Avió de fuselatge ample
Un avió de fuselatge ample és un avió comercial gran amb dos passadissos, pel qual sovint també es coneixen com a avions de dos passadissos.[1] El diàmetre típic del fuselatge és de 5 a 6 metres.[2] A la classe econòmica de la majoria d'avions de fuselatge ample, els passatgers s'acostumen a asseure en files de set a deu seients,[3] permetent una capacitat total de 200 a 600 passatgers. Els avions de fuselatge ample fan 6 metres de diàmetre, i poden tenir files de més d'onze passatgers, en configuracions d'alta densitat. Els avions de fuselatge ample també s'utilitzen per transportar càrregues[4] i també tenen altres usos especials, com per exemple el transport de transbordadors espacials.
Per comparar, un avió comercial de fuselatge estret té un diàmetre de 3 a 4 metres, amb un sol passadís,[1][5] i una capacitat de dos a sis persones per fila.[6]
Els avions de fuselatge ample es van dissenyar originalment com una combinació d'eficiència i confort dels passatgers. Tanmateix, de seguida les aerolínies van tenir en compte els factors econòmics, i van reduir l'espai addicional dels passatgers per maximitzar els ingressos i beneficis.[7] Depenent en com l'aerolínia configuri l'avió, la mida i l'espai entre seients poden variar significativament.[8] Per exemple, els avions amb vols més curts es configuraran a més densitat de seients que avions amb vols llargs.
A causa de pressions econòmiques actuals a les aerolínies, molt possiblement continuaran les altes densitats de seients.[9]
Galeria
[modifica]-
Vista del morro d'un Airbus A380.
-
-
El motor Rolls Royce Trent 900.
-
Ús especial d'un avió de fuselatge ample: transport de transbordadors espacials.
-
El primer avió de fuselatge ample bimotor (1972), l'Airbus A300.
-
Ilyushin IL-96 operat per Aeroflot.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Ginger Gorham, Ginger Todd, Susan Rice. A Guide to Becoming a Travel Professional. Cengage Learning, 2003, p. 40. ISBN 1401851770, 9781401851774.
- ↑ Paul J. C. Friedlander. «the traveler's world; Test of a New Wide-Bodied Airbus». New York Times, 19-03-1972.
- ↑ Doganis, Rigas. Flying Off Course: The Economics of International Airlines. Routledge, 2002, p. 170. ISBN 041521324X, 9780415213240.
- ↑ «Wide body cargo screening still a challenge». Impact Publications, 18-11-2008. [Consulta: 17 febrer 2009].
- ↑ «narrowbody aircraft». Arxivat de l'original el 2017-06-18. [Consulta: 18 març 2009].
- ↑ Royal Aero Club (Gran Bretanya), Royal Aero Club of the United Kingdom. Flight International. IPC Transport Press Ltd., 1967, p. 552.
- ↑ Eric Pace. «How Airline Cabins are Being Reshaped». New York Times, 24-05-1981.
- ↑ «Airline Seat Pitch». UK-Air.net. Arxivat de l'original el 2009-02-18. [Consulta: 17 febrer 2009].
- ↑ «Flying through a storm». Economist.com, 22-10-2008 [Consulta: 16 març 2009].