Vés al contingut

Shafrira Goldwasser

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaShafrira Goldwasser

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 novembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaIsrael Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatIsrael Israel
Estats Units Estats Units
FormacióCarnegie Mellon
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Tesi acadèmicaProbabilistic Encryption: Theory and Applications (1984)
Director de tesiManuel Blum[1]
Es coneix perCriptosistema de Blum-Goldwasser
Criptosistema de Goldwasser–Micali
Activitat
Camp de treballCiències de la computació Modifica el valor a Wikidata
OcupacióInformàtica, criptografia
OrganitzacióMIT, Institut Weizmann de Ciències
Membre de
Association for Computing Machinery (membre de l'Association for Computing Machinery) (2017–)
Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (2004–)
Acadèmia Israeliana de Ciències i Humanitats
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Acadèmia Nacional d'Enginyeria Modifica el valor a Wikidata
Participà en
20 gener 2020Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoral
  • William Aiello
  • Johan Håstad
  • Joseph Kilian
  • Tal Malkin
  • Yishay Mansour
  • Daniele Micciancio
  • Guy Rothblum
  • Amit Sahai
  • Salil Vadhan
  • Vinod Vaikuntanathan[1]
Localització dels arxius
Família
CònjugeNir Shavit Modifica el valor a Wikidata
FillsNathan Goldwasser i Rikva Goldwasser Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi Grace Murray Hopper (1996)
Premi Gödel (1993, 2001)
Premi IEEE Emanuel R. Piore (2011)
Premi Turing (2012)[2]
Lloc web

Shafrira Goldwasser (en hebreu: שפרירה גולדווסר‎,nascuda en 1958 a Nova York) és una informàtica israeliana nascuda als Estats Units. És professora d'enginyeria elèctrica i ciències de la computació en el MIT, i professora de matemàtiques a l'Institut Weizmann de Ciències, Israel.[3]

Biografia

[modifica]

Goldwasser es va llicenciar en matemàtiques en 1979, a la Universitat Carnegie Mellon, i va obtenir un màster (1981) i un doctorat (1983) en ciències de la computació a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. El seu director de tesi fou Manuel Blum. Va ingressar al MIT el 1983, i el 1997 va rebre la càtedra RSA. El 1993, va començar a fer de professora a l'Institut Weizmann de Ciència, a prop de Tel-Aviv, mantenint la seva càtedra al MIT. És membre del grup d'informàtica teòrica del MIT Computer Science and Artificial Intelligence Laboratory.[4] Goldwasser té dos fills, Nathan i Rikva Goldwasser.

Carrera científica

[modifica]

La recerca de Goldwasser inclou les àrees de complexitat computacional, criptografia i teoria de nombres. És la co-inventora de les proves de coneixement zero, que demostren de forma probabilista i interactiva la validesa d'una asserció sense aportar coneixement addicional, i són una eina clau en el disseny de protocols criptogràfics. El seu treball en complexitat inclou la classificació de problemes d'aproximació, demostrant que alguns problemes a la classe NP romanen difícils fins i tot quan només una solució aproximada és requerida.

Premis

[modifica]

Goldwasser ha guanyat dues vegades el Premi Gödel: en 1993 (per l'article "The knowledge complexity of interactive proof systems"),[5] i en 2001 (per l'article "Interactive Proofs and the Hardness of Approximating Cliques").[6] També va guanyar el Premi Grace Murray Hopper en 1996, i el RSA Award in Mathematics en 1998, per les seves contribucions matemàtiques a la criptografia. En 2001 va ser escollida per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, en 2004 per a l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i en 2005 per l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria. També va ser seleccionada en 2007 com a Fellow de la International Association for Cryptologic Research (IACR). Goldwasser va rebre el Premi Athena Lecturer 2008-2009 del Comitè de Dones en la Informàtica de l'Association for Computing Machinery, atorgat a dones destacades en les ciències de la computació.[7] Va guanyar la Medalla Benjamin Franklin en 2010, en l'apartat de ciències de la computació, atorgada per l'Institut Franklin.[8] Va rebre el Premi Emanuel R. Piore de l'IEEE en 2011, i el Premi Turing en 2012 juntament amb Silvio Micali per la seva feina en criptografia.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Shafrira Goldwasser al Mathematics Genealogy Project.
  2. ↑ Savage, N. «Proofs probable: Shafi Goldwasser and Silvio Micali laid the foundations for modern cryptography, with contributions including interactive and zero-knowledge proofs». Communications of the ACM, 56, 6, 2013, pàg. 22. DOI: 10.1145/2461256.2461265.
  3. ↑ Exponent: Shafi Goldwasser
  4. ↑ World of Computer Science, biografía de Shafi Goldwasser
  5. ↑ Goldwasser, S.; Micali, S.; Rackoff, C. «The knowledge complexity of interactive proof-systems». A: Proceedings of the seventeenth annual ACM symposium on Theory of computing - STOC '85, 1985, p. 291. DOI 10.1145/22145.22178. ISBN 0897911512. 
  6. ↑ Feige, U.; Goldwasser, S.; Lovász, L.; Safra, S.; Szegedy, M. «Interactive proofs and the hardness of approximating cliques». Journal of the ACM, 43, 2, 1996, pàg. 268–292. DOI: 10.1145/226643.226652.
  7. ↑ Premi Athena Lecturer
  8. ↑ Goldwasser, Stubbe named Franklin Institute laureates
  9. ↑ «Goldwasser, Micali Receive ACM Turing Award for Advances in Cryptography». ACM. Arxivat de l'original el 2013-03-16. [Consulta: 13 març 2013].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Shafrira Goldwasser
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Shafrira_Goldwasser&oldid=34064000»