Vés al contingut

Kasserine

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
Plantilla:Infotaula geografia políticaKasserine
Imatge
Tipusmunicipalitat de Tunísia Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 35° 10′ N, 8° 50′ E / 35.17°N,8.83°E / 35.17; 8.83
PaísTunísia
Governacionsgovernació de Kasserine Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població108.794 Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud656 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal1200 Modifica el valor a Wikidata

Kasserine (àrab: القصرين, al-Qaṣrīn) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima. La municipalitat tenia 76.243 habitants (cens del 2004). És capçalera de dues delegacions, Kasserine Nord i Kasserine Sud. Disposa d'estació de ferrocarril.

Toponímia

El nom de la vila és la forma dual del mot àrab al-qasr, ‘castell' o ‘palau’,[1][2] per tant Kasserine vol dir ‘els dos castells'. El nom li fou donat perquè, quan els àrabs varen conquerir la bizantina Cillium, hi destacaven encara dos mausoleus d'època romana en forma de torre, el dels Flauii i els dels Petronii, que els àrabs anomenaren castells.[3]

Història

En època antiga, fou la romana Cillium, de la qual queden algunes restes: dos mausoleus (un d'ells el de Flavius Secundus), un arc de triomf, un teatre, una església paleocristiana i una fortalesa bizantina.

En època musulmana, el primer europeu del qual es té constància que la va visitar va ser el doctor Gabriel de Mendoza, acompanyat del seu gendre, Joseph Carrillo.[4]

Entorn

A l'oest de la ciutat hi ha el Djebel Chambi, que amb 1544 metres és el punt més alt de Tunísia. La muntanya té un parc ecològic. En aquestes muntanyes es va lliurar el 1943 la batalla de Kasserine entre les forces alemanyes de Rommel i els aliats; Rommel va poder ocupar les altures però en fou desallotjat pels britànics. Al sud-est hi ha les muntanyes del Djebel Selloum; i al nord-est les de Djebel Semmama. Properes a Kasserine hi ha les ciutats de Sidi Bou Lâaba, al nord-oest, i Bouzguam, al nord-est.

Economia

L'activitat econòmica és principalment agrícola amb conreu de cereal (alfals principalment). El govern ha creat a la ciutat dues zones industrials. La regió té una destacada riquesa cinegètica.

Administració

És el centre de la municipalitat o baladiyya homònima, amb codi geogràfic 42 11 (ISO 3166-2:TN-12), dividida en tres circumscripcions o dàïres:[5]

  • Kasserine (42 11 11)
  • Cité Ennour (42 11 12)
  • Ezzouhour (42 11 13)

Al mateix temps, està repartida entre dues delegacions o mutamadiyyes, Kasserine Nord (42 51) i Kasserine Sud (42 52), al seu torn dividides en sis sectors o imades cadascuna.[6]

Referències

  1. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "قصر". ISBN 978-84-412-1546-7. 
  2. Aquest és un membre toponímic freqüent que podem trobar a la part dels Països Catalans que va ser sotmesa pels àrabs, p. ex. Alcàsser.
  3. Les Flavii du Cillium. Étude architecturale, épigraphique, historique et littéraire du mausolée de Kasserine (CIL VIII, 211-216) (en francès). Publications de l'École française de Rome, 169. 
  4. González Bordas, Hernán «La lecture aberrante d'une inscription à Kasserine (Tunisie). Prosperite et chute d'une creation par erreur». Revue Essais, 8, 2015, pàg. 25–46.
  5. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] «المصنف الوطني لترميز الوحدات الإدارية» (en àrab i francès). [Publicacions de l'Institut Nacional d'Estadística]. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] [Tunis], 12-2012, pàg. 156. ISSN: 1737-7838 [Consulta: 18 agost 2021].
  6. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] «المصنف الوطني لترميز الوحدات الإدارية» (en àrab i francès). [Publicacions de l'Institut Nacional d'Estadística]. المعهد الوطني للإحصاء [Institut Nacional d'Estadística] [Tunis], 12-2012, pàg. 102-106. ISSN: 1737-7838 [Consulta: 18 agost 2021].