Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Raiers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Raiers. Mostrar tots els missatges

Guardar fusta al moll: de la Casota!


Aquesta postal dels anys 20/30 del segle passat editada per Viladrich, ens parla molt més que del treball de descarregar fusta, en aquest cas a la riba de la Casota (a), una fusta que baixava en rais o llaüts (h) des dels Pirineus pel Segre o Cinca i a Tortosa es treballava en fusteries i serradores.

Ens mostra una ciutat portuària on el tràfec de fustes, lignits, blats, arròs... la feia dinàmica i viva, ja que el riu ho estava. El riba-rec que naix de l’embarcador de sant Roc travessava per sota el pont de l’Estat (d), deixant a la part de dalt les siluetes de la catedral i la Suda (c), convertint-se en el carrer Barana de l’Ebre (e), on es situava la fonda dels Cugat (f) amb la cantonada del carrer Botigues de la Sal i encara al seu lloc el Palau dels Oliver de Boteller (g). De la lletra (b) ens perdonareu, ja que ara mateix no podem afirmar si és una resta del baluard del Cap de Pont o una peixera. Les peixeres es feien per canalitzar la corrent del riu, ve per evitar encallar una nau o moure molins (flotants) que havia al riu.

Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll.

Si hem aprés alguna cosa durant aquests anys de imatges, és que elles ens parlen i conten històries.


Aquesta postal editada per Viladrich, amb la riba dreta plena de fusta, ens pot traslladar a la feina i al poema de Salvat-Papasseit: Nocturn per acordió del 1925.

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
                               què és
                                         guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;
sota el flandes
i els melis
sota els cedres sagrats.


Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu
                              què és
                                        guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig.

Vosaltres no sabeu
                              què és
                                        guardar fusta al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
-que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.


El Roser per Salvany Blanch

Dos dels fils conductors que tindran protagonisme durant aquest any 2014, surten representats a la següent fotografia.


Per un costat el temple del Roser, a la riba de la dreta del riu Ebre, que compleix 100 anys de vida i per l’altre la visita de Salvany-Blanch a Tortosa, on va fer una bona collita de fotografies de la ciutat, que ens ajuda a comprendre com era passat un segle.

La fotografia estereoscòpica de Salvany ens mostra el relativament nou Pont de l’Estat, horitzontal, contrastant amb la bellesa primitiva, vertical, del Roser. A més la imatge ens deixa veure rais, provinents dels Pirineus amarrats a redós de la corrent i tot just d’alt d’ells, passant la platja fluvial, els arbres jovenets de les drassanes dels Solapa: amb les seves barraques i coberts on guardar els útils de mestre d’aixà.

Si resseguiu l’etiqueta església del Roser, comprovareu que d’aquest espai ja s’ha parlat força, ja que és una de les imatges més comunes i representants de la ciutat. 

Però durant aquest any intentarem redescobrir noves imatges i històries al seu voltant, per aquesta raó us demanem com sempre la vostra participació amb l’aportació de vivències i de imatges.

Font de la imatge: Biblioteca de Catalunya. Fons Salvany i Blanch

Ponts de trànsit


Postal cedida per N.M.G.
Imatge dels dos ponts de la ciutat que van conviure a inicis del segle XX, abans de la Guerra Civil, en primer terme el pont de l'Estat que va fins als peus del campanar del Roser i baix el pont; els rais a la vora del riu arraserats de la corrent. Més enllà el pont de la Cinta que va sustituir el pont de barques.
La postal també ens dóna una perspetiva de com era el Raval de la Creu a inicis del segle.

Panoràmica entre ponts

La façana fluvial de Tortosa amb tot el seu esplendor a principis del segle XX, fotografia presa des de Ferreries (Raval de la Creu); entre el pont de la Cinta i el pont de l’Estat.





1/Església i Convent del Miracle. 2/Castell de la Suda. 3/Catedral. 4/Palau Episcopal. 5/Punta de la cúpula de l’església de la Reparació. 6/Casa de la Generalitat o duana. 7/ Quarters. 8/ Sitjar. 9/Palau Oliver de Boteller. 10/Barri de Pescadors. 11/Llotja i edificis del complex. 12/Mercat. 13/ Parc municipal. 14/Pont del ferrocarril. 15/ Pont de l’Estat. 16/ Riba de Ferreries, amb rais. 17/ Voltes de la Peixateria, desembocadura de la Vall. 18/Muleta al riu Ebre. 19/ Pont de peatge de la Cinta.


Tres detalls de la panoràmica desplegable de la façana fluvial de Tortosa.
Imatges compartides per JM Faiges Albiol

Pont del Ferrocarril


Fotografia enviada per Jordi Costea Balagué.

El pont del ferrocarril va començar a projectar-se cap el 1865, però no va ser finalitzat fins al 1868, cobria uns 224m sobre columnes d'estil dòric de formigó i revestides de planxes metàl·liques.
La fotografia esta presa des del Camp de Tites on es situaven les drassanes en aquell moment, es pot veure trossos de fusta, bigues,... mentre que a la riba de Ferreries es pot veure tot ple de rais, fusta que baixava del Pirineu pel Segre.

Raiers



Postal de principis de segle, entre la primera i segona dècada, ja que l’església del Roser no apareix (l’Ajuntament donava l’autorització l’any 1910, el 4 de març amb la seva expropiació) i ja hauria estat enderrocada per a construir la rampa del pont, mentrestant a l’altra riba el campanar de la nova església es veu totalment enllestit.
En primer terme els raiers descarregant els llaguts de troncs. Fusta que era procedent dels Pirineus i prepirineu, que seguien el cursos dels rius Segre, Noguera i Cinca, situats al recer de la corrent, a la riba de la Casota, deixant la zona d’enfront lliure per al tràfec portuari.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...