Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramon Ribera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramon Ribera. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de novembre del 2020

BARCELONA - cafè-restaurant-quiosc La Pineda (Carretera Vallvidrera)

(Fotos al final)

El mallorquí Antonio Castañer Noguera va prosperar a Puerto Rico amb l'hisenda "La Gloria", dedicada al processament del cafè. El 28-02-1890 es va casar a Ponce (Puerto Rico) amb la corsa Angela Pierluisi Grau i posteriorment, amb motiu de la independència de Puerto Rico (1899), es va retirar a Barcelona.

A finals del s XIX va comprar els terrenys de la Torre de l'Àngel a la Carretera de Sarrià a Vallvidrera, actual avinguda de Vallvidrera, en un lloc estratègic donat que ocupava un dels revolts de la pujada a l'esmentada localitat de Vallvidrera

El 1905 va decidir obrir, a tocar de la carretera, un edifici de planta baixa destinat a cafè-restaurant per als viatgers que pujaven a Vallvidrera. A més la ubicació era perfectament estratègica ja que estaria al costat de l'estació inferior del funicular que s'estava construint i que connectava la Plaça de Catalunya amb Vallvidrera.

El restaurant es va inaugurar el 18-03-1906 amb el nom  de "Parque de la Pineda / Parch de la Pineda" i anava a càrrec dels restauradors Font i Creus.

No només havia servei de cafè i es feien menjars (servei a la carta), també tocaven  bandes de música.

El local, d'estètica modernista, estava rematat amb una bandera amb la senyera en una banda i la Creu de Sant Jordi a l'altra.

Per aquells que no disposaven de temps, el  propi 1906, es va establir al seu costat un petit quiosc de venda de refrescos. Aquest quiosc seguia els paràmetres del modernisme austríac i també era propietat d'Antoni Castañer.

A finals del 1907,  l'edifici del cafè-restaurant es va ampliar, seguint la mateixa estètica, amb un pis superior.

Un dels fills d'Antonio Castañer, Luis Guillermo Castañer Pierluisi, va lliurar el 02-05-1961 els terrenys al Bisbat per tal que es pogués erigir en el lloc l'església de Sant Joan de la Creu.

A banda de l'edifici esmentat, Antonio Castañer va construir en aquells terrenys diverses torres per al seu ús i el de les seus fills/filles.

* * * * * 

El mallorquín Antonio Castañer Noguera prosperó en Puerto Rico gracias a la hacienda "La Gloria" en la que se dedicada al procesamiento del café. El 28-02-1890 se casó en Ponce (Puerto Rico) con la corsa Angela Pierluisi Grau y a raiz de la independencia de Puerto Rico (1899) se retiró en Barcelona.

A finales del siglo XIX compró los terrenos de la Torre del Ángel en la Carretera de Sarrià a Vallvidrera, actual avenida de Vallvidrera, en un lugar estratégico dado que ocupaba una de las curvas de la subida a la referida localidad de Vallvidrera.

En 1905 decidió abrir en el linde de la carretera, un edificio de planta baja destinado a café-restaurant para los viajeros que subían a Vallvidrera. Además de estar estratégicamente ubicado, el lugar era magnífico puesto que eataba al lado de la estación inferior del funicular que conectaba la Plaza de Catalunya con Vallvidrera, la cual se estaba construyendo.

El restaurante se inauguró el 18-03-1906 con el nombre de "Parque de la Pineda / Parch de la Pineda" y estaba a cargo de los restauradores Font y Creus.

No sólo había servicio de café y se hacían comidas (servicio a la carta), sino que bandas de música amenizaban la estancia.

El local, de estética modernista, estaba rematado con una bandera con las cuatro barras catalanas a un lado y la Cruz de San Jorge en el otro.

Para aquellos que no disponían de tiempo, en el mismo 1906, se estableció a su lado un pequeño quiosco de venta de refrescos. Este quiosco seguía los parámetros del modernismo austríaco y también era propiedad de Antonio Castañer.

A finales de 1907, el edificio del café-restaurante se amplió, siguiendo la misma estética, con un piso superior.

Uno de los hijos de Antonio Castañer, Luis Guillermo Castañer Pierluisi, entregó el 02-05-1961 libró los terrenos al Obispado para que se pudiera erigir en el lugar la iglesia de San Juan de la Cruz.

Aparte del edificio mencionado, Antonio Castañer construyó en aquellos terrenos varios chalés para su uso y el de su descendencia.

* * * * *

The Mallorcan Antonio Castañer Noguera prospered in Puerto Rico thanks to the "La Gloria" farm where he were dedicated to the processing of coffee. On 28-02-1890, he married the Corsican Angela Pierluisi Grau in Ponce and later retired in Barcelona because of the Independence of Puerto Rico.

At the end of the 19th century, he bought the lands of the Torre del Ángel on the Carretera de Sarrià to Vallvidrera, now Vallvidrera avenue, in a strategic place since it occupied one of the curves of the ascent to the aforementioned town of Vallvidrera.

In 1905 he decided to open a ground floor building destined for a café-restaurant for travelers going up to Vallvidrera. In addition to being strategically located, the place was magnificent since it was next to the lower station of the funicular that connected the Plaza de Catalunya, in the center of Barcelona, with Vallvidrera, which was being built.

The restaurant was inaugurated on 18-03-1906 under the name "Parque de la Pineda / Parch de la Pineda" managed by the restorers Font and Creus.

Not only was there coffee service and meals were made (à la carte service), but also music bands enlivened the stay.

The place, with a Catalan Art Nouveau aesthetic, was topped with a flag with the four Catalan bars on one side and the Cross of Saint George on the other.

For those who did not have time, in 1906, a small kiosk selling soft drinks was established next to it. This kiosk followed the parameters of Austrian Sezession and was also owned by Antonio Castañer.

At the end of 1907, the cafe-restaurant building was extended, following the same aesthetic, with an upper floor.

On 02-05-1961, one of Antonio Castañer's sons, Luis Guillermo Castañer Pierluisi, delivered the land to the Bishopric so that the church of San Juan de la Cruz could be erected on the site.

Apart from the aforementioned building, Antonio Castañer built several chalets on those lands for his use and that of his descendants.

Publicitat amb la imatge del primer Cafè-restaurant

La Publicidad, 18.03.1906

El Diluvio, 19.03.1906
Detall de la inauguració

El Diluvio, 13.04.1906

La Publicidad, 29.06.1906

primer edifici
Arxiu Mpal. Sarrià-Sant Gervasi

ampliació edifici
Arxiu Mpal. Sarrià-Sant Gervasi

quiosc de refrescos

plànol quiosc
Arxiu Mpal. Sarrià-Sant Gervasi

Estat dels terrenys abans del tramvia-funicular

Urbanització de l'entorn per Antonio Castañer, amb les torres, el restaurant i el quiosc

(Vull agrair a Ignacio de Quadras la seva col·laboració en l'article 
/ Agradezco a Ignacio de Quadras su colaboración en este artículo)



dimarts, 26 de març del 2019

BARCELONA - SARRIA -Villa Maria


La Construcción Moderna

A la confluència dels carrers Nena Casas i Milanesat a l'antiga població de Sarrià, s'alçava la Villa Maria.

Era una torre que va edificar el contractista local Joan Vilagut amb plànols signats pel mestre d'obres Ramon Ribera.

A l'igual que en el desaparegut Cinema Spring, el veritable autor de l'obra va ser l'arquitecte municipal Arnau Calvet que feia signar les seves obres a d'altres facultatius per la impossibilitat de signar obra privada.

En aquest cas ho sabem gràcies a la foto que es va publicar en el número de 30-04-1913 de "La Construcción Moderna"

El propietari de la torre era Joan Piera.

enllaç al cine Spring, cliqueu damunt de

http://vptmod.blogspot.com/2018/05/barcelona-cinema-spring.html

* * * *
Arxiu Mpal. Sarrià-Sant Gervasi



En la confluencia de las calles Nena Casas y Milanesat de la antigua población de Sarrià, se alzaba la Villa María.

Era una chalet que edificó el contratista local Joan Vilagut con planos firmados por el maestro de obras Ramon Ribera.

Al igual que en el desaparecido Cine Spring, el verdadero autor de la obra fue el arquitecto municipal Arnaldo Calvet, el cual hacía firmar sus obras a otros facultativos por la imposibilidad de firmar obra privada en esta localidad.

En este caso lo sabemos gracias a la foto que se publicó en el número de 30-04-1913 de "La Construcción Moderna"

El propietario de la torre era Joan Piera.

enlace al cine Spring, clicar encima de

http://vptmod.blogspot.com/2018/05/barcelona-cinema-spring.html


* * * *

fragment d'una postal de l'època


At the confluence of Nena Casas and Milanesat streets of the old town of Sarrià, Villa María stood.

It was a villa built by local contractor Joan Vilagut with project signed by master builder Ramon Ribera.

As in the late Cine Spring, the real author of the work was the municipal architect Arnaldo Calvet, who had his works signed by other architects for the impossibility of signing private works in this town.

In this case we know it thanks to the photo that was published in the issue of 30-04-1913 of "La Construcción Moderna"

The owner of the tower was Joan Piera.

link to the cine Spring, click on

http://vptmod.blogspot.com/2018/05/barcelona-cinema-spring.html

dissabte, 2 d’octubre del 2010

BARCELONA - Císter, 25 - Melilla, 9



A la cantonada dels carrers Císter amb Melilla del barri de Sant Gervasi s'alça aquest edifici en forma de torre.

Presenta una característica torre amb balcó cantoner. Una profusa ornamentació vegetal flanqueja les obertures, els esgrafiats superiors i part del treball en ferro. La resta de la façana està coberta amb falsos carreus.


S'havia atribuït al mestre d'obres Ramon Ribera, però en comprovar els plànols en l'Arxiu Municipal he pogut veure que en realitat l'obra va ser projectada per l'arquitecte Juli Batllevell qui la va fer per encàrrec d'el matrimoni Alejandro Bulart i Rosa Rialp.


L'obra es va fer entre els anys 1906 i 1907, aquest darrer any consta a la façana.



En la confluencia de las calles Císter con Melilla del barrio de Sant Gervasi se alza este edificio en forma de torre.

Presenta una característica torre con balcón en la esquina. Una profusa ornamentación vegetal flanquea las oberturas, los esgrafiados superiores y parte del trabajo en hierro. El resto de la fachada está cubierta con falsos sillares.

Se había atribuido al maestro de obras Ramon Ribera, pero al comprobar los planos en el Archivo Municipal he podido ver que en realidad la obra fue proyectada por el arquitecto Juli Batllevell, quien la hizo por encargo del matrimonio Alejandro Bulart y Rosa Rialp.

La obra se hizo entre los años 1906 y 1907, este último año es el que consta en la fachada.