès i aquesta signatura esdevé no sols una cosa preciosa, sinó també distintiva, donant un valor afegit a la fotografia.
Els punts d'estampació més importants a Europa van ser Viena, Berlin, Sant Petesburg, Munic, entre altres.

Diferents treballs de Bernhard Wachtl, per a fotògrafs de diferents països i ciutats.









Font: The American College of Greece.

L'estudi de Bonaventura Masdéu de Tortosa va utilitzar com a soport i logotip una creació de Bernhard Wachtl.

El riu gelat

Gener de 1891.
Fotografia de Bonaventura Masdéu.

D'aquesta imatge fa 120 anys i no sols curiosa pel gel del riu, sinó perquè també ens mostra una vista que no és la típica de la ciutat a l'època. La façana fluvial nord, amb el Portal de Tamarit-Palau Montagut, les trasseres del carrer Santa Anna, l'esgésia de Sant Jaume, el seu campanar, el sector de Remolins i la Vilanova, amb Tenasses al fons, mentres el Cap de Pont asoma a l'altra riba del riu, donant raser a un llagut.

Lo pont de barques

Fotografia de Bonaventura Masdeu, a la dècada de 1880.
Enviada per Ramon Monllau.

Retrats d'autor

Napoleon Sarony (1821-1896) fou un fotògraf nord-americà que es va fer molt popular pels seus retrats. Feia posar de forma determinada als seus models, fet que li va comportar crítiques per l’artificiositat, però en ells aconsegueix molta teatralitat. Són coneguts els seus retrats de Sarah Bernhardt, en els que apareixia l’actriu caracteritzada del personatge que en aquell moment representava, en alguna escena destacada de l’obra. Aquestes fotografies esdevenien una publicitat excel•lent per a l’actriu, a més de ser inspiració per a altres artistes –per exemple Alphonse Mucha – i alhora constitueixen el germen del que actualment coneixem com merchandising publicitari. Unes altres instantànies cèlebres son les que realitzà d’Oscar Wilde, molt descriptives del tarannà i la moralitat de l’escriptor.



Un altre tret característic dels retrats de Sarony, és el fet d’incloure la signatura en les còpies, de forma que posa en manifest tant el retratat com el retratista, esdevenint una marca. La influència de Sarony es fa palesa en molts estudis fotogràfics fins als anys 40, quan apareixen les grans marques multinacionals i altres mitjans de comunicació que fan que canviïn les estratègies de publicitat. Un exemple són les fotos l’actriu Margarida Xirgu, als anys 30 amb evidents punts en comú amb les que Sarony feia de Sarah Bernhardt.



A Tortosa les coses no van anar gaire diferents, aquestes influències van arribar, com es veu a les fotografies de Bonaventura Masdeu, el qual va introduir aquests aspectes innovadors en les seus retrats i els seus posats de la societat ebrenca. Sent una mostra de voluntat de modernitat de la societat. La ciutat en aquells temps era una ciutat dinàmica, on el vuitcentisme impregnava tots els aspectes de la vida: es van tombar les muralles, millora de comunicacions “ferrocarril”, creació de liceus, teatres, casinos, ateneus, espais que demandava la societat burgesa, com espais de lleure i relació, malgrat que l’economia de la ciutat es basava al sector primari.





En els retrats la teatralitat dels posats va ser més minsa, però en canvi va situar els retratats, en contextos diferents, creant il•lusions noves amb mobles i decorats pintats. Altre aspecte a destacar és l’estètica de les fotografies incloent-hi la signatura al peu. Utilització de estratègies comercials, tipografia, logotips..., posant de rellevància que no sols estaven a l’alçada tècnica sinó també estètica dels corrents més avanguardistes internacionals.

Bonaventura Masdeu

Fotografies de Bonaventura Masdeu, S. XIX
Extretes del web llibres i papers antics

Fotografies de Paper Salat.

Aquesta tècnica de reproducció va ser descoberta per William Henry Talbot, al 1841 i la va nomenar calotype “paraula d’origen grec, que significa bella imatge”. Amb aquest calotip (negatiu) es podien fer còpies, en paper salat, esdevenint els (positius). Aquest procediment de reproducció d’imatges es va fer universal.
Els papers de gramatge acceptable es submergien amb aigua i sal dissolta, després es sensibilitzava amb nitrat de plata. Amb aquesta tècnica la fotografia no es revelava, sinó que s’imprimia directament al paper per contacte del calotip amb el paper sensibilitzat, a la llum directa del sol, una vegada imprès, entre 20 i 30 minuts al sol, la imatge s’estabilitzava amb bromur de potassi.

A Catalunya aquestes còpies “vintage” no són molt comunes i aquest procediment va ser utilitzat fins el 1890.


Foto de William Henry Fox Talbot, "La columna Nelson, de la Plaça Trafalgar de Londres, durant la seva construcció" 1843.
Paper salat sobre negatiu de calotip.

La font de l'Àngel

Promoguda per Pere Palau, Arnau Montornès i Bernat Domènech.
Obra de Guillem de Saera, realitzada al 144o, era coronada per l'escultura de l'Àngel i situada a l'actual plaça d'Agustí Querol. D'unes dimensions majors a l'actual reconstrucció, tenia al seu interior una cisterna, per permetre el subministrament públic de l'aigua.
L'any 1879 la font va ser desmuntada i les seves peces van anar canviant d'emplaçament, fins al 1962
 quan s'instalà definitivament al Carrer Ciutat, adherint-se al Palau Oliver de Boteller.

Fotografia del Arxiu Històric Comarcal de les Terres de L'Ebre. AHCTE.