Vés al contingut

Peix martell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sphyrna zygaena)
Infotaula d'ésser viuPeix martell
Sphyrna zygaena Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN39388 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreCarcharhiniformes
FamíliaSphyrnidae
GènereSphyrna
EspècieSphyrna zygaena Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El peix martell, martell, peix martell comú, cornuda o llunada comuna (Sphyrna zygaena) és una espècie de tauró martell que viu en aigües temperades i tropicals.

Descripció

[modifica]
  • Cos allargat i fusiforme.
  • Cap aplanat i allargat en dos lòbuls on, als extrems, són col·locats els ulls (no ofereix cap dubte d'identificació a causa de la seua forma de martell).
  • Presenta cinc parells de fenedures branquials, les dues darreres per sobre de les pectorals.
  • El color va del gris blavós al verd marronat; els flancs són clars i el ventre, blanc grisós.
  • El mascle madura entre els 210 i 240 cm. La femella ho fa quan té 304 cm aproximadament.
  • Assoleix una longitud màxima entre 370 i 400 cm.

Hàbitat

[modifica]

És un potent nedador pelàgic que es troba tant prop de la costa com a mar oberta i preferentment en zones de fondària (de 20 a 400 m). És molt tolerant amb les temperatures de l'aigua. Pot realitzar migracions i tot sovint forma moles.

Alimentació

[modifica]

Menja petits peixos demersals i pelàgics. També crustacis i mol·luscs.

Reproducció

[modifica]

És vivípar placentari; amb 29 o 37 cries per ventrada que mesuren entre 50 i 61 cm.

Aprofitament

[modifica]

Interès comercial relatiu a les costes dels Països Catalans, ja que no és gaire abundant. Es pesca amb palangre. Podrien aprofitar-se'n la carn, les aletes, el fetge i les mandíbules.

Comportament

[modifica]

Pot atacar als humans, la qual cosa el diferencia d'altres taurons martell com Sphyrna lewini. També pot percebre camps elèctrics per trobar les seves preses.

Bibliografia

[modifica]
  • Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col. Conèixer la natura, núm. 14. Barcelona, març del 1996 ISBN 84-7306-920-X. Plana 131.