Vés al contingut

Oli essencial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Eucaliptus

Un oli essencial o simplement una essència és el nom tradicional d'aquelles substàncies líquides hidròfobes concentrades que contenen compostos d'aromes volàtils i que s'obtenen de les plantes.[1][2] Aquestes essències es poden trobar generalment en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de les plantes. Un oli es qualifica d'essència en el sentit que porta una olor característica o essència de la planta. Els olis essencials no tenen, com a grup, cap propietat específica química o farmacèutica en comú. Els olis essencials es defineixen pel fet de transmetre fragàncies característiques.

Obtenció

Els mètodes amb els quals s'obtenen els olis essencials han estat per ordre cronològic el premsat, la destil·lació i l'extracció líquid-líquid. La destil·lació en corrent de vapor és la més acceptada per obtenir-los. Per obtenir un litre d'aquestes substàncies sovint es necessiten diverses tones de plantes; i això explica l'alt preu que tenen en el mercat. Acostumen a ser substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d'origen vegetal i els constituents principals són terpens però també hi sol haver hidrocarburs alifàtics, alcohols, aldehids, cetones, èsters, hidrocarburs aromàtics, fenols i derivats. Hi ha essències constituïdes només per un terpè i altres en les quals el constituent principal no és un terpè, com l'essència de l'anís. En general s'obtenen grans quantitats d'olis essencials dels cítrics i les plantes de la família de les labiades —menta, espígol (oli essencial d'espígol), romaní. S'usen en perfumeria, cosmètica, aromateràpia, medicina i com a saboritzants d'aliments. Cal tenir precaucions en el seu ús, ja que són substàncies molt concentrades i molts poden provocar problemes en la pell si s'apliquen directament.

Altres mètodes

Olis essencials més habituals

Entre els olis essencials més utilitzats hi ha:[8]

  • Estructura química de l'isoprè, base dels olis essencials
    Estructura química de l'isoprè, base dels olis essencials
  • Ocimum americanum
    Ocimum americanum
  • Cítrics
    Cítrics
  • Planta del te
    Planta del te
  • Gingebre
    Gingebre
  • Lavandí
    Lavandí

Famílies botàniques de les quals s'extreuen olis essencials

Parts de les plantes on s'emmagatzema l'oli essencial

Referències

  1. ↑ Francisco de Paula Mellado. Enciclopedia moderna: diccionario universal de literatura, ciencias, artes, agricultura, industria y comercio. Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1851, p. 241–. 
  2. ↑ Antoine BAUMÉ. Éléments de pharmacie théorique et pratique ... Quatrième édition revue, corrigée & augmentée. Samson, 1777, p. 932–. 
  3. ↑ Christian Valnet. Oli essenziali e Aromaterapia. Edizioni R.E.I., 17 setembre 2014, p. 52–. ISBN 978-2-37297-013-6. 
  4. ↑ Auguste DEBAY. Nouveau manuel du parfumeur-chimiste. Les parfums de la toilette et les cosmétiques les plus favorables à la beauté sans nuire à la santé ... Quatrième édition, 1856, p. 315–. 
  5. ↑ M.S. Krishnamurthy, JV Hebbar. Easy Ayurveda Home Remedies: Based On Authentic, Traditional Ayurveda Practice. Notion Press, 24 gener 2019, p. 275–. ISBN 978-1-68466-714-7. 
  6. ↑ Edward Klein; Sir Michael Foster; Thomas Lauder Brunton Handbook for the Physiological Laboratory. J. & A. Churchill, 1873, p. 103–. 
  7. ↑ M. J. Rose. El llibre de les fragàncies perdudes. Penguin Random House Grupo Editorial España, 21 març 2013, p. 425–. ISBN 978-84-01-38895-8. 
  8. ↑ [enllaç sense format] http://eshop6196.hiwinner.tw/ec99/eshop6196/human_resource.asp Arxivat 2009-03-22 a Wayback Machine.
  9. ↑ Noël Étienne HENRY (and GUIBOURT (Nicolas Jean Baptiste Gaston)). Pharmacopée raisonnée, ou traité de pharmacie pratique et théorique ... Troisième édition ... augmentée, etc, 1847, p. 177–. 
  10. ↑ Concepción Obón de Castro. Las plantas medicinales de nuestra región. Editora Regional de Murcia, 1991, p. 36–. ISBN 978-84-7564-130-0. 
  11. ↑ Maria Fiorella Coccolo. Il dizionario degli oli essenziali: Conoscere e usare le essenze di fiori, foglie, radici e cortecce per la salute, il benessere e la linea. Edizioni Riza, 17 gener 2014, p. 45–. ISBN 978-88-7071-219-3. 
  12. ↑ Bruno RIOTTE. Mon guide Huiles essentielles. Lulu.com, 9 març 2015, p. 61–. ISBN 978-1-326-20963-6. 
  13. ↑ Victor R. Preedy. Essential Oils in Food Preservation, Flavor and Safety. Elsevier Science, 28 setembre 2015, p. 433–. ISBN 978-0-12-416644-8. 
  14. ↑ Susan Drury. L'olio di tea tree. Le proprietà terapeutiche di Melaleuca alternifolia. Tecniche Nuove, 1998, p. 65–. ISBN 978-88-481-0713-6. 
  15. ↑ Rosa Maria Giner Pons; Salvador Máñez Aliño Farmacognòsia: de la natura al medicament. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 79–. ISBN 978-84-370-8646-0. 
  16. ↑ Brinza, Ion; Boiangiu, Razvan Stefan; Cioanca, Oana; Hancianu, Monica; Dumitru, Gabriela «Direct Evidence for Using Coriandrum sativum var. microcarpum Essential Oil to Ameliorate Scopolamine-Induced Memory Impairment and Brain Oxidative Stress in the Zebrafish Model» (en anglès). Antioxidants, 12, 8, 31-07-2023, pàg. 1534. DOI: 10.3390/antiox12081534. ISSN: 2076-3921. PMC: PMC10451280. PMID: 37627529.
  17. ↑ Said, Ahmed Abdou; Reda, Rasha M.; Metwally, Mohamed M. M.; Abd El-Hady, Heba M. «Therapeutic efficacy of coriander (Coriandrum sativum) enriched diets in Oreochromis niloticus: effect on hepatic-renal functions, the antioxidant-immune response and resistance to Aeromonas veronii» (en anglès). Fish Physiology and Biochemistry, 49, 4, 8-2023, pàg. 687–709. DOI: 10.1007/s10695-023-01220-6. ISSN: 0920-1742. PMC: PMC10415512. PMID: 37438674.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oli essencial
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Oli_essencial&oldid=32598692»