Vés al contingut

Gulpayagan

(S'ha redirigit des de: Jerbadekan)
Plantilla:Infotaula geografia políticaGulpayagan
گلپایگان (fa) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusciutat de l'Iran Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 33° 27′ 13″ N, 50° 17′ 18″ E / 33.4536°N,50.2883°E / 33.4536; 50.2883
EstatIran
Provínciaprovíncia d'Isfahan
XarestanGolpayegan County (en) Tradueix
BakhshCentral District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població47.849 (2006) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialpersa Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Altitud1.830 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Prefix telefònic0372 Modifica el valor a Wikidata

Gulpayagan, Gulpaigan o Golpāyegān és una ciutat de l'Iran a la província d'Isfahan a uns 145 km al nord-oest d'aquesta ciutat. La seva població segons el cens de 1986 és de 35.253 habitants (el 1951 era de 22.000 amb els pobles propers). La ciutat és famosa per les seves mantes i les talles de fusta. Està situada a 1.924 metres d'altura amb un clima fred especialment durant l'hivern. La vila té alguns edificis d'època seljúcida (segles xi i xii)

El districte de Gulpayagan que abans formava part de la província de Luristan, és travessat per la cadena de les muntanyes Zagros i arriba aquí, amb el cim Hajji Qara, a 3.650 metres. Els geògrafs àrabs no l'esmenten fins a època tardana amb el nom de Gurbadhakan, i la consideraven una estació entre Isfahan i Hamadan.

Als segles XIV i XV és esmentada com Jerbadekan o Jurbadhkan (i ocasionalment com Gerbadekan). El 1407 Pir Muhammad de Fars va arranjar la situació administrativa de Kaixan i Jerbadekan, que pertanyia al territori d'Isfahan, on les collites no s'havien recollit per la pesta, però aquesta ja havia passat i l'engranatge va tornar a funcionar [1]

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein, a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books, pàgs 127 a 131.