Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bonaventura Conill. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bonaventura Conill. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de novembre del 2020

BARCELONA - cafè-restaurant-quiosc La Pineda (Carretera Vallvidrera)

(Fotos al final)

El mallorquí Antonio Castañer Noguera va prosperar a Puerto Rico amb l'hisenda "La Gloria", dedicada al processament del cafè. El 28-02-1890 es va casar a Ponce (Puerto Rico) amb la corsa Angela Pierluisi Grau i posteriorment, amb motiu de la independència de Puerto Rico (1899), es va retirar a Barcelona.

A finals del s XIX va comprar els terrenys de la Torre de l'Àngel a la Carretera de Sarrià a Vallvidrera, actual avinguda de Vallvidrera, en un lloc estratègic donat que ocupava un dels revolts de la pujada a l'esmentada localitat de Vallvidrera

El 1905 va decidir obrir, a tocar de la carretera, un edifici de planta baixa destinat a cafè-restaurant per als viatgers que pujaven a Vallvidrera. A més la ubicació era perfectament estratègica ja que estaria al costat de l'estació inferior del funicular que s'estava construint i que connectava la Plaça de Catalunya amb Vallvidrera.

El restaurant es va inaugurar el 18-03-1906 amb el nom  de "Parque de la Pineda / Parch de la Pineda" i anava a càrrec dels restauradors Font i Creus.

No només havia servei de cafè i es feien menjars (servei a la carta), també tocaven  bandes de música.

El local, d'estètica modernista, estava rematat amb una bandera amb la senyera en una banda i la Creu de Sant Jordi a l'altra.

Per aquells que no disposaven de temps, el  propi 1906, es va establir al seu costat un petit quiosc de venda de refrescos. Aquest quiosc seguia els paràmetres del modernisme austríac i també era propietat d'Antoni Castañer.

A finals del 1907,  l'edifici del cafè-restaurant es va ampliar, seguint la mateixa estètica, amb un pis superior.

Un dels fills d'Antonio Castañer, Luis Guillermo Castañer Pierluisi, va lliurar el 02-05-1961 els terrenys al Bisbat per tal que es pogués erigir en el lloc l'església de Sant Joan de la Creu.

A banda de l'edifici esmentat, Antonio Castañer va construir en aquells terrenys diverses torres per al seu ús i el de les seus fills/filles.

* * * * * 

El mallorquín Antonio Castañer Noguera prosperó en Puerto Rico gracias a la hacienda "La Gloria" en la que se dedicada al procesamiento del café. El 28-02-1890 se casó en Ponce (Puerto Rico) con la corsa Angela Pierluisi Grau y a raiz de la independencia de Puerto Rico (1899) se retiró en Barcelona.

A finales del siglo XIX compró los terrenos de la Torre del Ángel en la Carretera de Sarrià a Vallvidrera, actual avenida de Vallvidrera, en un lugar estratégico dado que ocupaba una de las curvas de la subida a la referida localidad de Vallvidrera.

En 1905 decidió abrir en el linde de la carretera, un edificio de planta baja destinado a café-restaurant para los viajeros que subían a Vallvidrera. Además de estar estratégicamente ubicado, el lugar era magnífico puesto que eataba al lado de la estación inferior del funicular que conectaba la Plaza de Catalunya con Vallvidrera, la cual se estaba construyendo.

El restaurante se inauguró el 18-03-1906 con el nombre de "Parque de la Pineda / Parch de la Pineda" y estaba a cargo de los restauradores Font y Creus.

No sólo había servicio de café y se hacían comidas (servicio a la carta), sino que bandas de música amenizaban la estancia.

El local, de estética modernista, estaba rematado con una bandera con las cuatro barras catalanas a un lado y la Cruz de San Jorge en el otro.

Para aquellos que no disponían de tiempo, en el mismo 1906, se estableció a su lado un pequeño quiosco de venta de refrescos. Este quiosco seguía los parámetros del modernismo austríaco y también era propiedad de Antonio Castañer.

A finales de 1907, el edificio del café-restaurante se amplió, siguiendo la misma estética, con un piso superior.

Uno de los hijos de Antonio Castañer, Luis Guillermo Castañer Pierluisi, entregó el 02-05-1961 libró los terrenos al Obispado para que se pudiera erigir en el lugar la iglesia de San Juan de la Cruz.

Aparte del edificio mencionado, Antonio Castañer construyó en aquellos terrenos varios chalés para su uso y el de su descendencia.

* * * * *

The Mallorcan Antonio Castañer Noguera prospered in Puerto Rico thanks to the "La Gloria" farm where he were dedicated to the processing of coffee. On 28-02-1890, he married the Corsican Angela Pierluisi Grau in Ponce and later retired in Barcelona because of the Independence of Puerto Rico.

At the end of the 19th century, he bought the lands of the Torre del Ángel on the Carretera de Sarrià to Vallvidrera, now Vallvidrera avenue, in a strategic place since it occupied one of the curves of the ascent to the aforementioned town of Vallvidrera.

In 1905 he decided to open a ground floor building destined for a café-restaurant for travelers going up to Vallvidrera. In addition to being strategically located, the place was magnificent since it was next to the lower station of the funicular that connected the Plaza de Catalunya, in the center of Barcelona, with Vallvidrera, which was being built.

The restaurant was inaugurated on 18-03-1906 under the name "Parque de la Pineda / Parch de la Pineda" managed by the restorers Font and Creus.

Not only was there coffee service and meals were made (à la carte service), but also music bands enlivened the stay.

The place, with a Catalan Art Nouveau aesthetic, was topped with a flag with the four Catalan bars on one side and the Cross of Saint George on the other.

For those who did not have time, in 1906, a small kiosk selling soft drinks was established next to it. This kiosk followed the parameters of Austrian Sezession and was also owned by Antonio Castañer.

At the end of 1907, the cafe-restaurant building was extended, following the same aesthetic, with an upper floor.

On 02-05-1961, one of Antonio Castañer's sons, Luis Guillermo Castañer Pierluisi, delivered the land to the Bishopric so that the church of San Juan de la Cruz could be erected on the site.

Apart from the aforementioned building, Antonio Castañer built several chalets on those lands for his use and that of his descendants.

Publicitat amb la imatge del primer Cafè-restaurant

La Publicidad, 18.03.1906

El Diluvio, 19.03.1906
Detall de la inauguració

El Diluvio, 13.04.1906

La Publicidad, 29.06.1906

primer edifici
Arxiu Mpal. Sarrià-Sant Gervasi

ampliació edifici
Arxiu Mpal. Sarrià-Sant Gervasi

quiosc de refrescos

plànol quiosc
Arxiu Mpal. Sarrià-Sant Gervasi

Estat dels terrenys abans del tramvia-funicular

Urbanització de l'entorn per Antonio Castañer, amb les torres, el restaurant i el quiosc

(Vull agrair a Ignacio de Quadras la seva col·laboració en l'article 
/ Agradezco a Ignacio de Quadras su colaboración en este artículo)



dijous, 12 de desembre del 2019

BARCELONA - Campoamor, 58



(Valentí Pons)

El 1903 Eduardo Coca sol·licitava permís per construir aquesta casa a la cantonada dels carrers Campoamor (llavors Rambla Cortada) i Venècia (llavors Iglesia).

El projecte el firma l'arquitecte Arnau Calvet, si bé sembla més probable que fos de Bonaventura Conill. Aquests dos arquitectes s'intercanviaven firmes en els seus plànols ja que en ser arquitectes municipals de Sarrià i d'Horta, respectivament, no podien realitzar obra privada. Així Conill firmava els plànols de Calvet a Sarrià i Calvet els de Conill a Horta.

Per altra banda, Eduardo Coca era escriptor i Conill, en la seva faceta d'il·lustrador, li havia fet il·lustracions per a les seves publicacions.

Coca firma en nom del propietari que no sabem qui era realment.

Eduard Coca i Vallmajor (Barcelona, 1872 - 24/12/1908) era un escriptor d'inicis del XX. Va publicar "Aucells de gàbia" (1904),  "Los veraneantes", "Gent d'ara" (1908)  i "El Gran Detective Olmez".

* * * * * 

En 1903 Eduardo Coca solicitaba permiso para construir esta casa en la esquina de las calles Campoamor (entonces Rambla Cortada) y Venècia (entonces Iglesia).

El proyecto lo firma el arquitecto Arnau Calvet, si bien parece más probable que fuera de Bonaventura Conill. Estos dos arquitectos intercambiaban firmas en sus planos ya que al ser arquitectos municipales de Sarrià y de Horta, respectivamente, no podían realizar obra privada . Así Conill firmaba los planos de Calvet en Sarrià y Calvet los de Conill en Horta.

Por otra parte, Eduardo Coca era escritor y Conill, en su faceta de ilustrador, le había ilustrado sus publicaciones.

Coca firma en nombre del propietario que no sabemos quién era realmente.

Eduardo Coca Vallmajor (Barcelona, 1872 - 12/24/1908) era un escritor de inicios del XX. Publicó "Aucells de gàbia" (1904), "Los veraneantes", "Gent d'Ara" (1908) y "El Gran Detective Olmez".

(Valentí Pons)

(Arxiu Municipal d'Horta-Guinardó)


(Valentí Pons)


(foto cedida per Josep Llorens)


diumenge, 1 de setembre del 2019

BARCELONA - Sarrià - desapareguda

Casa desapareguda a l'actual districte de Sarrià-Sant Gervasi, antiga vila de Sarrià. Obra signada per l'arquitecte Bonaventura Conill, podria ser d'Arnau Calvet.

Casa desaparecida en el actual distrito de Sarrià-Sant Gervasi, antigua villa de Sarrià. Obra del arquitecto Bonaventura Conill.

Disappeared Nouveau house in Sarrià, Barcelona. Its architect was Bonaventura Conill.


Branguli


diumenge, 29 d’abril del 2018

HORTA - casa Eugeni Borràs - Plaça Eivissa


(foto Valentí Pons)

(veure fotos al final // ver foto al final // see more pictures at the end)

A la plaça Eivissa d'Horta, aleshores Plaça del Mercat, el 1901 Eugeni Borràs bastia aquesta petita casa amb projecte del mestre d'obres Josep Graner i vist-i-plau de l'arquitecte municipal de l'antic municipi independent d'Horta, Bonaventura Conill.

La casa pren més volum gràcies al joc del maó en les diferents obertures.

Cal destacar els dos esgrafiats, simètrics, amb una escena de pesca. Ignoro si té a veure amb la professió del propietari, el que sí que he vist és que al 1911 un jove pescador anomenat Eugeni Borràs va morir en un naufragi a Cambrils a principis de febrer, podria ser familiar.

Un altre bona obra modernista d'en Graner. Si cliqueu damunt de l'etiqueta podreu veure més obres d'aquest mestre d'obres.

* * * * * 

En la plaza Eivissa de Horta, en aquel entonces Plaza del Mercado, en 1901 Eugenio Borràs construía esta pequeña casa con proyecto del maestro de obras Josep Graner y el beneplácito del arquitecto municipal del antiguo municipio de Horta, Bonaventura Conill.

La casa toma volumen gracias al juego del ladrillo visto en las distinta oberturas.

Cabe destacar los dos esgrafiados, simétricos, con una escena de pesca. Ignoro si está relacionado con el oficio del propietario, aunque he leído que a principios de febrero del 1911 un joven pescador llamado Eugeni Borràs murió en un naufragio en Cambrils y pudiera ser algún familiar.


Otra buena obra modernista de Graner, si clicáis encima de la etiqueta podréis ver más obras del mismo.

* * * * *

In 1901 Eugenio Borràs built this small house projected by the master builder Josep Graner and the blessing of the municipal architect of the old municipality of Horta, Bonaventura Conill.

The house takes volume thanks to the brick seen of the different overtures.

It is worth highlighting the two paintings, symmetrical, with a fishing scene. I do not know if it is related to the profession of the owner, what if I have read that at the beginning of February 1911 a fisherman named Eugeni Borràs died in a shipwreck in Cambrils.

Another good Art Nouveau work by Graner, if you click on the label you can see more works of him.

signatura en el plànol de l'obra 

(foto Valentí Pons)

(foto Valentí Pons)

(foto Valentí Pons)

(foto Valentí Pons)

(foto: Ramon Sales)



dissabte, 2 de gener del 2016

BARCELONA - Esperança, 25

Al carrer de l'Esperança, 25 s'alça aquesta petita torre que va fer edificar Àngela Mas el 1905.

En aquells temps, l'indret es trobava en el límit de l'antic poble de Sarrià amb el de Barcelona.



L'arquitecte encarregat del disseny de la casa va ser Bonaventura Conill (Barcelona, 1876-1946), arquitecte amb força obra modernista a Barcelona i a Lloret de Mar. Conill havia estat l'arquitecte municipal del poble d'Horta.

En aquesta torre combina el modernisme austríac amb el català. Són notables les sinuositats dels esgrafiats i dels ferros. Les línies verticals de la façana acaben en detalls ornamentals de ceràmica vidrada. El coronament de l'edifici mostra la influència austríaca de la Sezession i ajuda a donar més volumetria a la façana.



Al davant de la casa hi ha el terreny per a un petit jardí.

En el plànol de l'edificació s'observa que en el plafó central de la façana anava destinada una fada modernista que o bé no es va dibuixar o bé es va substituir fa temps.


Actualment la casa hostatja el restaurant "El Trapío"

                                                     ************

En la calle de la Esperança, 25 se alza este pequeño chalé que hizo edificar Ángela Mas en 1905.

En aquellos tiempos, el lugar se encontraba en el límite del antiguo pueblo de Sarrià con el de Barcelona.



El arquitecto encargado del diseño de la casa fue Bonaventura Conill (Barcelona, ​​1876-1946), arquitecto con bastante obra modernista en Barcelona y Lloret de Mar. Conill había sido el arquitecto municipal del pueblo de Horta.

En esta edificación combina el modernismo austríaco con el catalán. Son notables las sinuosidades de los esgrafiados y los hierros. Las líneas verticales de la fachada terminan en detalles ornamentales de cerámica vidriada. El coronamiento del edificio muestra la influencia austriaca de la Sezession y ayuda a dar más volumetría a la fachada.



Delante de la casa hay terreno para un pequeño jardín.

En el plano de la edificación se observa que en el panel central de la fachada iba destinada un hada modernista que o bien no se dibujó o bien fue sustituida hace tiempo.

Actualmente la casa alberga el restaurante "El Trapío"

                                                     ************

In Esperança Street, 25 there is this small chalet that Àngela Mas had built in 1905.

At the time, the place was at the limit between the old town of Sarrià and Barcelona.

The architect that designed the house was Bonaventura Conill (Barcelona, ​​1876-1946), architect with Art Nouveau work in Barcelona and Lloret de Mar. Conill was the municipal architect of the disappeared town of Horta.

This building combines Austrian Art Nouveau and Catalan modernisme. Notable are the wavy lines of the sgraffiti and of the ironworks. The vertical lines of the façade end in glazed ceramic ornamental details. The crowning of the building shows the influence of the Austrian Sezession and helps give more volumes to the façade.

In front of the house there is ground for a small garden.

On the original plan of the building there was a modernist fairy drew in the central panel of the façade but there is not nowadays.


Currently the building houses the restaurant "El Trapío"