celebre

Potser volíeu: celebré, cèlebre, célebre

Català

Verb

celebre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de celebrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb celebrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb celebrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb celebrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·le·bre (3)
• Anagrama: cerebel

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \θeˈle.βɾe\

Americà: alt /s(e)ˈle.bɾe/, baix \seˈle.βɾe\

• Rimes: -ebɾe

Verb

celebre

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb celebrar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb celebrar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb celebrar

Miscel·lània

• Síl·labes: ce·le·bre (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɛ.lɛ.brɛ/

Adjectiu

celebre

1. nominatiu neutre singular de celeber
2. vocatiu neutre singular de celeber
3. acusatiu neutre singular de celeber