mica
Aparença
Català
[modifica]Nom
[modifica]mica f. (plural miques)
- Petita porció.
- Mineral d’un grup de la classe dels fil·losilicats, brillant, amb aspecte de làmines.
Derivats
[modifica]Traduccions
[modifica]Petita porció
Adverbi
[modifica]mica
Relacionats
[modifica]Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
Llatí
[modifica]- Pronúncia(i): /ˈmiː.ka/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *smeī- («pessigar, gratar, esmicolar»).
Nom
[modifica]mīca f. (genitiu mīcae)
- partícula, fragment, tros
- (llatí medieval) bocí de pa negre, molla
- (mineralogia) mica
- gra, mica, en l'expressió negativa (gens ni mica), emprada pels còmics com Plaute.
- «Quam sine ulla mica salis?» (Plaute, Auluaria)
- Ni una mica de sal?
Declinació
[modifica]Cas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | mīca | mīcae |
Vocatiu | mīca | mīcae |
Acusatiu | mīcam | mīcās |
Genitiu | mīcae | mīcārum |
Datiu | mīcae | mīcīs |
Ablatiu | mīcā | mīcīs |
Derivats
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Worterbuch, 1956, p.966-967
- David Willis, Christopher Lucas, Anne Breitbarth, The History of Negation in the Languages of Europe and the Mediterranean, 2013