Menta borda

Menta borda

Mentha suaveolens
Dades
Font de	apple mint (en)
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	164109
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Lamiales
Família	Lamiaceae
Tribu	Mentheae
Gènere	Mentha
Espècie	Mentha suaveolens Ehrh.

La menta borda (Mentha suaveolens) és una herba perenne estolonífera, erecta i d'olor poc agradable. En català es coneix també per altres noms com herba-sana borda, mentastre, mendastre, menta de bou, menta de gat, alfàbrega de pastor, matapuça o matapuces.

Ecologia

Distribució mundial

Es troba al sud i oest d'Europa i àmpliament dispersa per la península Ibèrica.

Hàbitat

És pròpia de terrenys humits tant àcids com bàsics. Habitualment es troba en jonqueres, herbassars humits de contrades mediterrànies i estatge montà.

Descripció morfològica

És una planta perenne, amb la part inferior llenyosa. Les tiges de secció triangular poden fer de 40 a 100 cm. Té les fulles oposades, obtuses o poc agudes i de color verd pàl·lid, sèssils o amb pecíol molt curt; fan normalment de 3 a 4 cm i són tomentoses (amb pèls bastant ramificats) sobretot al revers, gruixudes i molt rugoses per la nervació netament reticulada; el marge de les fulles és dentat. Les inflorescències fan entre 4 i 9 cm i estan formades per petites corol·les blanquinoses o blavenques, de pètals soldats per la base; aquestes són quasi actinomorfes (a diferència de la majoria de labiades), amb 4 lòbuls poc desiguals. Té el mateix nombre d'estams, és a dir 4. La menta borda floreix a l'estiu, entre març i desembre. L'arrel és axonomorfa.

Accions farmacològiques

Detall de les fulles

• Analgèsica: la infusió s'empra per a tractar la febre i el mal de cap.
• Antisèptica
• Carminativa
• Digestiva

Toxicitat

En dosis altes és tòxica i no la poden prendre les dones embarassades.

Referències bibliogràfiques

• BOLÒS, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3