Convent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 188.85.30.228. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
| (48 revisions intermèdies per 27 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{vegeu3|l'edifici religiós|divisió administrativa de l'antiga Roma|convent jurídic}} |
|||
Històricament el '''convent''' (de ''cum venire'', <trobarse>), a diferència dels [[monestir]] -lloc de [[monjo]s i d'estructura feudal]]- és l'edifici que acull els religiosos, [[frares]] o [[monges]], dels ordres mendicants. A l'empara d'un superior, [[prior]] o [[pare guardià]], tenien com a missió la predicació i s'ubicaven al costat de les naixents ciutats. Malgrat això, el terme convent també s'aplica. impròpiament, als monestirs.<ref>Agustí Brodas Llevat i Josep Martí Major: Convent. Dins "Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya", vol I, p.621. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Editorial Claret, 1a edició, novembre de 1998.</ref> |
|||
[[Fitxer:Agreda - Convento Concepcion 06.JPG|miniatura|Convento Concepción, Agreda]] |
|||
El '''convent''' (de ''cum venire'', "trobar-se") és l'[[edifici]] que acull els religiosos, [[Frare|frares]] o [[monja|monges]], especialment dels [[ordes mendicants]], que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells. A l'empara d'un superior, [[prior]] o [[pare guardià]], tenien com a missió la predicació i s'ubicaven al costat de les naixents [[ciutats]]. En aquest sentit el convent es contraposa al [[monestir]], lloc de [[monjo]]s, i d'estructura [[feudal]], que establien una vida en comú reclosos. Malgrat això, el terme convent també s'aplica, impròpiament, als [[monestir]]s.<ref>Agustí Brodas Llevat i Josep Martí Major: Convent. Dins "Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya", vol I, p.621. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Editorial Claret, 1a edició, novembre de 1998.</ref> Quasi de manera [[tradicional]], l'edifici d'un convent consta d'una [[capella (arquitectura)|capella]] o [[Església (arquitectura)|església]], les cel·les dels religiosos, un menjador o [[refectori]], i una sala de reunions o [[sala capitular]], tot això rodejant un pati tancat, el [[claustre]]. A més té els locals necessaris per als serveis, [[Cuina (espai)|cuines]], [[magatzem]]s, etc.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.136|consulta=28 novembre de 2014}}</ref> |
|||
== Referències == |
|||
Quasi de manera tradicional, l'edifici d'un convent consta d'una capella o església, les cel·les dels religiosos, un menjador o [[refectori]], i una sala de reunions o [[sala capitular]], tot això rodejant un pati tancat, el [[claustre]]. A més té els locals necessaris per als servicis, cuines, magatzems, etc. |
|||
{{Referències}} |
|||
== |
== Vegeu també == |
||
* [[Llista de monestirs i convents de Catalunya]] |
|||
{{referències}} |
|||
{{Projectes germans|Viccionari= convent}} |
|||
{{Esborrany d'arquitectura}} |
|||
{{Autoritat}} |
|||
[[Categoria:Convents| ]] |
|||
[[ |
[[Categoria:Convents| ]] |
||
[[en:Convent]] |
|||
[[fr:Couvent]] |
|||
[[it:Convento]] |
|||
[[nl:Convent]] |
|||
[[pl:Zakon]] |
|||
[[pt:Convento]] |
|||
[[fi:Konventti]] |
|||
[[sv:konvent (kloster)]] |
|||
{{commonscat|Convents}} |
|||
Revisió de 10:58, 22 gen 2024
| Aquest article tracta sobre l'edifici religiós. Si cerqueu divisió administrativa de l'antiga Roma, vegeu «convent jurídic». |
El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells. A l'empara d'un superior, prior o pare guardià, tenien com a missió la predicació i s'ubicaven al costat de les naixents ciutats. En aquest sentit el convent es contraposa al monestir, lloc de monjos, i d'estructura feudal, que establien una vida en comú reclosos. Malgrat això, el terme convent també s'aplica, impròpiament, als monestirs.[1] Quasi de manera tradicional, l'edifici d'un convent consta d'una capella o església, les cel·les dels religiosos, un menjador o refectori, i una sala de reunions o sala capitular, tot això rodejant un pati tancat, el claustre. A més té els locals necessaris per als serveis, cuines, magatzems, etc.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Agustí Brodas Llevat i Josep Martí Major: Convent. Dins "Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya", vol I, p.621. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Editorial Claret, 1a edició, novembre de 1998.
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.136. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 novembre 2014].