Esteve de Bizanci
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VI Constantinoble (Turquia) |
| Mort | segle VI |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | lexicògraf, geògraf, lingüista, mitògraf |
| Activitat | (Floruit: segle VI |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Esteve de Bizanci[1] o Estèfan de Bizanci (grec antic: Στέφανος Βυζάντιος, llatí: Stephanus Byzantinus) va ser un geògraf i lexicògraf romà d'Orient del segle vi.
Biografia i obra
[modifica]Era gramàtic i vivia a Constantinoble, amb seguretat després del regnat d'Arcadi i Honori (423) i abans del de Justinià II (iniciat el 685). Això és gairebé tot el que se sap de la seva vida. Va ser l'autor d'un important lèxic geogràfic titulat Ἐθνικά ('Ethnica') una obra d'un enorme valor pel que fa a informació geogràfica, mitològica i religiosa sobre l'antiga Grècia. Els autors antics, quan citen la seva obra, no donen cap informació sobre l'autor, només esmenten el seu nom.
Del diccionari, només en sobreviuen uns escassos fragments, però es conserven epítoms compilats per Hermolau de Constantinoble. Hermolau va dedicar el seu epítom a Justinià, encara que no és clar si es refereix a Justinià I o Justinià II, emperadors amb aquest nom. Però sembla probable que Esteve visqués a la primera meitat del segle vi, sota el mandat de Justinià I. L'edició moderna estàndard és la d'August Meineke (1849), i per convenció, les referències a l'obra d'Esteve de Bizanci usen els números de pàgina del text de Meineke. La primera edició moderna del llibre va ser la publicada per la impremta Aldina l'any 1502.[2]
L'epítom d'Hermolau diu que Ἐθνικά tenia seixanta llibres, i menciona per ordre alfabètic, els noms dels llocs i els adjectius derivats d'aquests noms. Aquesta obra, que va escriure a partir d'autors més antics, li va donar molta fama.
Encara que només es conserva un resum, l'obra és molt important per conèixer la geografia i les pràctiques religioses a l'antiga Grècia. Gairebé tots els articles de l'epítom tenen les referències de l'antic autor que parlava del tema, per donar constància del nom dels llocs dels que es parla. A més, dels fragments de l'obra que han quedat, es dedueix que l'original tenia llargues cites dels autors antics, i molts detalls d'interès, topogràfics, històrics i mitològics. Esteve de Bizanci cita Artemidor Daldià, Polibi, Eli Herodià, Heròdot, Tucídides, Filó de Biblos, Xenofont, Estrabó, Dionís Periegetes, Hecateu de Milet, i altres autors.
Els fragments conservats i l'epítom va ser usats per Eustaci de Tessalònica, i també es troben a l'Etymologicum Magnum i a l'enciclopèdia Suïda. L'últim autor que va usar Ἐθνικά sembla que va ser Constantí VII Porfirogènit a l'obra De Administrando Imperio, de l'any 950.[3]
Fonts
[modifica]- Aldus Manutius (pròleg). Στέφανος. Περὶ πόλεων ('Peri poleōn') = Stephanus. De urbibus. De urbibus. Venècia: apud Aldum Romanum, 1502.
- Guilielmus Xylander. Στέφανος. Περὶ πόλεων = Stephanus. De urbibus. Basilea, 1568.
- Thomas de Pinedo. Περὶ πόλεων. Στέφανος = De urbibus quem primus Thomas de Pinedo Latii jure donabat. Amsterdam: Typis Jacobi de Jonge, 1678.
- Claudius Salmasius (Claude Saumaise) i Abraham van Berkel. Stephani Byzantini gentilia per epitomen antehac de urbibus inscripta Quæ ex mss. codicibus Palatinis ab Cl. Salmasio quondam collatis & ms. Vossiano restituit, supplevit ac Latina versione & integro commentario illustravit Abrahamus Berkelius-Accedunt collectæ ab Jacobo Grcnovio variæ lectiones ex codice ms. Perusino & admixtæ ejusdem notæ.Leiden, 1688.
- Karl Wilhelm Dindorf, 1825, Stephanus Byzantinus. Opera, 4 vols. (Leipzig), incorporant notes de L. Holsteinius, A. Berkelius i T. de Pinedo.
- Augustus Meineke. Stephani Byzantii ethnicorum quae supersunt. Berlín: G. Reimer, 1849.
- Margarethe Billerbeck (ed.), Stephani Byzantii Ethnica. Volumen I: A-G. Berlin/Nova York: Walter de Gruyter, 2006 (Corpus Fontium Historiae Byzantinae 43/1), Pp. x, 64*-441, ISBN 978-3-11-017449-6. - Revisat per C. Neri in http://ccat.sas.upenn.edu/bmcr/2008/2008-07-64.html. (anglès)
Referències
[modifica]- ↑ Villaronga, 2000, p. 27.
- ↑ Smith, William (ed.). «Stephanus Byzantius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 28 setembre 2022].
- ↑ Buchwald, W. (dir.). Dictionnaire des auteurs grecs et latins de l'Antiquité et du Moyen Age. Turnhout: Brepols, 1991, p. 282. ISBN 9782503500164.
Bibliografia
[modifica]- Villaronga, L. Les monedes de plata d'Empòrion, Rhode i les seves imitacions: de principi del segle III aC fins a l'arribada dels romans, el 218 aC. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, 2000. ISBN 9788472835375.