Mostra la font per a Aleksandr Suvórov

{{Infotaula persona
| nom = '''Aleksandr Vassílievitx Suvórov''' <br/>'''Алекса́ндр Васи́льевич Суво́ров'''
}}
{{IniciBio}}, nom complet amb [[patronímic]] '''Aleksandr Vassílievitx Suvórov''', {{lang-ru|Алекса́ндр Васи́льевич Суво́ров}}<ref>De vegades traduït com Aleksandr, Aleksander i Suvarov</ref> Comte Suvórov de Rimnik, Príncep d'Itàlia, Comte del Sant Imperi Romà (граф Рымникский, князь Италийский) fou el quart i darrer (exceptuant Stalin) [[Generalíssim]] Rus.

És un dels pocs grans generals a la història que no va perdre mai una batalla, com [[Alexandre el Gran]] i [[Genguis Kan]]. Va ser l'autor del manual "La ciència de la Victòria", i de sentències com "Entrenament dur, batalles senzilles", "La bala és ximple, la baioneta és un bon amic", "Mor tu sol però rescata el teu camarada!". Ensenyà als seus soldats a atacar instantàniament i decisivament. Els seus soldats l'adoraven, ell feia broma amb ells, anomenant els soldats rasos "germà", i sovint presentava els treballs d'una detallada planificació i una estratègia acurada com el treball de la inspiració.<ref>J. Goodwin, ''Lords of the Horizons'', p. 244, 1998, Henry Holt and Company</ref>

== Biografia ==
Suvórov va néixer en el si d'una família noble originària de [[Nóvgorod]], a la mansió [[Moscou|moscovita]] de la seva àvia materna Fedosey Manukov, una terratinent de la gubèrnia d'[[Oryol]] i un oficial de [[Pere I de Rússia|Pere I]]. La seva família havia emigrat de Suècia el 1622.<ref name=spalding>{{ref-publicació|cognom= Spalding |any=1888 |títol=Suvóroff |publicació= Illustrated Naval and Military Magazine |volum= VII |pàgines=328–340 |url= http://books.google.cat/?id=QA8AAAAAMAAJ&pg=RA3-PA810&dq=%22Hand+Mortar%22}}</ref>
El seu pare, Vassili Suvórov, era general en cap i senador, i havia traduït les obres de [[Sébastien Le Prestre de Vauban]] al [[rus]].<ref name=spalding/>

Com a noi Aleksandr (dit Saxa o Sandy) era un noi escanyolit, i el seu pare assumí que treballaria com a funcionari. Però ell va aprendre [[francès]], [[alemany]], [[polonès]] i [[italià]], i s'entregà a l'estudi intens de diversos autors militars, incloent-hi [[Plutarc]], [[Quint Curci Rufus]], [[Corneli Nepot]], [[Juli Cèsar]], i [[Carles XII de Suècia]]. Les seves mancances físiques tenien remei mitjançant l'exercici rigorós. El seu pare, però, insistí que no havia de ser militar. Quan Aleksandr tenia 12 anys, el [[Abram Petròvitx Gannibal|General Gannibal]], que vivia al veïnat, sentí al seu pare lamentar-se d'Aleksandr, i li demanà parlar amb el noi. Gannibal va quedar tan impressionat pel jove que va convèncer el seu pare perquè li deixés seguir la carrera de la seva elecció.<ref name=spalding/>

Suvórov va ingressar a l'exèrcit el 1748, servint al [[regiment Semenovski|regiment de la Guàrdia Semenovski]] durant sis anys. Durant aquest període continuà els seus estudis assistint a classes del Cos de Cadets de les Forces Terrestres. Va tenir la seva primera experiència de combat lluitant contra els [[Prússia|prussians]] durant la [[Guerra dels Set Anys|Guerra dels 7 anys]] (1756-1763). Després de distingir-se repetidament en batalla, Suvórov va arribar a [[coronel]] el 1762, amb només 33 anys.
[[Fitxer:Hannibal and Suvorov.png|miniatura|Suvórov parlant amb el [[Abram Petròvitx Gannibal|general Gannibal]].]]
A continuació serví a [[Polònia]] durant la [[Confederació de Bar]], dispersant les forces poloneses de [[Kazimierz Pułaski|Pułaski]], conquerint [[Cracòvia]] (1768) i preparant el camí perquè tingués lloc la [[primera partició de Polònia]], entre [[Arxiducat d'Àustria|Àustria]], [[Prússia]] i [[Imperi Rus|Rússia]],<ref name="readerscomp">{{ref-llibre | editor = Cowley, Robert; Parker, Geoffrey | títol = The Reader's Companion to Military History | url = http://books.google.cat/?id=qOEu4ALwR | data = 10 juliol 2001 | editorial = Houghton Mifflin Books | llengua = anglès | isbn = 0-618-12742-9 | pàgines = 457}}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> i va ser promogut al rang de [[major general]].

Durant la [[Guerra russoturca (1768-1774)]] van tenir lloc les seves primeres campanyes contra els [[Imperi Otomà|turcs]] entre 1773-74, i principalment a la [[batalla de Kozluca]], on llaurà la seva reputació, i va ser promogut a [[tinent general]] el 1774.

El 1774, Suvórov va ser enviat perquè suprimís la rebel·lió de [[Iemelian Pugatxev|Pugatxev]], qui afirmava ser el tsar assassinat [[Pere III de Rússia|Pere III]], però arribà al lloc només a temps per portar a terme el primer interrogatori del líder rebel, qui havia estat traït pels seus companys [[cosac]]s, i finalment va ser [[decapitació|decapitat]] a [[Moscou]].

=== Batalles contra l'Imperi Otomà ===
Entre 1777 i 1783 estigué a [[Crimea]] i al [[Caucas]], sent promogut a general d'infanteria el 1786 després de completar-hi el seu període d'estada. Entre 1787 i 1791 lluità contra els [[Imperi Otomà|turcs]] a la [[Guerra Russo-Turca (1787-1792)|Guerra Russo-Turca]] de [[1787]] - [[1792]], assolint diverses victòries; va ser ferit en dues ocasions a [[Setge de Kinburn (1787)|Kinburn]] (1787), participà en el setge d'[[Otxakov]] i, el 1789 va assolir dues grans victòries a [[Batalla de Focşani|Focşani]] i al riu Rimnik. En aquestes batalles participà un [[Cos d'exèrcit|cos]] [[Imperi Austríac|austríac]], comandat pel Príncep [[Príncep Josias de Coburg|Josias de Saxe-Coburg]]; però a la [[batalla de Rymnik]] Suvórov va estar al comandament de totes les tropes aliades.<ref name=MR>{{Ref-llibre |títol=History of the campaigns of the mariscal Suworow |url= http://books.google.cat/books?id=1OjkAAAAMAAJ&pg=PA179&lpg=PA179&dq=Rymnik+25000+100000&source=bl&ots=uzngvuGxZd&sig=XdodZqPhnD-vHB85KYaGNiDaYgc&hl=ca&sa=X&ei=56OnU6CoMcKW0AXw5oGQBw&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=Rymnik%2025000%20100000&f=false |llengua=anglès | editorial=Ralph Griffiths |data=1799 |pàgines=179}}</ref> Per aquesta victòria, la tsarina [[Caterina II de Rússia|Caterina ''la Gran'']] va fer comte a Suvórov amb el títol ''[[títol de victòria|Rimniksky]]'' per afegir al seu nom, i l'emperador [[Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic|Josep II]] el va fer comte del Sacre Imperi Romà.

El 22 de desembre de 1790 conquerí la fortalesa considerada inconquistable d'[[Izmaïl]] ([[Bessaràbia]]). Les tropes turques allà destinades tenien l'ordre de mantenir la posició fins al final i declinaren l'ultimàtum rus. La seva derrota va veure's com una gran catàstrofe a l'[[Imperi Otomà]], mentre que a Rússia es glorificà amb el seu primer himne nacional, ''[[Grom pobedy, razdavajsya!|Que soni el crit de la Victòria!]]''.

Suvórov anuncià la captura d'Ismail el 1791 a la [[Caterina I de Rússia|tsarina Caterina]] en un vers. Per tota aquesta fanfarronada, Suvórov posteriorment va dir a un viatger anglès que quan va acabar la massacre va refugiar-se a la seva tenda per plorar.<ref>J. Goodwin, ''Lords of the Horizons'', p. 244, 1998, Henry Holt and Company, {{ISBN|0-8050-6342-0}}</ref>

=== Batalles contra els revoltats polonesos ===
[[Fitxer:Joseph_Kreutzinger_-_Alexander_Suvorov.jpg|miniatura|Suvórov es creà una reputació de menysprear la por en operacions contra els turcs i els polonesos abans de les guerres amb la [[França Revolucionària]]. Ho va realitzar bé als fronts italià i suís al 1799.]]
Immediatament després de la pau amb els otomans, Suvórov marxà a [[Polònia]], on assumí el comandament d'un dels cossos i participà en la [[batalla de Maciejowice]], on capturà el comandant en cap polonès, [[Tadeusz Kościuszko]]. El 7 de novembre de 1794 conquerí [[Varsòvia]], amb una [[Batalla de Praga|batalla notable]] en la presa del barri de Praga (Varsòvia).

La massacre d'aproximadament 20.000 civils a Praga<ref>: Ledonne, 2003, p.144 [http://books.google.cat/books?q=Praga&id=oMpmAjRFh88C&vid=ISBN0195161009&dq=The+Grand+Strategy+of+the+Russian+Empire&ie=UTF-8 Google Print] and Alexander, 1989, p.317 [http://books.google.cat/books?ie=UTF-8&vid=ISBN0195061624&id=Wpncp9oZx0AC&pg=PA317&lpg=PA317&dq=Catherine+the+Great:+Life+and+Legend&vq=Praga&sig=Uaqyj6EYQPmyDvbH1_PrAB-jt8Q Google Print]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}</ref> va llençar per terra la moral dels defensors i s'arribà al final de l'[[alçament Kościuszko]]. Segons algunes fonts,<ref name="Bushko">Alexander Bushkov [http://libereya.ru/biblus/bushkov/r2/ ''Russia that never existed''], cites Adam Jerzy Czartoryski's memoirs that Suvorov was trying to prevent the massacre {{ru}}</ref>
la massacre va ser obra dels [[cosacs]] que eren semiindependents i no estaven directament subordinats a Suvórov. El general rus suposadament intentà aturar-la i fins al punt d'ordenar la destrucció del pont sobre el [[Vístula]]<ref name="Petrush">{{ru}}A. F. Petrushevsky. ''[http://history.scps.ru/suvorov/pt00.htm "Generalissimo Prince Suvorov"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131029190651/http://history.scps.ru/suvorov/pt00.htm |date=2013-10-29 }}'', chapter ''"[http://history.scps.ru/suvorov/pt17.htm Polish war: Praga, 1794] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131029190651/http://history.scps.ru/suvorov/pt17.htm |date=2013-10-29 }}"'', originally published 1884, reprinted 2005, {{ISBN|5-98447-010-1}}</ref> amb el propòsit d'evitar l'onada de violència sobre Varsòvia i el seu suburbi. D'altres historiadors posen en dubte aquest punt,<ref name="Tazbir">{{pl}} [[Janusz Tazbir]], ''Polacy na Kremlu i inne historyje'' (Poles on Kreml and other stories), Iskry, 2005, {{ISBN|83-207-1795-7}}, [http://www.iskry.com.pl/fragmenty/polacy-kreml.rtf fragment online] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060226011553/http://www.iskry.com.pl/fragmenty/polacy-kreml.rtf|date=2006-02-26}}</ref> però la majoria no fan cap mena de referència sobre si Suvórov va encoratjar o va intentar evitar la matança.<ref name="selection">{{ref-web|url= http://books.google.cat/books?vid=ISBN0198201710&id=jrVW9W9eiYMC&pg=PA722&lpg=PA722&dq=Suvorov+Praga&sig=BMI8OwNPm4xIZDiZtmfD7EZiHBM|títol=Europe: A History - Norman Davies - Google Llibres<!--Títol generat per bot-->| consulta=20 de juliol de 2012}} {{ref-web|url= http://books.google.cat/books?vid=ISBN052137961X&id=7SeNvABpQxYC&pg=PA41&lpg=PA41&dq=Suvorov+Praga&sig=8rlAO4rmvMnDIYEAY9ROubRPQ4s|títol=The Modernisation of Russia, 1676-1825 - Simon M. Dixon - Google Llibres<!--Títol generat per bot-->| consulta=20 de juliol de 2012}} {{ref-web|url= http://books.google.cat/books?vid=ISBN0521559170&id=NpMxTvBuWHYC&pg=PA104&lpg=PA104&dq=Suvorov+Praga&sig=h1EalDsgjIsQMt_T7XQFObUf080|títol=A Concise History of Poland - Jerzy Lukowski, Hubert Zawadzki - Google Llibres<!--Títol generat per bot-->| consulta=20 de juliol de 2012}} {{ref-web|url= http://books.google.cat/books?vid=ISBN1840222034&id=eB16Lty0pMYC&pg=PA430&lpg=PA430&dq=Suvorov+Praga&sig=fonb2NNWVmb4Gc_eb5bjL-usx6U|títol=Dictionary of the Napoleonic Wars - David G. Chandler - Google Llibres<!--Títol generat per bot-->| consulta=20 de juliol de 2012}} {{ref-web|url= http://books.google.cat/books?vid=ISBN0253216281&id=lPSSMhdW_bQC&pg=PA54&lpg=PA54&dq=Suvorov+Praga&sig=8KxJ83yZE1zdwoDv3b1-reqgaMo|títol=The Age of Chopin: Interdisciplinary Inquiries - Halina Goldberg - Google Llibres<!--Títol generat per bot-->| consulta=20 de juliol de 2012}} {{ref-web|url= http://books.google.cat/books?vid=ISBN0801878748&id=MBVwu0QKjf0C&pg=PA402&lpg=PA402&dq=Suvorov+Praga&sig=2vrWPla37pnlP0VzgZ3OlR34n1c|títol=The Complete Poetry Of Percy Bysshe Shelley - Percy Bysshe Shelley, Donald H. Reiman, Neil Fraistat - Google Llibres<!--Títol generat per bot-->| consulta=20 de juliol de 2012}}</ref> El que sí que va permetre és que les seves tropes saquegessin la ciutat durant un període molt més extens del que era habitual, la qual cosa podia ser vist per alguns (particularment pels cosacs) com una llum verda a fer el que volguessin.<ref name="How">[[John Leslie Howard]], ''Soldiers of the Tsar: Army and Society in Russia, 1462-1874'', Keep, Oxford University Press, 1995, {{ISBN|0-19-822575-X}}, [http://books.google.cat/books?vid=ISBN019822575X&id=X7aBrrs4iOMC&pg=PA216&lpg=PA216&dq=Soviet+looting+Poland&sig=4l93Z-mtZ8pueSTnSFE6uzM0k18 Google Print, p.216]</ref>

Suvórov envià un informe consistent en només 3 paraules: "''Visca, Varsòvia és vostre!''". (''Ура, Варшава наша!'') Caterina va ser encara més breu, emprant només dues paraules: "''Visca, mariscal!''" (''Ура, фельдмаршал!''), concedint-li així el títol. El nou [[mariscal de camp]] seguí a Polònia fins al 1795, quan tornà a Sant Petersburg. Però la seva sobirana i amiga Caterina va morir el 1796 i el seu fill i successor [[Pau I de Rússia|Pau I]] deixà de costat el veterà mariscal.

=== Campanya italiana de Suvórov ===
[[Fitxer:Geller Suvorov.jpg|miniatura|L'exiliat Suvórov rebent l'ordre del Tsar per dirigir l'exèrcit rus contra [[Napoleó]].]]
Suvórov passà els anys següents retirat a la seva vila a [[Kontxanskoie]], prop de [[Borovitxi]].Criticà les noves tàctiques militar i la uniformitat introduïda pel tsar, i alguns dels seus versos càustics arribaren a oïdes de Pau. La seva conducta passà a ser vigilada i la correspondència amb la seva esposa (qui s'havia quedat a Moscou) va ser revisada.

Està registrat que els diumenges tocava la campana per a l'església i que cantava enmig del poble al cor. Durant la setmana treballava enmig dels camperols vestit amb un [[guardapols]]. Però al febrer de 1799 Pau el tornà a cridar per tornar a posar-se al capdavant de l'exèrcit, aquest cop contra els exèrcits [[Revolució Francesa|revolucionaris francesos]] a Itàlia.

La [[Guerres Revolucionàries Franceses|campanya]] s'inicià amb una sèrie de victòries de Suvórov ([[Batalla de Cassano (1799)|Cassano d'Adda]], [[Batalla de Trebia (1799)|Trebbia]] i [[Batalla de Novi|Novi]]). Les tropes franceses van ser expulsades d'Itàlia, llevat d'algunes zones als Alps Marítims i als voltants de [[Gènova]]. Suvórov rebé el títol de ''Príncep de la [[Casa de Savoia]]'' del [[Carles Manuel IV de Sardenya|rei de Sardenya]].

Però els fets a final d'any es giraren contra els russos. L'exèrcit del [[Alexandr Korsakov|General Korsakov]] va ser derrotat per [[André Masséna|Masséna]] a [[Zúric]]. Traït pels austríacs, el vell mariscal, buscant com fer el camí pels passos suïssos fins al Rin superior, va haver de retirar-se a [[Vorarlberg]], on l'exèrcit, molt malmès i pràcticament sense artilleria ni cavalls, va dirigir-se cap a les seves casernes d'hivern. Quan Suvórov feu el seu camí pels [[Alps]] nevats el seu exèrcit va ser aturat, però mai no va ser derrotat.

[[Fitxer:Vasily Surikov - Suvorov Crossing the Alps in 1799 - Google Art Project.jpg|miniatura|esquerra|Les tropes russes del Generalíssim Suvórov travessant els Alps al 1799.]]

Per la seva retirada estratègica feta magistralment, no portada a terme des dels temps d'[[Anníbal Barca|Anníbal]], Suvórov esdevingué el quart [[Generalíssim]] de Rússia. Se li va prometre un [[triomf romà|triomf]] militar a Rússia, però les intrigues cortesanes van fer que el tsar Pau cancel·lés la cerimònia.

A inicis de 1800, Suvórov retornà a [[Sant Petersburg]]. Pau rebutjà rebre'l en audiència, i esgotat i malalt, el vell veterà va morir a Sant Petersburg el 18 de maig del 1800. [[Charles Whitworth, 1r Comte Whitworth|Lord Whitworth]], ambaixador [[Regne Unit|britànic]], i el poeta [[Gavrila Derjavin]] van ser les úniques persones distingides presents al funeral.

Suvórov està enterrat a l'església de l'Anunciació al [[Monestir d'Alexandre Nevski]]. L'única inscripció a la làpida, d'acord amb les seves instruccions, resa "''Aquí reposa en Suvórov''". Però un any després de la seva mort, el nou tsar [[Alexandre I de Rússia|Alexandre I]] erigí una estàtua en memòria seva al [[Camp de Mart (Sant Petersburg)|Camp de Mart]].

== Títols i descendència ==
[[Fitxer:Avsuvorov.jpg|miniatura|Al 1792, Suvórov fundà [[Tiraspol]], capital actual de [[Transnistria]]. Una estàtua eqüestre de Suvórov presideix la plaça central de la ciutat.]]
El nom complet i títols de Suvórov, amb el seu rang i condecoracions és (d'acord amb el protocol rus): Aleksandr Vassílievitx Suvórov, Príncep d'Itàlia, Comte de Rimnik, Comte del Sacre Imperi Romà, Príncep de Sardenya, Generalíssim de les forces terrestres i navals de Rússia, Mariscal de Camp dels exèrcits austríac i sard; seriosament ferit en sis ocasions, receptor de l'[[Orde de Sant Andreu]], el Primer Apòstol cridat, [[Orde de Sant Jordi]] el Triomfant de 1a Classe, [[Orde de Sant Vladimir]] de 1a Classe, [[Orde de Sant Alexandre Nevski]], [[Orde de Santa Anna]] de Primera Classe, Gran Creu de l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem]], [[Orde Militar de Maria Teresa|Orde de Maria Teresa]] de 1a Classe (Àustria), [[Orde de l'Àliga Negre]], [[Orde de l'Àliga Vermella]], [[Pour le Mérite]] (Prússia), [[Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer|Orde dels Reverents Sants Maurici i Llàtzer]] (Sardenya), [[Orde de Sant Hubert]], el Lleó Daurat (Baviera), [[Orde de Sant Llàtzer i Nostra Senyora del Carmel]] (França), [[Orde de l'Àliga Blanca]] i [[Orde de Sant Estanislau]] (Polònia)

El seu fill, [[Arkadii Suvórov]] (1783-1811) serví com a general a l'exèrcit rus durant les guerres napoleòniques i turques d'inicis del {{segle|XIX}}. El seu net, [[Alexandr Arkadievitx Suvórov|Aleksandr Arkàdievitx]] (1804-1882) serví com a governador general de [[Riga]] entre 1848-61 i de [[Sant Petersburg]] el 1861-6.

== Llegat ==
[[Fitxer:Suvorov by Schteiben.jpg|miniatura|esquerra|Aleksandr Suvórov]]
Els russos han lloat de sempre la memòria de Suvórov. Un gran capità, vàlid per a qualsevol època de la història militar, exerceix especialment com el gran capità de la nació russa, car pel caràcter del seu lideratge responia al caràcter del soldat rus. En una època en què la guerra havia esdevingut un acte de [[diplomàcia]], Suvórov restaurà el seu significat autèntic com a acte de força. Tenia una gran simplicitat de maneres, i mentre que es trobava en campanya, dormint al ras i acontentant-se amb el més senzill; car ell mateix havia passat per tots els rangs del servei militar.

D'acord amb D.S. Mirski, ''Suvórov donà una gran atenció a la forma de la seva correspondència, i especialment a les seves ordres del dia. Aquestes cartes són molt originals, que produeixen un efecte colpidor. El seu estil sovint és un staccato nerviós de frases, que produeix un efecte inesperat i sorprenent. Els informes oficials de Suvórov sovint assumeixen una forma memorable. Els seus escrits difereixen de la prosa clàssica de la mateixa manera que les seves tàctiques ho fan respecte a les de [[Frederic II de Prússia|Frederic]] o [[John Churchill, 1r Duc de Marlborough|Marlborough]]".<ref name="histrusslit">{{ref-llibre
 | cognom = Mirsky
 | nom = D.S. | títol = A History of Russian Literature
 | data = 1999 | editorial = Northwestern University Press
 | lloc = 
 | llengua = anglès | isbn = 0-8101-1679-0 | pàgines = 60–61}}</ref>

[[Fitxer:Suworow-denkmal.jpg|miniatura|Monument a Suvórov als Alps suïssos]]
Les seves burles li van produir molts enemics. Tenia tot el menyspreu d'un home d'acció i menyspreava els cavallers ornamentals i els favorits. Però les seves burles sovint serviren per amagar, més que no per expressar, un geni militar, l'efecte del qual l'exèrcit rus no superà en molt de temps. Si les tàctiques dels russos a la [[Guerra russojaponesa]] de 1904-05 reflectiren al peu de la lletra algunes de les màximes de les guerres de Suvórov contra els turcs, l'esperit d'auto-sacrifici, resolució i indiferència a les pèrdues que es mostrà formà un llegat preciós d'aquelles guerres. [[Mikhaïl Ivànovitx Dragomirov]] declarà que basà el seu ensenyament en les pràctiques de Suvórov, qui portà a terme representant les veritats fonamentals de la guerra i les qualitats militars de la nació russa.

El 1900 s'inaugurà a Sant Petersburg el [[Museu Suvórov]], en commemoració al centenari de la mort del general. A més, se li han erigit monuments a [[Focsani]], [[Otxakov]] (1907), [[Sebastòpol]], [[Izmail]], [[Tultxin]], [[Kobrin]], [[Novaia Ladoga]], [[Kherson]], [[Timanovka]], [[Simferòpol]], [[Kaliningrad]], [[Kontxanskoie]], [[Rimnik]] i als [[Alps|Alps suïssos]]. El 29 de juliol de 1942, en plena [[II Guerra Mundial]], el [[Presídium del Soviet Suprem de la Unió Soviètica|Presídium del Soviet Suprem]] de la [[Unió Soviètica]] creà l'[[Orde de Suvórov]], concedida per l'èxit en les accions ofensives contra forces enemigues superiors. La ciutat de [[Suvorovo]], a la [[província de Varna]] ([[Bulgària]]) va rebre el seu nom per ell. L'illa [[Suwarrow]], de les [[illes Cook]], porta el seu nom adaptat a l'anglès per [[Lord Byron]]. A més, la seva imatge apareix al bitllet d'un ruble de Transnistria.

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* {{ref-llibre
 | cognom = Ledonne
 | nom = John P.
 | títol = The Grand Strategy of the Russian Empire | any = 2003 | editorial = Oxford University Press US | llengua = anglès
 | isbn = 0-19-516100-9}}
* {{ref-llibre
 | cognom = Alexander
 | nom = John T.
 | títol = Catherine the Great: Life and Legend | any = 1990
 | editorial = Oxford University Press US
 | lloc = 
 | isbn = 0-19-506162-4}}
* {{1911}}
* Johann Friedrich Anthing, ''Versuch einer Kriegsgeschichte des Grafen Suworow'' (Gotha, 1796–1799)
* F. von Smut, ''Suworows Leben und Heerzüge'' (Vilna, 1833—1834) and ''Suworow and Polens Untergang'' (Leipzig, 1858,)
* Von Reding-Biberegg, ''Der Zug Suworows durch die Schweiz'' (Zuric 1896)
* Lieut.-Colonel Spalding, ''Suvorof'' (London, 1890)
* G. von Fuchs, ''Suworows Korrespondenz, 1799'' (Glogau, 1835)
* ''Souvorov en Italie'' by Gachot, Masséna's biographer (Paris, 1903)
* The standard Russian biographies of Polevoi (1853; Ger. trans., Mitau, 1853); Rybkin (Moscow, 1874), Vasiliev (Vilna, 1899), Meshcheryakov and Beskrovnyi (Moscow, 1946), and Osipov (Moscow, 1955).
* The Russian examinations of his martial art, by Bogolyubov (Moscow, 1939) and Nikolsky (Moscow, 1949).
* "1799 le baionette sagge" by Marco Galandra and Marco Baratto (Pavia, 1999).
* "SUVOROV - La Campagna Italo-Svizzera e la liberazione di Torino nel 1799" by Maria Fedotova ed. [http://www.pintore.com Pintore] (Torino, 2004).

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* [http://www.enlight.ru/camera/222/index_e.html Museu militar Suvórov a Sant Petersburg]

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Suvorov}}
[[Categoria:Moscovites]]
[[Categoria:Militars russos]]
[[Categoria:Distingits amb la Pour le Mérite (classe militar)]]
[[Categoria:Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer]]
[[Categoria:Distingits amb l'Orde de l'Àliga Blanca]]
[[Categoria:Cavallers de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació]]
[[Categoria:Participants en les Guerres Napoleòniques]]
[[Categoria:Teòrics militars]]
[[Categoria:Orde de Sant Joan de Jerusalem]]
[[Categoria:Morts a Sant Petersburg]]
[[Categoria:Naixements del 1730]]
[[Categoria:Morts el 1800]]