jord
Danès
[modifica]Nom
[modifica]jord c.
Declinació
[modifica]| Gènere comú | Singular | Plural | ||
|---|---|---|---|---|
| Indefinit | Definit | Indefinit | Definit | |
| Nominatiu | jord | jorden | jorde | jordene |
| Genitiu | jords | jordens | jordes | jordenes |
Derivats
[modifica]Vegeu també
[modifica]Per a més informació vegeu l'entrada jord al Ordbog over det danske Sprog
Suec
[modifica]- Pronúncia: /ju:ɖ/
- Etimologia: Del suec antic iorþ, del norrè jǫrð. Primera atestació segle XI en forma de runa iarþ. Cognat amb el danès i noruec jord, islandès jǫrð. Compareu amb el gòtic aírþa, saxó antic ertha, neerlandès aarde, alt alemany antic erda (alemany Erde) i anglès antic eorð (anglès earth). L'arrel germànica *erþō està relacionada amb el grec antic έρα (éra) i l'irlandès antic ert.
Nom
[modifica]jord c. (plural indefinit jordar, plural definit jordarna)
- terra, sòl
- terra, territori
- món
- Jordens bana runt solen ― La trajectòria de la terra al voltant del sol
Expressions
[modifica]- jorden — la Terra
- falla i god jord — (una proposta, iniciativa) tenir bona acollida
- vilja sjunka genom jorden — voler fondre's (de vergonya)
- stå med båda benen/fötterna på jorden — tocar de peus a terra
Sinònims
[modifica]Antònims
[modifica]Derivats
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Per a més informació vegeu l'entrada jord al Svenska Akademiens ordlista.
- Per a més informació vegeu l'entrada jord al Svensk ordbok.
- Per a més informació vegeu l'entrada jord al Svenska Akademiens ordbok.