Vés al contingut

Demografia de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Demografia de Catalunya
Diada de Sant Jordi, Plaça Catalunya
Diada de Sant Jordi, Plaça Catalunya
Població 7.747.709 (2022)
Estimació a 1 novembre 2023 8.005.784
Taxa de creixement natural 1,03% (2021)
Taxa de natalitat 7,55/1.000 (2020)
Taxa de mortalitat 8,95/1.000 (2021)
Taxa de mortalitat infantil 2,10/1.000 (2021)[1]
Esperança de vida 83,58 anys (2021)[2]
Gentilici català/ na
Dades de l'Idescat

La població de Catalunya hauria superat els 8 milions d'habitants segons les estimacions a 1 de novembre de 2023, que l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) va publicar el 3 de novembre. La xifra estimada de 8.005.784 persones quedaria distribuïda en 4.065.088 dones i 3.940.696 homes. D'aquest total, un 15,2% hauria nascut a la resta d'Espanya i el percentatge de gent amb nacionalitat estrangera seria del 16,3%.[3][a]

Situació amb xifres de 2020-2023

[modifica]

Amb una població estimada de més de 8 milions d'habitants (2023), Catalunya és la segona comunitat autònoma més poblada de l'Estat espanyol. La seva capital, la ciutat de Barcelona, té en el seu territori municipal estricte una població estimada d'1,6 milions (2020), i és la segona més poblada d'Espanya i la setzena de la Unió Europea. La seva àrea metropolitana formalitzada oficialment com a AMB, integrada per 36 municipis, té una població de 3,2 milions d'habitants. La regió urbana de Barcelona, que en molts sentits, inclosos l'econòmic i el cultural, és la ciutat real i representa l'àrea d'influència de la ciutat, té una població estimada de 5,3 milions d'habitants.

Dinàmica de població

[modifica]
Densitat de població absoluta de les comarques catalanes
Densitat de població relativa de les comarques catalanes

Durant la primera meitat del segle xx la població catalana va créixer de manera accelerada, amb una taxa de creixement superior a la mitjana nacional. El 1900, Catalunya tenia una població d'1.984.115, dels quals 1.052.977 (53%) vivien a la província de Barcelona.[5] El mateix any, la població de Catalunya representava el 10,5 de la població de l'Estat espanyol.[5] L'estructura d'edat de la població catalana al començament del segle mostrava un gran cohort jove en què el 32,02% de la població tenia una edat igual o menor als 14 anys, mentre que la població adulta, és a dir, la població amb més de 65 anys, només representava el 4,32%, amb un índex de vellesa del 13%.[6] La immigració i el creixement natural va continuar sostingudament durant la postguerra: la població va créixer de 3,2 milions el 1950 a 3,8 milions el 1960 i a 5,1 milions el 1970 i a partir de llavors es va produir un alentiment i la població va créixer a 5,9 milions el 1980. Aquest alentiment podria haver estat produït per la transició industrial basada en la mà d'obra a la tecnologia, així com a la millora de les condicions de vida de les altres regions de l'Estat espanyol, tradicionalment emissores d'emigrants.[7]

A començaments del segle xxi mostrava un panorama molt diferent al dels inicis del segle xx. Segons les dades estadístiques del 2005, la població estimada de Catalunya era de 6.995.206 habitants, dels quals, 5.226.354 (74%) vivien a la província de Barcelona;[5] és a dir, aquesta província mostra una concentració major de la població de l'actual comunitat autònoma. El mateix any, el cohort de població menor als 14 anys era només del 15,78%, mentre que el cohort de població major als 65% era de 17,89%, amb un índex de vellesa de 113%.[6] El 2005, l'Institut d'Estadística de Catalunya va reportar una densitat de població de 216 habitants per quilòmetre quadrat per a la comunitat autònoma, i una edat mitjana de 40,38 anys.

Les comarques més poblades de Catalunya el 2005 eren el Barcelonès amb 2.215.581 habitants, seguit del Vallès Occidental amb 815.628 habitants, el Maresme amb 398.502, i el Vallès Oriental, totes tres dins de la regió metropolitana de Barcelona. Per contra, les menys poblades eren l'Alta Ribagorça amb 4.004 habitants i el Pallars Sobirà amb 6.883, totes dues comarques pirinenques.[8]

La religió predominant, en diversos graus de pràctica, és el catolicisme romà que agrupa entre el 52 i el 60% de la població. Els ateus i agnòstics suposen un 20% de la població mentre que les altres confessions religioses es reparteixen la resta. D'elles la que té un nombre més gran de seguidors és la religió islàmica amb un 8% de la població catalana.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
52.474 53.300 59.750 402.531 829.615 1.652.291 1.752.033 1.843.549 1.966.382 2.084.868

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.344.719 2.791.292 2.890.974 3.240.313 3.925.779 5.122.567 5.949.829 6.021.273 6.087.339 6.087.339

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
6.104.729 6.125.339 6.174.547 6.398.166 6.693.297 6.994.937 7.298.313 7.462.044 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


Gràfica de població de Catalunya, 1877-actualitat (en milers)



Indicadors principals de 1900 ençà

[modifica]
Població Naixements vius Defuncions Moviment natural Taxa bruta de natalitat (per 1000) Taxa bruta de mortalitat (per 1000) Taxa bruta de creixement natural (per 1000) Taxa bruta de creixement migratori (per 1000) Taxa bruta de creixement total (per 1000) Indicador conjuntural de fecunditat (TFR) Edat mitjana a la maternitat Edat mitjana al primer fill
1900 1.966.382 53.396 51.562 1.834
1901 55.268 49.702 5.566
1902 55.519 45.714 9.805
1903 56.253 45.094 11.159
1904 54.977 44.421 10.556
1905 53.422 47.944 5.478
1906 55.081 46.904 8.177
1907 52.179 44.106 8.073
1908 54.616 43.981 10.635
1909 52.653 47.122 5.531
1910 2.084.868 53.055 43.208 9.847
1911 51.177 44.859 6.318
1912 51.777 41.685 10.092
1913 51.507 44.859 6.648
1914 51.043 46.701 4.342
1915 50.243 44.106 6.137
1916 49.729 42.580 7.149
1917 49.061 46.644 2.417
1918 50.705 66.435 -15.730
1919 50.958 48.258 2.700
1920 2.344.719 54.832 49.308 5.524
1921 57.818 42.930 14.888
1922 54.954 45.502 9.452
1923 56.984 46.377 10.607
1924 56.093 44.115 11.978
1925 56.074 43.436 12.638
1926 55.666 41.611 14.055
1927 53.538 41.490 12.048
1928 53.319 40.267 13.052
1929 52.659 43.052 9.607
1930 2.791.292 54.875 38.587 16.288
1931 52.392 43.109 9.283
1932 52.634 41.121 11.513
1933 50.634 39.654 10.980
1934 48.286 38.870 9.416
1935 47.808 40.120 7.688
1936 2.921.216 47.849 41.095 6.754
1937 46.758 48.348 -1.590
1938 37.241 73.771 -36.530
1939 21.553 57.176 -35.623
1940 2.890.974 47.671 40.000 7.671
1941 38.826 40.541 -1.715
1942 36.799 40.660 -3.861
1943 42.384 34.239 8.145
1944 44.744 37.807 6.937
1945 3.073.254 46.798 34.854 11.944
1946 47.083 35.211 11.872
1947 48.020 36.065 11.955
1948 51.907 32.807 19.100
1949 50.522 36.671 13.851
1950 3.240.313 49.430 34.984 14.446
1951 49.332 40.408 8.924
1952 52.746 33.834 18.912
1953 53.455 34.250 19.205
1954 56.072 32.640 23.432
1955 3.534.184 58.121 34.579 23.542
1956 60.755 39.580 21.175
1957 66.206 37.432 28.774
1958 68.625 34.835 33.790
1959 69.969 35.632 34.337
1960 3.925.779 70.004 36.390 33.614
1961 71.014 34.202 36.812
1962 75.627 37.176 38.451
1963 79.665 40.285 39.380
1964 87.232 38.076 49.156
1965 4.498.114 88.758 39.091 49.667
1966 91.386 39.652 51.734
1967 94.688 41.183 53.505
1968 93.682 40.969 52.713
1969 94.556 45.412 49.144
1970 5.122.567 98.378 42.145 56.233
1971 102.088 46.423 55.665
1972 104.735 42.921 61.814
1973 107.026 47.016 60.010
1974 112.101 45.293 66.808
1975 5.663.135 112.000 45.952 66.048 2,72
1976 108.903 45.725 63.178
1977 106.404 44.740 61.664
1978 100.929 45.074 55.855
1979 91.713 44.318 47.395
1980 82.545 46.153 36.392
1981 5.949.829 75.247 46.604 28.643 12,63 7,82 4,81 -2,64 2,16 1,76 27,93
1982 5.962.723 72.957 45.317 27.640 12,22 7,59 4,63 -2,60 2,03 1,70 28,08
1983 5.974.821 66.533 47.297 19.236 11,13 7,91 3,22 -2,62 0,60 1,54 28,19
1984 5.978.426 64.684 46.460 18.224 10,82 7,77 3,05 -2,73 0,32 1,49 28,30
1985 5.980.322 64.433 47.009 17.424 10,78 7,86 2,91 -3,30 -0,38 1,48 28,44
1986 5.978.032 60.409 46.510 13.899 10,09 7,77 2,32 1,23 3,55 1,38 28,54 26,09
1987 5.999.320 58.120 46.977 11.143 9,67 7,82 1,85 1,79 3,64 1,31 28,65 26,33
1988 6.021.225 57.842 48.571 9.271 9,59 8,05 1,54 1,82 3,36 1,29 28,72 26,50
1989 6.041.469 56.849 50.159 6.690 9,39 8,29 1,11 2,33 3,44 1,26 28,91 26,85
1990 6.062.273 56.464 51.700 4.764 9,30 8,52 0,78 2,26 3,04 1,24 29,07 27,12
1991 6.080.751 56.162 52.110 4.052 9,23 8,56 0,67 0,42 1,08 1,22 29,29 27,42
1992 6.087.339 57.178 51.701 5.477 9,39 8,49 0,90 0,67 1,57 1,23 29,51 27,77
1993 6.096.899 55.745 52.575 3.170 9,14 8,62 0,52 0,06 0,58 1,19 29,77 28,21
1994 6.100.436 54.424 52.194 2.230 8,92 8,56 0,37 -0,28 0,09 1,16 29,99 28,49
1995 6.100.983 53.809 53.650 159 8,82 8,79 0,03 0,59 0,61 1,14 30,27 28,77
1996 6.104.729 54.602 53.433 1.169 8,94 8,75 0,19 0,67 0,86 1,15 30,45 28,95
1997 6.110.000 56.701 54.688 2.013 9,27 8,94 0,33 2,18 2,51 1,19 30,68 29,17
1998 6.125.339 56.572 55.469 1.103 9,22 9,04 0,18 3,47 3,65 1,17 30,80 29,33
1999 6.147.717 59.359 57.712 1.647 9,63 9,37 0,27 4,09 4,35 1,22 30,90 29,39
2000 6.174.547 63.489 55.342 8.147 10,22 8,91 1,31 11,36 12,67 1,29 30,94 29,42
2001 6.253.305 64.722 55.792 8.930 10,23 8,82 1,41 21,49 22,90 1,28 30,95 29,39
2002 6.398.166 68.315 57.278 11.037 10,54 8,84 1,70 23,08 24,79 1,31 30,90 29,34
2003 6.558.740 72.980 60.076 12.904 11,01 9,07 1,95 18,36 20,31 1,36 30,92 29,40
2004 6.693.297 76.687 57.096 19.591 11,34 8,43 2,91 19,75 22,66 1,40 30,85 29,34
2005 6.846.692 79.547 61.129 18.418 11,49 8,83 2,66 18,76 21,42 1,42 30,93 29,40
2006 6.994.937 82.077 57.256 24.821 11,61 8,10 3,51 17,96 21,47 1,44 30,87 29,57
2007 7.146.734 83.716 59.352 24.364 11,59 8,22 3,37 17,61 20,99 1,45 30,84 29,28
2008 7.298.313 89.024 59.485 29.539 12,10 8,08 4,01 12,06 16,08 1,53 30,76 29,14
2009 7.416.605 84.849 59.644 25.205 11,41 8,02 3,39 2,72 6,11 1,46 30,94 29,40
2010 7.462.044 84.015 59.069 24.946 11,23 7,89 3,33 1,99 5,32 1,46 31,10 29,69
2011 7.501.853 80.861 59.586 21.275 10,76 7,93 2,83 -1,03 1,80 1,42 31,31 29,92
2012 7.515.398 77.438 62.977 14.461 10,33 8,40 1,93 -6,79 -4,86 1,40 31,44 30,26
2013 7.478.968 71.591 60.807 10.784 9,60 8,16 1,45 -7,49 -6,05 1,33 31,57 30,42
2014 7.433.894 71.589 61.319 10.270 9,64 8,25 1,38 -2,61 -1,23 1,38 31,72 30,46
2015 7.424.754 70.450 64.866 5.584 9,47 8,72 0,75 2,42 3,17 1,39 31,89 30,63
2016 7.448.332 68.974 63.289 5.685 9,23 8,47 0,76 5,66 6,42 1,39 31,98 30,76
2017 7.496.276 66.803 66.165 638 8,88 8,80 0,08 6,29 6,32 1,36 32,15 30,95
2018 7.543.825 63.566 66.562 -2.996 8,38 8,78 -0,40 10,39 9,98 1,31 32,25 31,03
2019 7.619.494 61.548 64.547 -2.999 8,02 8,41 -0,39 13,79 13,39 1,27 32,32 31,20
2020 7.722.203 58.464 79.784 -21.320 7,56 10,32 -2,76 5,07 2,27 1,21 32,43 31,36
2021 7.739.758 57.704 69.366 -11.812 7,40 1,21 32,70 31,70
2022 7.747.709
2023 8.005.784
Població Naixements vius Defuncions Moviment natural Taxa bruta de natalitat (per 1000) Taxa bruta de mortalitat (per 1000) Taxa bruta de creixement natural (per 1000) Taxa bruta de creixement migratori (per 1000) Taxa bruta de creixement total (per 1000) Indicador conjuntural de fecunditat (TFR) Edat mitjana a la maternitat Edat mitjana al primer fill

Principals xifres de població

[modifica]

Província de Barcelona

[modifica]

La província de Barcelona té en total 5.714.730 habitants (2021)

  • Aplega el 73,6 % de la població de Catalunya
  • Aplega el 12,1 % de la població d'Espanya

Les poblacions amb més de 25.000 habitants són:

Municipis més poblats (més de 100.000 habitants)
Lleida
Lleida
Barcelona 1.636.193
L'Hospitalet de Llobregat 265.444
Terrassa 224.114
Badalona 223.506
Sabadell 215.760
Lleida 140.797
Tarragona 134.883
Mataró 128.956
Santa Coloma de Gramenet 117.981
Reus 106.741
Girona 102.666
Dades de l'Idescat(2022)

Província de Girona

[modifica]

La província de Girona té en total 786.596 habitants (2021)

  • Aplega el 10,03% de la població de Catalunya
  • Aplega l'1,66% de la població d'Espanya

Hi ha 19 poblacions amb més de 10.000 habitants:

Província de Lleida

[modifica]

La província de Lleida té en total 428.418 habitants (2018)

  • Aplega el 5,68% de la població de Catalunya
  • Aplega el 0,94% de la població d'Espanya

Hi ha 5 poblacions amb més de 10.000 habitants:

Província de Tarragona

[modifica]

La província de Tarragona té en total 795.571 habitants (2018)

  • Aplega el 10,55% de la població de Catalunya
  • Aplega l'1,72% de la població d'Espanya

Hi ha 16 poblacions amb més de 10.000 habitants:

Migració

[modifica]
Població de Catalunya (barres vermelles) i percentatge sobre la població d'Espanya (línia blava)

Pel seu desenvolupament econòmic i com a centre industrial i cultural d'Espanya, Catalunya té una tradició d'acolliment d'immigrants de la resta de l'Estat i d'altres països del món. El 2005, l'Idescat ha reportat que de la població de 6.995.206 habitants, 4.503.938 (64%) havien nascut a Catalunya.[14] Els percentatges per lloc de naixement dels residents nascuts fora de Catalunya amb respecte a la població total són: 19,5% de l'estranger, 16,2% d'Andalusia, el 6,8% del centre d'Espanya (Castella i Lleó, Castella - la Manxa o Madrid) el 3,3% del nord d'Espanya (Galícia, Astúries, Cantàbria, Euskadi, Navarra o la Rioja), el 3,3% d'Extremadura, i el 2,7% d'Aragó.[14]

El mateix any, el 95,3% dels residents de Catalunya tenien la nacionalitat espanyola; dels estrangers, el 5,9% tenien un passaport d'un país de l'Amèrica del Sud (la majoria de l'Equador), el 4,9% de l'Àfrica (la gran majoria del Marroc) el 2,4% d'un altre estat de la Unió Europea (la majoria d'Itàlia) l'1,8% d'un altre estat d'Europa (la majoria de Romania, aleshores un estat que no pertanyia a la Unió Europea, seguit d'Ucraïna), l'1,6% d'Àsia i Oceania (la majoria de la Xina) i només el 0,95% d'un país de l'Amèrica del Nord o l'Amèrica Central i el Carib (la majoria de la República Dominicana).[15]

El 2005, 26.630 persones van sortir de Catalunya cap a l'estranger, mentre que 162.936 persones hi van arribar, la gran majoria d'Europa i Amèrica.[16]

Llars i famílies

[modifica]

L'últim any del qual es reporten dades sobre l'estructura de les llars i famílies catalanes és el 2020 (el 2011 se n'ha realitzat una actualització). En aquell any, hi havia 3.029.300 llars a Catalunya. Per a qüestions demogràfiques, una llar es defineix com a "conjunt de persones que, residint en el mateix habitatge, compateixen algunes despeses comunes ocasionades per l'ús de l'habitatge i/o despeses d'alimentació".[17] Les llars es cataloguen per nucli familiar o l'absència d'aquest, i en què el nucli familiar és una concepció molt més restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets entre matrimonis, parelles i fills.[17]

De les 3.029.300 llars catalanes el 2020, el 29% eren llars sense nucli familiar, el 68,8% eren llars amb un nucli familiar, i el 2,3% a llars amb dos o més nuclis. De les llars amb un nucli familiar, i en relació amb el total de llars, el 34,4% eren nuclis d'una parella sense fills, el 48,9% eren nuclis d'una parella amb fills, el 13,2% eren mares soles amb fills, i l'3,6 eren pares sols amb fills.[18]

De la població de 15 anys i més, el 2001 el 32,2% eren solters, el 55,5% eren casats, el 7,8% eren vidus/vídues, el 2,7% eren separades, i l'1,8% eren divorciats/des.[19] L'edat mitjana en contraure el primer matrimoni era de 30 anys per als homes i de 28,2 per a les dones.[19]

A partir del 2005, i com a la resta de l'Estat espanyol, el matrimoni es defineix com la unió de dues persones del sexe oposat o del mateix sexe d'acord amb el que prescriu la llei i en què es crea un vincle de vida comú del que es deriven conseqüències jurídiques a nivell personal i econòmic.[20]

Llengua

[modifica]
Inauguració del primer congrés de la Llengua catalana (1906)

Les llengües pròpies de Catalunya són el català i l'occità (a la Vall d'Aran). Tanmateix, també s'hi parla el castellà, així com d'altres llengües que han portat els immigrants de l'Estat espanyol i de l'estranger. Durant la major part del segle xx, l'única llengua de caràcter oficial a Catalunya era el castellà; les taxes d'alfabetització de l'època, per tant, corresponen al percentatge d'homes i dones que saben llegir i escriure el castellà i no pas el català. El 1979 les institucions de govern de Catalunya van començar un projecte de normalització lingüística, amb la intenció de protegir, estendre i promoure l'ús del català,[21] des d'aleshores, llengua cooficial amb el castellà a Catalunya. En l'actualitat, el català és la llengua d'ensenyament escolar, encara que amb dues hores d'ensenyament del castellà. Com a llengües oficials, ambdues poden ser utilitzades pels ciutadans sense cap mena de discriminació en qualsevol tipus d'activitat pública o privada.[22] A la Vall d'Aran, l'occità (en la seva variant dialectal gascona coneguda com a aranès), també ha rebut l'estatus d'oficialitat i protecció, i des del 2006 és cooficial amb el català i castellà en tot el territori de la comunitat malgrat el seu petit nombre de parlants.

Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 48,8% dels catalans considera el català com a llengua pròpia, el 44,32% la considera el castellà i el 0,04% l'occità; tot i que més del 52% de la població té el castellà com a llengua materna. El 3,18% de la població resident de la comunitat té una altra llengua no oficial com a llengua materna.[23]

Segons les dades del 2001,[24] el 94,5% de la població de Catalunya coneix el català, encara que només el 50% la considera la seva llengua de parla habitual. La taula següent mostra el coneixement i ús del català i de l'occità a Catalunya i el percentatge amb respecte a la població total:

Català Occità
Coneixement Persones Percentatge Persones Percentatge
L'entén 5.872.202 94,5% 6.712 1,07%
La sap parlar 4.630.640 74,5% 4.700 0,76%
La sap llegir 4.621.404 74,4% 4.413 0,71%
La sap escriure 3.093.223 49,8% 2.016 0,33%

A la Vall d'Aran i amb respecte a la seva població, el percentatge de persones que entén l'aranès és de 88,88%; el 62,24% el parla, el 58,44% el sap llegir i el 26,69 el sap escriure.

Segons les estadístiques reportades per l'Idescat del 2003, el 21,73% dels catalans parlen l'anglès fluidament, el 15,25% el francès, l'1,88% l'alemany i l'1,67% el gallec,[25] i aquestes són les quatre llengües no oficials amb el nombre més gran de parlants.

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) és l'òrgan especialitzat en la recerca estadística de la Generalitat de Catalunya. La seva tasca és la gestió del sistema estadístic de Catalunya per mitjà de la planificació, la coordinació, la normalització de l'activitat estadística i la prestació d'assistència tècnica estadística.[4] Una de les activitats de l'Institut d'Estadística de Catalunya és la producció d'estadístiques oficials sobre la demografia de Catalunya que inclouen la dinàmica de població, la seva estructura, els fluxos migratoris, la composició i estructura de les llars i les pràctiques lingüístiques.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Idescat. Indicadors anuals. Taxa de mortalitat infantil i perinatal.». Arxivat de l'original el 2023-11-07. [Consulta: 7 novembre 2023].
  2. ↑ «Idescat. Indicadors anuals. Esperança de vida a diferents edats.». Arxivat de l'original el 2023-11-08. [Consulta: 8 novembre 2023].
  3. ↑ «Estimacions de població. S2/2023, 1 de novembre 2023. Avanç. Dades provisionals». IDESCAT, 03-11-2023. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2023. [Consulta: 3 novembre 2023].
  4. ↑ Presentació de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) Arxivat 2008-10-03 a Wayback Machine.>
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Capítol 2, "Població", Anuari Estadístic de Catalunya, 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 90
  6. ↑ 6,0 6,1 Pérez Díaz, Juan, Envejecimiento Demográfico Arxivat 2009-06-27 a Wayback Machine., Centre d'Estudis Demogràfics
  7. ↑ Catalunya, geografia humana, la segona meitat del segle xx, GREC
  8. ↑ Capítol 2, "Població", Anuari Estadístic de Catalunya Arxivat 2008-10-03 a Wayback Machine., 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 91
  9. ↑ [enllaç sense format] http://www.idescat.cat/emex/?id=080193
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=10&res=e101&lang=es Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=1&CTX=B&ALLINFO=TRUE&V1=08279&VOK=Confirmar Arxivat 2012-01-25 a Wayback Machine.
  12. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 10 abril 2011].
  13. ↑ [enllaç sense format] http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=10&res=e185 Arxivat 2016-02-15 a Wayback Machine.
  14. ↑ 14,0 14,1 Capítol 2, "Població", Anuari Estadístic de Catalunya Arxivat 2007-07-09 a Wayback Machine., 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 104-105
  15. ↑ Capítol 2, "Població", Anuari Estadístic de Catalunya Arxivat 2007-07-09 a Wayback Machine., 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 106
  16. ↑ Emigració exterior segons continent de destinació Arxivat 2007-10-07 a Wayback Machine. Idescat
  17. ↑ 17,0 17,1 Capítol 2, "Població", Anuari Estadístic de Catalunya Arxivat 2007-07-09 a Wayback Machine., 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 88-89
  18. ↑ «Idescat. Anuari estadístic de Catalunya. Llars. Per tipus.». Arxivat de l'original el 2023-03-08. [Consulta: 8 novembre 2023].
  19. ↑ 19,0 19,1 Capítol 2, "Població", Anuari Estadístic de Catalunya Arxivat 2007-07-09 a Wayback Machine., 2006, Institut d'Estadística de Catalunya, p. 133
  20. ↑ «Ley 13/2005». Arxivat de l'original el 2008-05-29. [Consulta: 6 juliol 2007].
  21. ↑ Multilingualism in Spain: Sociolinguistic and Psycholinguistic Aspects of Linguistic Minority Groups
  22. ↑ «Política lingüística de Cataluña». Arxivat de l'original el 2007-07-03. [Consulta: 5 juliol 2007].
  23. ↑ Usos lingüístics. Primera llengua, pròpia i habitual Arxivat 2007-10-10 a Wayback Machine. IDESCAT
  24. ↑ «Quants coneixem el català?». Arxivat de l'original el 2007-07-02. [Consulta: 5 juliol 2007].
  25. ↑ Coneixement d'altres llengües: parlar fluidament Arxivat 2014-11-28 a Wayback Machine., Idescat

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Demografia_de_Catalunya&oldid=34002021»