Crates de Tebes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 365 aC Tebes (Grècia) |
| Mort | c. 285 aC Beòcia (Grècia) |
| Sepultura | Beòcia |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, cinisme i activitat literària |
| Lloc de treball | Antiga Grècia |
| Ocupació | filòsof |
| Període | Període hel·lenístic |
| Activitat | (Floruit: dècada del 320 aC |
| Moviment | Cinisme |
| Professors | Brisó d'Acaia, Estilpó i Diògenes de Sinope |
| Alumnes | Cleantes, Cleòmenes, Menip i Metrocles |
| Família | |
| Cònjuge | Hipàrquia |
| Fills | Pasicles |
| Pare | Ascondus |
| Germans | Pasicles de Tebes |
Crates de Tebes (grec antic: Κράτης, llatí: Crates), fill d'Ascondos, fou un filòsof grec, que va exercir a Atenes i fou deixeble del Diògenes el Cínic, i va esdevenir un dels més destacats filòsofs cínics. Hipòbot diu que no va ser deixeble de Diògenes, sinó de Brisó d'Acaia. L'anomenaven «obre portes», perquè entrava a qualsevol casa i aconsellava als que hi vivien.
Va viure vers el 328 aC i encara vivia a Atenes en temps de Demetri de Falèron; el 307 aC era a Tebes. Va renunciar a tota la seva fortuna perquè considerava que un filòsof no necessitava diners per a viure, després de veure en una tragèdia que Tèlef només portava una petita bosseta amb les seves pertinences en una situació difícil, i es va sentir atret per la filosofia cínica.
Hipàrquia, d'una rica família i germana de Mètrocles, se'n va enamorar i va amenaçar de suïcidar-se si no se li permetia de casar-se amb el filòsof.
Va morir molt vell i va ser enterrat a Beòcia. Va escriure almenys un llibre sobre temes de filosofia i algunes comèdies de caràcter filosòfic.[1]
Bibliografia complementària
- Hi ha traducció catalana dels Fragments, testimonis i pseudoepígrafa de Crates i Hipàrquia a cura de Júlia Torres i Ramon Alcoberro. Salt, Edicions del Reremús, 2021.[2]
- Marcel Schwob li dedicà un capítol (Crates, cínic) a les seves Vides imaginàries (1896).[3]
Referències
- ↑ Diògenes Laerci. «Vida de Crates». A: Vides i opinions de filòsofs eminents.
- ↑ «Crates i Hipàrquia». Edicions del Reremús. [Consulta: 25 desembre 2021].
- ↑ Schwob, Marcel. Vides imaginàries. Barcelona: Edicions de 1984, 2001. ISBN 84-86540-84-4.