Catedral de Tsilkani
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Catedral ortodoxa | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mtskheta-Mtianeti (Geòrgia) | |||
| ||||
| Monument Cultural destacat de Geòrgia | ||||
La catedral de Tsilkani, o catedral de la Mare de Déu de Tsilkani (en georgià: წილკნის ღვთისმშობლის ტაძარი), és una església ortodoxa georgiana situada al poble de Tsilkani, districte de Mtskhetha, a la regió de Mtskheta-Mtianeti, Geòrgia. Originàriament construïda en el segle iv, va ser repetidament remodelada durant l'edat mitjana. Pertany a la llista de Monuments Culturals destacats de Geòrgia.[1]
Situació
[modifica]La catedral de Tsilkani es troba al centre del poble epònim, al nord-est de la ciutat històrica de Mtskhetha, al marge esquerre del Narekvavi, afluent del riu Aragvi. El poble, lloc de túmuls de l'edat del bronze tardana i d'altres troballes arqueològiques, és també notable per la cripta cristiana del segle IV-V, amb inscripcions gregues a les parets.[2]
Història
[modifica]L'església de Tsilkani és adscrita per les cròniques georgianes medievals al rei Varaz Bakur II d'Ibèria (r. c. 365-380), fill de Mitridates III d'Ibèria, el primer rei cristià dels Regne de Kartli i Regne d'Ibèria interior, de les fonts clàssiques.[3]
Originàriament una església de saló, la catedral va ser replantejada com una basílica de tres naus al segle V o VI i, eventualment, reconstruïda com una església amb cúpula al segle xii o XIII. Va ser renovada al segle XVI-XVII. També va ser associada a la tradició georgiana medieval, elaborada en els himnes del segle xiii pel clergue Arsen Bulmaisimisdze amb el monjo Jesse d'Antioquia, que va ser un dels tretze pares assiris a viatjar a Kartli al voltant del 545; es pensa que la seva tomba encara es troba a l'església.[2] La catedral va ser seu de l'arquebisbat de Tsilkani.[2]
La catedral va ser la llar de la venerada marededeu Odegetria de Tsilkani, una icona de la Mare de Déu amb l'Infant del segle IX a qui assisteixen els arcàngels.[4] La icona va ser repintada i restaurada a començaments del segle xii, però els rostres pintats amb tremp d'ou van quedar intactes. Al 1926, la icona va ser traslladada per a la seva preservació al Museu Nacional de Geòrgia a Tbilisi.[5]
Descripció
[modifica]L'església existent, de 28 x 24 m i construïda en la seva gran part amb blocs de gres, és un edifici de planta quadrada, amb absis semicircular i cúpula central sostinguda per quatre pilars independents. La base de la cúpula està perforada amb 12 finestres. L'interior s'il·lumina addicionalment amb 10 finestres tallades a les parets. L'església té tres entrades. Al porxo sud s'uneix una petita església amb absis semicircular i dues fornícules, connectada a través d'una porta a la nau sud de la catedral. A l'església hi ha restes de les gruixudes pintures murals, que daten dels segles XV al xviii.[2]
La catedral està voltada per un mur de pedra de finals del segle xviii, de 58 × 72 m. El mur es travessa per una porta de maó d'arc al sud-oest i té una sèrie de torres de defensa amb cantons arrodonits amb espitlleres, una de les quals, al sud-est, està coronada per un campanar hexagonal del segle xix.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «List of Immovable Cultural Monuments» (en georgià). National Agency for Cultural Heritage Preservation of Georgia. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Gamkrelidze, Gela; Mindorashvili, Davit; Bragvadze, Zurab; Kvatsadze, Marine. «Tsilkani [წილკანი]». A: ქართლის ცხოვრების ტოპოარქეოლოგიური ლექსიკონი (Topoarchaeological dictionary of Kartlis tskhovreba (The history of Georgia)) (en georgià). Tbilisi: Georgian National Museum, 2013, p. 611–612. ISBN 978-9941-15-896-4.
- ↑ Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Roma, 1990.
- ↑ Vasilakē, Maria. Images of the Mother of God: Perceptions of the Theotokos in Byzantium, p. 196, Ashgate publishing Co, Burlington, Vermont, ISBN 0-7546-3603-8
- ↑ Alibegashvili, Gaiane; Volskaja, Aneli. «The Icons of Georgia». A: The Icon. Nova York: Alfred A. Knopf, 1982, p. 89.