Bruhathkayosaure
| Bruhathkayosaurus matleyi | |
|---|---|
| Període | |
| Estat de conservació | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Saurischia |
| Gènere | Bruhathkayosaurus |
| Espècie | Bruhathkayosaurus matleyi |
| Espècies | |
| |
El bruhathkayosaure (Bruhathkayosaurus, 'llangardaix de cos enorme') és un gènere de dinosaure sauròpode titanosàurid que va viure a la fi del període Cretàcic al Maastrichtià, fa 70 milions d'anys en el que és avui el subcontinent indi. El seu nom prové del sànscrit bruhath (बृहत) 'gran', 'pesat', i kāja (काय) 'cos', més el tradicional sufix grec sauros, llangardaix amb el que el nom significa 'llangardaix de cos enorme',[1] va poder haver estat el gènere de dinosaure més pesat de tots. No obstant això aquesta asserció està envoltada de forta controvèrsia i en discussió: totes les estimacions es basen en el paper original de Yadagiri i d'Ayyasami de 1989, que va anunciar la troballa.[2] La seva descripció tècnica és tan pobra que els autors el van classificar originalment com a dinosaure teròpode, un membre d'un grup gran de dinosaures bípedes carnívors que inclou al Tyrannosaurus; però una revisió de les seves dades en 1995 va revelar que les restes haurien pertangut realment a un sauròpode (específicament, un titanosàurid), un membre d'un grup molt divers de dinosaures herbívors quadrúpedes de llargs colls i cues, com l'argentinosaure. En 2006, la primera referència publicada de Bruhathkayosaurus com a sauròpode va aparèixer en una publicació sobre vertebrats malgaixos feta per David Krause i col·legues.[3][4]
Descobriment
[modifica]El Bruhathkayosaurus va ser trobat prop de l'extremitat meridional de l'Índia, específicament en el districte de Tiruchirapalli del Tamil Nadu, al nord-est del llogaret de Kallamedu. Va ser recuperat de les roques de la formació de Kallemedu, que es daten a l'etapa de la fauna de Maastrichtià del període Cretàcic. El suposat animal hauria viscut cap al final de l'era Mesozoica, fa prop de 70 milions d'anys.[2]
Les restes fossilitzats inclouen els ossos del maluc (l'ili i l'isqui), la peça d'un os de la cuixa (fèmur), d'un os de la cama (tíbia), d'un avantbraç (radi), i d'un os de la cua (vèrtebres, específicament un centre caudal platicel).
Dimensions
[modifica]Des que el B. matleyi va ser reclassificat com a titanosàurid, es va especular sobre la seva gran grandària, però a causa que en el seu moment no es van publicar estimacions de la grandària de Bruhathkayosaurus, només alguns investigadors i paleontòlegs han suggerit algunes estimacions temptatives a Internet. Una estimació inicial de Mickey Mortimer va indicar que Bruhathkayosaurus va poder haver assolit 40–44 metres de llarg i haver pesat entre 175–220 tones.[5] Tanmateix, més tard Mortimer va renegar d'aquestes estimacions, reduint la longitud estimada del Bruhathkayosaurus a 28–34 metres i va declinar de proveir una nova estimació de pes, descrivint la seva antiga estimació com a incorrecta.[6][7] En un article de maig de 2008 en el weblog Sauropod Vertebra Picture of the Week, el paleontòleg Matt Wedel va usar una comparació amb l'argentinosaure i calculà el peso del Bruhathkayosaurus en més de 139 tones.[8]
Per comparació, s'estima que el titanosàurid Argentinosaurus assolia 34.6 metres de llarg, i hauria pesat entre 80–100 tones. Un altre gran titanosàurid, Paralititan, probablement feia uns 31.9 metres de llarg i pesaria unes 65–80 tones.[9] Tots aquests sauròpodes són coneguts només per restes fragmentàries, per la qual cosa les seves estimacions de magnitud física són incertes. La longitud es calcula en comparar els ossos amb els seus corresponents en dinosaures similars, els quals són coneguts d'esquelets més complets i es realitza una extrapolació isomètrica. Tanmateix aquesta extrapolació mai no pot ser més que especulació informada i la longitud de la cua, en particular, és amb freqüència molt difícil de determinar. Determinar la massa és fins i tot més difícil, perquè hi ha molt poca evidència de teixits fòssils que perdurin en el registre fòssil. Addicionalment, l'extrapolació isomètrica es basa en el cas que les proporcions del cos romanen iguals, la qual cosa no és necessàriament el cas. En particular, les proporcions dels titanosàurids no són ben conegudes, a causa del limitat nombre d'exemplars relativament complets.
Si les estimacions de grandària per Bruhathkayosaurus són encertades, l'únic animal que se li aproximaria en grandària és el rorqual blau. Els rorquals blaus adults poden arribar als 30 metres de llarg,[10] la qual cosa és una mica més curt que el Bruhathkayosaurus, però a causa que els rorquals blaus més grossos pesen fins a 176 tones,[11] són probablement més pesants que Bruhathkayosaurus.
Quan Bruhathkayosaurus encara era considerat com un teròpode, se li adjudicaven uns 18 a 20 m de llarg, i un pes d'11 a 15 tones. Aquestes dimensions són substancialment majors que fins i tot les dels carnívors terrestres considerats com més grans, com el Giganotosaurus, Tyrannosaurus, Spinosaurus i Carcharodontosaurus. No es creu que cap d'aquests depredadors gegants hagin excedit els 15 m. en longitud, i les 8 tones en massa.
Classificació
[modifica]Si es considera l'autenticitat de la troballa, el gènere Bruhathkayosaurus tindria actualment només una espècie coneguda, el B. matleyi, aquella que va ser descrita erròniament per Yadagiri i Ayyasami en 1989 (i no en 1987, com algunes fonts indiquen erròniament).
Va ser classificat originalment com carnosaure (com l'al·losaure), un subgrup dels teròpodes. Chatterjee en 1995 el reclassificà com a titanosàurid. La reclassificació va ser basada en la grandària massiva dels membres, i l'estructura de la pelvis.
La publicació original descriu petites característiques en el diagnòstic, que van ser inferides solament a partir d'algunes línies dibuixades. Això ha conduït a l'especulació que els ossos podrien realment ser fusta fossilitzada, idea derivada de que els descobridors originals de Sauroposeidon van estar convençuts inicialment que presenciaven les restes fossilitzades d'un arbre.
Referències
[modifica]- ↑ Schneiderman, P. (1994). "Report on the initial description Arxivat 2013-10-05 a Wayback Machine.". Dinosaur Mailing List
- ↑ 2,0 2,1 Yadagiri, P. and Ayyasami, K. (1989). "A carnosaurian dinosaur from the Kallamedu Formation (Maestrichtian horizon), Tamilnadu." In M.V.A. Sastry, V.V. Sastry, C.G.K. Ramanujam, H.M. Kapoor, B.R. Jagannatha Rao, P.P. Satsangi, and U.B. Mathur (eds.), Symposium on Three Decades of Development in Palaeontology and Stratigraphy in India. Volume 1. Precambrian to Mesozoic. Geological Society of India Special Publication, 11(1): 523-528.
- ↑ Krause, D.W., O'Connor, P.M., Curry Rogers, K., Sampson, S.D., Buckley, G.A., i Rogers, R.R. (2006). "Late Cretaceous terrestrial vertebrates from Madagascar: Implications for Latin American biogeography." Annals of the Missouri Botanical Garden, 93(2): 178-208.
- ↑ Chatterjee, S. (1995). “The last dinosaurs of India”. The Dinosaur Report, Fall 1995. p. 12-18.
- ↑ Mortimer, M. (2001), "Re: Bruhathkayosaurus" Arxivat 2017-05-22 a Wayback Machine., discussion group, The Dinosaur Mailing List, 19 June 2001. Accessed 23 May 2008.
- ↑ Mortimer, M. (2001), "Titanosaurs too large?" Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., discussion group, The Dinosaur Mailing List, 12 September 2001. Accessed 23 May 2008.
- ↑ Mortimer, M. (2004), "Re: Largest Dinosaurs" Arxivat 2019-09-13 a Wayback Machine., discussion group, The Dinosaur Mailing List, 7 September 2004. Accessed 23 May 2008.
- ↑ Wedel, M. "SV-POW! showdown: sauropods vs whales." [Weblog entry.] Sauropod Vertebra Picture of the Week. 20 May 2008. Accessed 23 May 2008.
- ↑ Smith, J.B.; Lamanna, M.C.; Lacovara, K.J.; Dodson, P.; Smith, J.R.; Poole, J.C.; Giegengack, R.; and Attia, Y. «A giant sauropod dinosaur from an Upper Cretaceous mangrove deposit in Egypt». Science, 292, 5522, 2001, pàg. 1704–1706. DOI: 10.1126/science.1060561. PMID: 11387472.
- ↑ Calambokidis; Steiger, G «Blue Whales». Voyageur Press, 1998.
- ↑ «What is the biggest animal ever to exist on Earth?». How Stuff Works. [Consulta: 29 maig 2007].