Vés al contingut

ten

De Viccionari
Potser volíeu: tén

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈten/
  • Rimes: -en

Verb

[modifica]

ten

  1. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir.

Miscel·lània

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

ten

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de tendre
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de tendre

Variants

[modifica]

Anglès

[modifica]
  • Pronúncia: /tʰɛn/, /tɛn/ àudio (EUA) 
  • Etimologia: Del protogermànic *tehun, del protoindoeuropeau *déḱm̥t.

Numeral

[modifica]
← 9 10 11 →
Cardinal:
Ordinal:
ten
tenth

ten

  1. (cardinal) deu