Delta de la Vela
Delta de la Vela (δ Velorum) és un sistema estel·lar a la constel·lació de la Vela, la vela de l'Argo navis, el segon més brillant darrere de γ Velorum. La seva magnitud aparent és +1,95 i dista 79,7 anys llum de la Terra. És el membre més brillant de la Falsa Creu, asterisme que forma al costat de κ Velorum, Avior (ε Carinae) i Aspidiske (ι Carinae).
Delta de la Vela està formada per un sistema binari eclipsant (Delta de la Vela A) i una nana de tipus espectral F6V (Delta de la Vela B) de magnitud aparent 5,5 en una òrbita excèntrica amb una separació que varia entre 0,6 i 3,0 segons d'arc[9] i un període orbital de 142 anys. Delta de la Vela A està formada per dos estels blancs de la seqüència principal, el més lluminós de tipus espectral A0V (Delta de la Vela Aa, de magnitud aparent 2,3) i l'altra de tipus espectral entri A3V i A5V (Delta Velorum Ab, de magnitud aparent 3,4). Estan separades 0,5 ua i el seu període orbital és de 45,15 dies. Els eclipsis, que fan que la lluentor combinada del sistema fluctue entorn del 50% durant l'eclipsi primari i 30% durant el secundari, van ser detectats independentment el 1989 per la missió espacial Galileu[10] i el 1997 per l'afeccionat argentí Sebastián Otero. En unir les dades visuals de Galileu i Otero l'any 2000, Otero, Lloyd i Fieseler pogueren determinar el període orbital i predir els futurs eclipsis i a més notar que l'òrbita del sistema és també excèntrica, atès que l'eclipsi secundari es produeix en la fase 0,43 del cicle orbital (només 19 dies després de l'eclipsi primari).[11] Curiosament, malgrat ser un dels estels més brillants del cel, no s'havia observat prèviament la seva variabilitat.
Actualment hom creu que Delta de la Vela C de magnitud 11, i Delta de la Vela D de magnitud 13, separades visualment 6 segons d'arc i distants 150 ua entre si, no són components físiques del sistema de Delta de la Vela.[12]
A causa de la precessió de la Terra, Delta de la Vela serà l'estel polar de l'hemisferi sud cap a l'any 9.200 n.e.
Referències
[modifica]- ↑ Pierre Kervella «The nearby eclipsing stellar system δ Velorum. I. Origin of the infrared excess from VISIR and NACO imaging» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 06-11-2008, pàg. 107–114. DOI: 10.1051/0004-6361:200810565.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Pàgina: -1. Llengua del terme, de l'obra o del nom: rus. Data de publicació: juny 2003.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2-2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
- ↑ Robert Rich «Spectroscopy of New High Proper Motion Stars in the Northern Sky. I. New Nearby Stars, New High-Velocity Stars, and an Enhanced Classification Scheme for M Dwarfs» (en anglès). Astronomical Journal, 3, 3-2003, pàg. 1598–1622. DOI: 10.1086/345972.
- ↑ 8,0 8,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Orbits for five southern visual binaries. Argyle, R. W.; Alzner, A. & Horch, E. P. 2002, Astronomy & Astrophysics, 384, 171.
- ↑ Blinking star explains mystery aboard Galileo. Spaceflight now.
- ↑ «Delta Velorum is an Eclipsing Binary. IBVS #4999, 2000.». Arxivat de l'original el 2014-08-23. [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ Interferometric observations of the multiple stellar system delta Velorum. Kellerer y otros, 2007, Astronomy & Astrophysics, 469, 633.