Emil Weyr
Dibuix de Jan Vilímek (vers 1880) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 agost 1848 Praga (Txèquia) |
| Mort | 25 gener 1894 Viena (Àustria) |
| Sepultura | Cementiri Olšany (Praga) 50° 04′ 50″ N, 14° 28′ 00″ E / 50.080446°N,14.466769°E |
| Formació | Escola Politècnica de Praga Universitat de Leipzig |
| Tesi acadèmica | Vier gedruckte Abhandlungen aus den Sitzungsberichten der Wiener Akademie (1869) |
| Director de tesi | Carl Neumann i Wilhelm Scheibner |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, geometria i activitat traductora |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Praga Universitat de Viena |
| Membre de | |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Gustav Kohn, Wilhelm Wirtinger, Alfred Tauber, Robert von Daublebsky, Karl Carda (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Marie Waniek von Domyslowa |
| Fills | František Weyr |
| Pare | Frantisek Weyr i Marie Rumplová |
| Germans | Eduard Weyr |
Emil Weyr (Praga, 31 d'agost de 1848 - Viena, 25 de gener de 1894) va ser un matemàtic txec, professor de la universitat de Viena.
Vida i Obra
[modifica]Weyr era fill d'un professor d'institut de física i matemàtiques. De 1859 a 1865 va fer els seus estudis secundaris a la Deutsche Realschule del carrer Mikulandská de Praga (els seus pares parlaven alemany i només utilitzaven el txec com segona llengua). A partir de 1865 va estudiar a l'Escola Politècnica de Praga amb el professor Heinrich Durège qui el va concencer d'acabar els seus estudis universitaris a la universitat de Leipzig, en la qual es va doctorar el 1869, dirigit per Carl Neumann.[1] Aquest mateix any i el següent, van publicar-se dos dels seus llibre més importants: Theorie der mehrdeutigen geometrischen elementargebilde (Teoria de les estructures geomètriques elementals ambigües, 1869) i Geometrie der räumlichen Erzeugnisse ein-zwei-deutiger Gebilde (Geometria dels productes espacials d'entitats unidimensionals, 1870).[2]
El 1870, quan estava planejant un viatge d'estudis a París, va esclatar la guerra francoprussiana i va decidir canviar la seva destinació, anant a Itàlia, on va conèixer els professors Luigi Cremona i Felice Casorati,[3] els quals van exercir una forta influència en la seva obra (sobre tot, el primer).
En retornar a Praga, va ser nomenat professor de l'Escola Politècnica de Praga i, posteriorment, el 1875, de la universitat de Viena,[4] ciutat en què va morir el 1894.
Weyr va escriure uns quants texts importants de geometria en txec, en alemany, en francès i en italià. Va fer alguns descobriments en geometria projectiva[5] i també es va interessar en la seva història, escrivint un llibre sobre la geometria de l'antic Egipte: Ueber die Geometrie der alten Aegypter (1884).
Referències
[modifica]- ↑ Bečvářová, Bečvář i Škoda, 2008, p. 98.
- ↑ Kohn, 1895, p. 260.
- ↑ Bečvářová, Bečvář i Škoda, 2008, p. 99.
- ↑ Vetter i Archibald, 1923, p. 54.
- ↑ Chang, 2011, p. 322.
Bibliografia
[modifica]- Bečvářová, Martina; Bečvář, Jindřich; Škoda, Jan «Emil Weyr und sein italienischer Aufenthalt» (en alemany). Sudhoffs Archiv, Vol. 92, Num. 1, 2008, pàg. 98-113. ISSN: 0039-4564.
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Kohn, Gustav «Emilio Weyr» (en italià). Rendiconti del Circolo Matematico di Palermo, Vol. 9, Num. 1, 1895, pàg. 260-262. DOI: 10.1007/BF03012868. ISSN: 0009-725X.
- Vetter, Quido; Archibald, Raymond Clare (tr. i ed.) «The Development of Mathematics in Bohemia» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 30, Num. 2, 1923, pàg. 47-58. ISSN: 0002-9890.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Emil Weyr» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)