Fraxinus americana
| Dades | |
|---|---|
| Font de | white ash (en) |
| Planta | |
| Tipus de fruit | sàmara |
| Estat de conservació | |
| En perill crític | |
| UICN | 61918430 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Oleaceae |
| Gènere | Fraxinus |
| Espècie | Fraxinus americana L. |
| Distribució | |
Fraxinus americana (freixe blanc, freixe blanc d'Amèrica, freixe d'Amèrica) és una de les espècies més conegudes del gènere Fraxinus, de fins a 35 m d'alçària. És nativa de l'est de Nord-amèrica, podent ser trobada en boscos mesòfils des de Quebec fins al nord de Florida.
Descripció
[modifica]La fusta és clara, forta, granosa. Les fulles tenen de 2 a 3 cm de longitud, pinnaticompostes amb 7 (ocasionalment 5 o 9) folíols, de 6 a 13 cm de longitud. Es tornen groguenques, vermelles o porpres a la tardor. Les cultivars que tenen molt marcat el color de la tardor són Autumn Applause i Autumn Purple.
Aquest arbre és decidu, amb sexes separats. La floració succeeix a la primavera després de 30 a 55 dies segons el grau de creixement. El fruit és una sàmara de 3 a 5 cm de longitud, la llavor mesura d'1,5 a 2 cm amb una ala marró pàl·lid d'1,5 a 3 cm de longitud, i pot ser arrossegat pel vent a bona distància. La vida d'aquests arbres és d'uns 100 anys. És una bona fusta per bats de beisbol i per a eines de mà.
Aquesta espècie és molt similar en aparença a Fraxinus pennsylvanica, amb identificació difícil. El revers de les fulles del Fraxinus americana és més brillant que el feix, mentre que Fraxinus pennsylvanica té les fulles exactament iguals amunt i avall. Alhora, cada espècie ocupa diferents nínxols ecològics: F. americana de zones altes humides i F. pennsylvanica a boscos humits i inundables, tot i que solen superposar-se en la distribució.
Propietats
[modifica]Les arrels s'usen com a astringent, tònic, sudorífic, diürètic, purgant i emmenagog. Les llavors s'han fet servir per a l'obesitat.[1]
Taxonomia
[modifica]Fraxinus americana va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 2: 1057. 1753.[2]
- Fraxinus: nom genèric que és el nom en llatí d'aquest gènere.[3]
- americana: epítet geogràfic que fa al·lusió a la seva localització a Amèrica.
- Fraxinus biltmoreana Beadle
- Fraxinus americana var. biltmoreana (Beadle) J. Wright ex Fernald
- Fraxinus americana var. crassifolia Sarg.
- Fraxinus americana var. curtissii (Vasey) Small
- Fraxinus americana var. juglandifolia (Lam.) Rehder
- Fraxinus americana var. microcarpa A. Gray[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Fraxinus americana». Plantas útiles: Linneo. Arxivat de l'original el 2010-11-23. [Consulta: 15 març 2014].
- ↑ «Fraxinus americana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 15 març 2014].
- ↑ Fraxinus a Nombres Botánicos.
- ↑ «Fraxinus americana» a EOL. Data consulta: 13 de juliol de 2014.
Bibliografia
[modifica]- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City.
- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
- Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (editors) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Paz.
- Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
- Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
- Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
- Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
- Wallander. 2008. Systematics of Fraxinus (Oleaceae) and evolution of dioecy. Pl. Syst. Evol. 273(1–2): 25–49.
- Zuloaga, F. O. 1997. Catálogo de las plantas vasculares de la Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.