Vés al contingut

Marc Colomer Casamitjana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Marc Colomer i Casamitjana)
Plantilla:Infotaula personaMarc Colomer
Imatge
L'equipament que portava cap a 1999 (2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Marc Colomer i Casamitjana Modifica el valor a Wikidata
17 agost 1974 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de trial Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
Temporades1991 - 2003
EquipsDerbi, Looping (bicicleta)
Montesa, Beta, Gas Gas, Scorpa, Ossa
DebutEl 1980, amb 6 anys
Palmarès en trial
C. Món1 (1996)
C. Món Indoor3 (1994, 1995, 1996)
Total: 4 Campionats Mundials
Podis en GP87  =  18x1r  35x2n  34x3r
TDN9 (1991 - 1996,
1998, 2000 - 2001)
C. d'Espanya5 (1995, 1997 - 2000)
C. Esp. Indoor1 (2001)
Esp. Sènior B
Esp. Júnior		1 (1990)
1 (1989)
Esp. Juvenil1 (1988)
Palmarès en bicitrial
C. del Món
C. d'Espanya		2 (Trialsín)
6
Palmarès en Trial-E
Copa FIM1 (2017)
Activitat professional
ResidènciaHa viscut durant anys a la Vall d'en Bas i després a Santa Pau

Marc Colomer Casamitjana (Olot, 17 d'agost de 1974) és un ex-pilot català de trial,[1] el quart millor en la història d'aquest esport atès el seu extens palmarès:[nota 1] Campió del món el 1996 i subcampió els anys 1993, 1995, 1997 i 1998 (amb un total de 18 victòries i 87 podis al campionat), Campió del Món indoor de 1994 a 1996, 9 victòries al Trial de les Nacions amb la selecció estatal i 5 vegades Campió d'Espanya.

El seu palmarès podria haver estat fins i tot millor si no hagués coincidit amb els dos grans "monstres" de la història del trial, primer amb Jordi Tarrés i després amb Dougie Lampkin.[3] Durant la seva carrera va viure l'evolució del trial en gairebé totes les seves etapes, des de la revolució del pilotatge en aplicar les tècniques del trialsín juntament amb Jordi Tarrés,[4] passant per l'arribada de novetats tècniques com ara la refrigeració líquida, fins a l'època de Dougie Lampkin. Per tot això potser és una de les persones amb més experiència i visió del món del trial, a banda d'haver estat un dels pilots més fins i tècnics que hi ha hagut mai.[3]

Marc Colomer ha viscut sempre a la Garrotxa, primer a la Vall d'en Bas i després a Santa Pau.

Trajectòria esportiva

[modifica]

A sis anys ja competia en trialsín (l'antecedent del biketrial), esport en el qual va destacar -integrant els equips oficials de Rabasa Derbi i Looping- aconseguint dos campionats del Món, un subcampionat d'Europa i sis campionats d'Espanya (entre ells, el de 1983 en categoria Benjamins),[5]

A catorze anys va començar a competir en motocicleta, i el 1988 es va proclamar campió d'Espanya juvenil. L'any següent va guanyar el Campionat Espanyol Júnior i el 1990 el Sènior B. El 1991, amb només setze anys, va quedar tercer al Campionat d'Espanya absolut i va formar part de l'equip estatal que es va adjudicar el Trial de les Nacions, victòria que va revalidar 8 anys més.

La seva ratxa d'èxits va seguir tot obtenint el subcampionat d'Espanya el 1992 i el 1993, el tercer lloc el 1994 i la victòria el 1995. En trial indoor va guanyar el Mundial (anomenat aleshores Prix FIM) els anys 1994, 1995 i 1996.[6]

Pel que fa al Campionat del Món de trial, en va ser subcampió el 1993 i el 1995, fins que el 1996 va obtenir el seu títol mundial absolut a l'aire lliure.[7] Ho va aconseguir l'endemà de fer 22 anys i quan duia ja més de tres quartes parts de la seva vida dedicades al trial. «Abans era molt tímid. Això és qüestió de caràcter. Ara, a causa de la professió, podem dir que només ho sóc un 70 per cent. Alguna cosa hi he guanyat»,[8] reconeixia el campió.

Retirada

[modifica]

El 2004, Colomer va deixar les competicions a 30 anys, després d'haver-ne dedicat la meitat justa al trial d'alta competició. Continuà, però, vinculat al trial i a Gas Gas com a pilot provador i com a preparador de Jeroni Fajardo.[3] Posteriorment passà a col·laborar amb Scorpa en el desenvolupament del seu model de quatre temps, amb el qual participà en trials internacionals com ara els Sis Dies d'Escòcia del 2007 o els Cinc Dies del Verdon, a Occitània.[9]

A començaments del 2010, Colomer fou fitxat per la nova empresa Ossa Factory -que aquell any tornava a produir motocicletes sota la mítica marca OSSA- amb la missió de col·laborar en el desenvolupament i millora del seu nou model de trial, la TR 280i,[10] el llançament de la qual estava previst per a finals d'aquell any. A més a més, la temporada de 2011 dirigí l'equip oficial de competició d'aquesta marca, amb Jeroni Fajardo com a pilot principal, fins que el 5 d'abril d'aquell any abandonà l'empresa per iniciativa pròpia i el seu càrrec fou ocupat per un altre veterà ex-pilot de trial, Jaume Subirà.[11]

El 2017, 13 anys després d'haver-se retirat, Marc Colomer tornà a les competicions per un breu període, aquest cop centrat en el nou campionat que acabava de crear la FIM per a les motos elèctriques, la Copa del món de Trial-E.[12] Colomer hi va pilotar la Gas Gas i va guanyar-ne el títol a la primera. L'any següent, el català ja no va participar al campionat.

Palmarès

[modifica]

Trialsín[13]

[modifica]
Any Categoria C. del Món C. d'Europa
1985 Alevins - 2n
1986 Alevins 1r -
1987 Minime 1r -
1988 Minime 2n -
Total títols 2 -

Trial

[modifica]
Any Motocicleta C. del Món
outdoor[14] 		C. del Món
indoor 		TDN[a 1] C. d'Espanya
outdoor[15] 		C. d'Espanya
indoor[15] 		Títols
[a 2]
1988 Montesa - - - 1r juvenil - 1
1989 Montesa - - - 1r júnior - 1
1990 Montesa - - - 1r sènior B - 1
1991 Montesa 11è - 1r 3r - 1
1992 Montesa 5è - 1r 2n - 1
1993 Beta 2n 3r 1r 2n - 1
1994 Beta 4t 1r 1r 3r - 2
1995 Beta/Montesa 2n 1r 1r 1r - 3
1996 Montesa 1r 1r 1r 3r - 3
1997 Montesa 2n 2n 2n 1r - 1
1998 Montesa 2n 2n 1r 1r - 2
1999 Montesa 3r 2n 2n 1r - 1
2000 Montesa 3r 2n 1r 1r - 2
2001 Gas Gas 7è 3r 1r 7è 1r 2
2002 Gas Gas 9è 5è - 5è 4t -
2003 Gas Gas 8è 10è 2n 7è 3r -
2004 Gas Gas - - - - 5è -
Total títols 1 3 9 8 1 22
4 mundials 9 estatals
Notes
  1. ↑ La classificació consignada a TDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
  2. ↑ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats, incloent-hi el TDN

Notes

[modifica]
  1. ↑ A data de 2008.[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The rider... Colomer Marc» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 10 febrer 2011].
  2. ↑ «Ranking histórico de trial 1964-2008» (en castellà). todotrial.com, 01-03-2009. Arxivat de l'original el 31 de maig 2009. [Consulta: 27 desembre 2009].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Marc Colomer, campeón del Mundo de Trial en 1996» (en castellà). todotrial.com, 18-02-2004. [Consulta: 27 desembre 2009].
  4. ↑ Pi, Pere. «122. Catalunya, una potència mundial de trialers». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 175-179. ISBN 9788461590353. 
  5. ↑ Alguersuari, Jaume (Director) «Campeonato 83 de Trialsin» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 12, 1-1984, p. 20-21.
  6. ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Trial». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 295. ISBN 84-920886-5-6. 
  7. ↑ Ayala, Santiago (Director) «1996. Relevo» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 151.
  8. ↑ anuaris.cat 1996
  9. ↑ «Les cinq jours du Verdon 2007» (en francès). trial-club.com, 2007. [Consulta: 27 desembre 2009].
  10. ↑ «OSSA News» (en anglès). trials.com.au, 18-04-2010. [Consulta: 24 abril 2010].
  11. ↑ «Ossa sustituye a Marc Colomer por Jaume Subirá» (en castellà). motoworld.es, 05-04-2011. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2011. [Consulta: 7 octubre 2011].
  12. ↑ «Marc Colomer sale de su retiro para volver a competir en Trial» (en castellà). solomoto.es. Solo Moto, 2017. [Consulta: 28 juny 2022].
  13. ↑ «Resultados» (en castellà). trialsin.es, 2012. Arxivat de l'original el 7 de març 2013. [Consulta: 27 setembre 2012].
  14. ↑ «Colomer Marc» (PDF) (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 27 desembre 2009].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Campeonatos de España, Trofeos Nacionales y Copas R.F.M.E.» (en castellà). rfme.net. RFME. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2016. [Consulta: 10 febrer 2011].
Bibliografia

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Colomer Casamitjana
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marc_Colomer_Casamitjana&oldid=33280331»