Búlgar

Búlgar
Български
	;
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	9 a 12 milions (incloent-hi parlants com a 2a llengua)
Parlants nadius	9.000.000 (2014 )
Rànquing	88
Oficial a	Bulgària
Autòcton de	Balcans
Estat	Bulgària, i minoritàriament a països fronterers
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües indoeuropees; llengües balto-eslaves; llengües eslaves; llengües eslaves meridionals
Característiques
Sistema d'escriptura	Alfabet búlgar, Bulgarian Braille (en) i alfabet ciríl·lic
Institució de normalització	Institut per la Llengua Búlgara
Estudiat per	filologia búlgara i estudis búlgars
Història	history of the Bulgarian language (en)
Codis
ISO 639-1	bg
ISO 639-2	bul
ISO 639-3	bul
SIL	bul
Glottolog	bulg1262
Linguasphere	53-AAA-hb
Ethnologue	bul
ASCL	3502
IETF	bg

El búlgar és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, de la seva branca meridional juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda molts consideren un dialecte del búlgar. També fou la primera llengua eslava en la qual es va produir literatura, i encara una forma del primer estadi d'aquest idioma és fet servir com a llengua eclesiàstica per l'Església Ortodoxa.

Des de l'etapa que s'estén des del búlgar antic (també anomenat antic eslau eclesiàstic fins al búlgar modern, aquest idioma va passar de ser una llengua altament sintètica a una llengua analítica.

Una de les peculiaritats d'aquesta llengua és la desaparició de la declinació present a les altres llengües eslaves modernes. Encara se'n poden trobar rastres en la formació alguns substantius i adjectius, però els casos gramaticals han desaparegut completament. Si més no, aquesta llengua va conservar tota la complexitat del sistema verbal que caracteritzava el búlgar antic. Una altra característica curiosa i bàsicament aliena a la resta d'esfera eslava, és la incorporació dels articles enclítics, que probablement provenen de la llengua original (de la branca turquesa) que es parlava en aquesta zona. Aquests articles se situen al final de la paraula: com passa en romanès o les llengües escandinaves de la branca germànica. Per exemple мъж és "home", i мъжът és "l'home"

Alfabet

L'any 886 de l'era cristiana els búlgars varen adoptar l'alfabet glagolític, emprat pels missioners bizantins Ciril i Metodi. Els segles posteriors va ser gradualment substituït per l'alfabet ciríl·lic, que va ser desenvolupat per l'Escola Literària de Preslav, establerta per Boris I de Bulgària a la capital de l'època, Pliska i després traslladada a la nova capital, Preslav. La majoria de lletres d'aquest nou alfabet s'havien extret de l'alfabet grec i per aquelles que representaven sons desconeguts per a la llengua grega senzillament es van adaptar lletres simplificades de l'alfabet glagolític.

Sota la influència de la literatura impresa de Rússia, l'"escriptura" civil de Pere I de Rússia es va aplicar també a la llengua dels búlgars, substituint l'anterior versió pertanyent a l'eslau eclesiàstic a finals del segle XVIII. Existien diferents tipus d'alfabets ciríl·lics al començament del segle XIX: alguns tenien 28 lletres i d'altres arribaven a les 44. Finalment, el búlgar es va codificar per inspiració de Marin Drinov en 32 caràcters. Aquesta escriptura es va fer servir fins al 1945, any en el qual dues de les lletres (Ѣ yat o doble e [æː], i Ѫ yus golyam [ɔ̃]) varen ser eliminades de l'alfabet. La versió actual de l'alfabet consta de 30 lletres per al búlgar.

А а /a/	Б б /b/	В в /v/	Г г /g/	Д д /d/	Е е /ɛ/	Ж ж /ʒ/	З з /z/	И и /i/	Й й /j/
К к /k/	Л л /l/	М м /m/	Н н /n/	О о /ɔ/	П п /p/	Р р /r/	С с /s/	Т т /t/	У у /u/
Ф ф /f/	Х х /x/	Ц ц /ʦ/	Ч ч /tʃ/	Ш ш /ʃ/	Щ щ /ʃt/	Ъ ъ /ɤ̞/, /ə/	Ь ь¹ /ʲ/	Ю ю /ju/	Я я /ja/

¹ suavitza les consonants abans de la lletra 'o'

Fonologia

Vocals

El sistema vocàlic búlgar té sis vocals, detallades a la següent taula:

Alfabet	IPA	X-SAMPA	Descripció	es pronuncia com
и	[i]	[i]	frontal tancada	sí
е	[ɛ]	[E]	frontal mig oberta	èxit
а	[a]	[a]	central oberta	fa
ъ	[ə]	[@]	central mig oberta	Barcelona
у	[u]	[u]	posterior tancada	tu
о	[ɔ]	[o]	posterior mig oberta	òpera

Les vocals en búlgar s'agrupen per llur articulació en: frontal, central i posterior. Són relativament fluixes, com en la majoria de llengües eslaves, i al contrari de les vocals típiques i accentudees de les llengües germanes. Les vocals no accentuades [a], [ə], [ɔ], [u] tendeixen a ser més breus i febles que les seves equivalents accentuades, igualant gairebé llurs sons. No obstant això, no és possible fer una reducció similar de [ɛ] a [i].

Semivocals

El búlgar té una semivocal: /j/, equivalent a la i en "rei". La /j/ sempre precedeix o segueix immediatament una vocal. Aquesta semivocal s'expressa gràficament gairebé sempre mitjançant la lletra й, com, per exemple: най /naj/ (majoria) i тролей /trolej/ (trolebús). Però, a més, també s'empren les lletres ю i я quan la semivocal precedeix a /u/ i /a/, per exemple: ютия /jutija/ (ferro, planxa). Després d'una consonant, ю i я signifiquen una consonant palatalitzada més que una semivocal: бял /bʲal/ (blanc).

й també significa "a ella" o el possessiu d'ella (seu).
- Per exemple: Porta-li (a ella) un got d'aigua, si us plau = Дай й еднa чaшa вoдa, мoля.
- Per exemple: La seva bossa de mà és allà = Чaнтaтa й е тaм.

Lèxic

Al voltant de 2000 mots del lèxic actual amb un origen eslau han sobreviscut en la parla actual, a través de la mediació del búlgar antic i mitjà fins a arribar a la llengua búlgara actual. La quantitat de lèxic purament búlgar, preeslau és insignificant (prop de 20 paraules), mentre que la quantitat d'importacions del llatí, del grec i en menor mesura del rus i el francès definitivament es pot notar. Les nombroses paraules d'origen turc, que varen arribar al búlgar durant la dominació otomana han anat tendint a desaparèixer durant aquest període, essent substituïdes per paraules pròpiament eslaves, i avui en dia la seva quantitat segueix sent significativa, però menor que la de les altres llengües esmentades.