Vés al contingut

broma

De Viccionari
Potser volíeu: BROMA, bromà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈbɾo.mə/, occidental /ˈbɾo.ma/
  • Rimes: -oma
  • Etimologia: Del llatí brūma ‎(«hivern»), segle XIV.
  • Etimologia: Del grec antic βρῶμα ‎(brôma, «corcadura»), segle XVI. Les embarcacions amb aquesta corcadura es tornaven pesants, passant a significar «cosa pesada» i desprès «facècia pesada», segle XIX.

broma f. ‎(plural bromes)

  1. Boira poc espessa.
  2. núvol
  3. (valencià, tortosí) escuma

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

broma f. ‎(plural bromes)

  1. Mol·lusc marí lamel·libranqui (Teredo navalis).
  2. Mentida, entremaliadura o joc fet per divertir-se, usualment a costa dels altres.

Derivats

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

broma

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bromar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bromar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈbɾo.ma/
  • Rimes: -oma

broma f. ‎(plural bromas)

  1. broma (mol·lusc)
  2. broma, facècia

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: bro·ma (2)