En aquesta entrada transcrivim la carta que va
enviar Joan Cid Mulet, des de Perpinyà.
Aquest preocupat pel patrimoni de la ciutat o
la seva possible espoliació un cop acaba la guerra, es va posar en contacte amb
Ramon Frontera sotssecretari de Cultura de la Generalitat i president de la
comissió de Patrimoni, que li va explicar la situació del tresor.
Tal vegada per donar les dades, per coresponsabilitat,
per deixar constància del seguiment de
les peces artístiques i com ell bé explica per amor a la terra: va creure oportú informar a les noves
autoritats faccioses de la ciutat de Tortosa del patrimoni evacuat i salvat de
la ciutat.
25/3/1939
Sr. Alcalde de Tortosa.
Distingit amic: Ignoro el vostre nom i la
vostra filiació política. Vull saber només, que sou un tortosí que estima la
terra i que per sobre de totes les diferències hi posa l’interès suprem dels
sentiment patris.
Emparant-me en aquesta disposició vostra, m´he
permès d’adreçar-vos la present, que no voldria fos interpretada d’altra manera
que com la conseqüència d’un mateix estat d’esperit que el vostre. Per tant, no
és altra la meva intenció d’avui que la que a través del temps ha estat norma
de la meva actuació política.
Com ja sabreu, vaig tenir cura del salvament
del patrimoni artístic de la nostra estimada Tortosa, feina que vaig voler
realitzar que els nostres arxius fossin víctima del robatori i del saqueig. Tothom
coneix, a Tortosa, la meva actuació. Cal, ara, però que tot allò que jo havia
aconseguit salvar torni a la ciutat i és amb aquesta intenció que passo a
informar-vos de tot el que jo sé.
L’arxiu de la Catedral i part del Notarial de
casa Tuñí, va ésser traslladat a Poblet i des d’ací a Viladrau. Podeu
adreçar-vos al Sr. Toda i ell us podrà donar detalls complementararis.
Tots els llibres de les Biblioteques particulars
i religioses foren curosament guardats i recollits al col·legi de Sant Lluís,
en els vaig deixar el mes de març de 1938.
El calze del Papa Luna, la Creu dels
Montcades, la Relíquia de la Cinta i altres objectes, foren dipositats al Banc
d’Espanya i traslladats a Barcelona, on segons referències, continuen encara.
Una altra caixa d’objectes va anar a parar a Darnius, on sembla que les forces
militars, abans de passar la frontera, veren intentar endur-se-la. Podeu fer
gestions per retrobar-la.
En el pis superior de Sant Lluís hi havia
classificat tot l’ornamental de la catedral. Quant menys hi era fins que el
març hi arribaren les forces de Líster. Així mateix hi eren guardades unes
col·leccions de pintures de la casa Dídac de León i la majoria de les imatges
de la Catedral. Tots els objectes portaven una etiqueta indicadora de la seva
procedència.
En fi, us poso en aquests antecedents, amb el
propòsit de que una vegada feu les gestions que estimeu pertinents, puguin retornar
a la ciutat tota la col·lecció de coses que de no haver estat en perill que
corrien no n’haurien sortit mai.
Us saluda cordialment vostre compatrici,
Joan Cid Mulet.
Tota una mostra exemplar de comportament humanista
dins del desgavell d’una guerra, un traspàs d’informació a l’enemic, a favor
del patrimoni de la ciutat.
Però aquesta no va ser rebuda com calia i el
senyor alcalde Loscos Mulet, desprès de llegir-la, la va estripar simplement
pel fet d’estar escrita en català i per un roig, evidentment vençut i exiliat,
tot i així el secretari de llavors Andreu Celma Comas va recollir els bocins i
actualment encara es conserven a l’arxiu de la ciutat.
Com és ben sabut part del Tresor de la
Catedral va desaparèixer o simplement resta amagat algun lloc del món. Possiblement
s’hagués recuperat si s’haguessin posat en marxa les directrius d’aquell que el
va salvar, però no va ser així i la part que millor va ser resguardada al Banc
d’España amb les grans peces d’orfebreria ebrenca, primer a Tortosa i
posteriorment a Barcelona, al ser evacuades el gener del 39 cap Le Havre
(França) i pujades al iot Vita cap a Mèxic, són les que es van perdre el seu
rastre.
La disseminació del Tresor és
complexa; l’arqueta hispano musulmana que il·lustra aquesta entrada no va ser
recuperada. Datada als segles XI i XII, era de fusta amb incrustacions d’ivori decorada
amb figures dansant, cavallers i animals com un cabró, unicorns,... Però sí la
seva germana que estava dipositada al Banc d’España de Madrid.
Bibliografia:
Subirats Piñana,J. (1996). Tortosa, front de
guerra. Tortosa: Columna Tresmall.
Massip, J. (2003). El tresor de la catedral de
Tortosa i la guerra civil de 1936. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.