Novgorodovaïta

Novgorodovaïta
Fórmula química	Ca₂(C₂O₄)Cl₂·2H₂O
Epònim	Margarita Novgorodova
Localitat tipus	dom de sal Chelkar, vall d'Aksai, Província d'Aktobé, Kazakhstan
Classificació
Categoria	compostos orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.	10.AB.80
Nickel-Strunz 9a ed.	10.AB.80
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,936Å; b = 7,382Å; c = 7,443Å; β = 94,3°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor
Exfoliació	bona en {100} i {010}
Fractura	concoidal
Duresa	2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	2,38 g/cm³ (mesurada); 2,4 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,565 nβ = 1,645 nγ = 1,725
Birefringència	δ = 0,160
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 88°
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2000-039
Símbol	Nov
Referències

La novgorodovaïta és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom de Margarita Ivanovna Novgorodova (1938-), mineralogista russa i directora del Museu Mineralògic Fersmann.

Característiques

La novgorodovaïta és una substància orgànica de fórmula química Ca₂(C₂O₄)Cl₂·2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de grans de fins a 7 mil·límetres de mida. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la novgorodovaïta pertany a «10.AB - Sals d'àcids orgànics: oxalats» juntament amb els següents minerals: humboldtina, lindbergita, glushinskita, moolooïta, stepanovita, minguzzita, wheatleyita, zhemchuzhnikovita, weddel·lita, whewel·lita, caoxita, oxammita, natroxalat, coskrenita-(Ce), levinsonita-(Y) i zugshunstita-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dom de sal Chelkar, a la vall d'Aksai (Província d'Aktobé, Kazakhstan), l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.