ena

Potser volíeu: -ena, ENA

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈe.nə/, occidental /ˈe.na/
• Rimes: -ena
• Etimologia: Del castellà ene.

Nom

ena f. ‎(plural enes)

1. Lletra n/N.

Variants

• ene (valencià)
• en (tradicional)

Notes

No s’apostrofa davant l’article (la ena) com a excepció pels noms de lletres.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: en ^(en)
• Asturià: ene ^(ast)
• Castellà: ene ^(es)
• Francès: enne ^(fr) m.
• Italià: enne ^(it)
• Llengua de signes catalana: ENA ^(csc)
• Occità: èna ^(oc) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: e·na (2)
• Anagrama: ane ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ena/

Nom propi

ena • ‎()

1. Formant d’antropònims bimembres

Derivats

• lakene ‎()
• (Turma Salluitana, llatí) Enasagin

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈe.no̞/

Nom

ena f. ‎(plural enas o enes [aranès])

1. ena, nom de la lletra n/N

Contracció

ena f. ‎(en + era, masculí en, plural enas o enes [aranès])

1. (gascó pirinenc) a la, en la