Pare de l'Església

Miniatura dels Pares de l'església del segle XI.

Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església. La importància d'aquest grup d'escriptors radica en la seva doctrina en conjunt. Són els punts en comú entre ells els que es prenen en consideració.

Les seves ensenyances tingueren gran pes en el pensament i la teologia cristiana segons la seva interpretació de la Bíblia, la incorporació de la Tradició i la consolidació de la Litúrgia. Els Pares de l'Església sovint hagueren de donar resposta a qüestions i dificultats morals i teològiques en un ambient de convulsions per persecucions externes i conflictes interns produïts per heretgies i cismes de l'Església post apostòlica.

La ciència que estudia els Pares de l'Església és la patrologia.

Característiques

Es considera que els Pares de l'Església han de complir quatre requisits, tot i que no es demana que compleixin els quatre en tots els casos. El primer requisit és l'antiguitat, que siguin anteriors a la mort de Joan Damascè, l'any 749, per orient, i la d'Isidor de Sevilla l'any 636 per occident. Això no obstant, en ocasions també se n'inclouen alguns de lleugerament posteriors com Ildefons de Toledo o Beda el Venerable.

També els defineix que pretenien fer uns ensenyaments d'acord amb la unitat de la fe de l'Església. En tercer lloc, que van ser considerats sants per la seva vida exemplar pel seu poble. Finalment, que l'Església els hagi reconegut com a tals, encara que no ho hagi fet de manera explícita.

Classificació

El primer període és el de les primeres obres de la literatura cristiana, la literatura apòcrifa que vol complementar amb la imaginació els Evangelis, els apologistes, els antiherètics i les catequesis d'Alexandria i d'Antioquia. La segona etapa és la del segle d'or de la patrologia, que s'estén des del concili de Nicea del 325 al concili de Calcedònia del 451. Inclou els primers tractats, concilis, les grans heretgies, les homilies, els comentaris bíblics i les cartes. L'etapa final va del concili de Calcedònia al segle VIII, i hi predominen les qüestions morals. Aquesta és la classificació dels Pares de l'Església:

Període	Grups o escoles	Pares
Prenicènics	Pares apostòlics	Autor de la Didakhé Climent Romà Ignasi d'Antioquia Policarp d'Esmirna Pàpies de Hieràpolis Hermas de Roma
	Literatura apòcrifa	Evangelis apòcrifs Fets apòcrifs dels Apòstols Cartes i apocalipsis
	Apologistes	Quadrat d'Atenes Justí Tacià el Siri Atenàgores d'Atenes Teòfil d'Antioquia Marc Minuci Fèlix
	Antiherètics	Hegèsip Irineu de Lió
	Escola d'Alexandria	Climent d'Alexandria Orígenes
	Altres escriptors occidentals	Tertul·lià Cebrià de Cartago Hipòlit de Roma
Segle d'or (325-451)	Tradició d'Alexandria	Atanasi d'Alexandria Dídim el cec Ciril d'Alexandria
	Doctrina a Cessarea	Gregori Taumaturg Eusebi de Cesarea Ciril de Jerusalem Basili el Gran Gregori de Nazianz Gregori de Nissa
	Tradició d'Antioquia	Diodor de Tars Teodor de Mopsuèstia Joan Crisòstom
	Tradició d'Edessa	Efraïm de Síria Afraates
	Escriptors occidentals	Hilari de Poitiers Ambròs de Milà Jeroni d'Estridó Agustí
Etapa final	Orient	Joan Damascè Teodor Estudita
	Occident	Lleó Magne Gregori el Gran Isidor de Sevilla Ildefons de Toledo

Els més importants

• Sant Pàpies († 155)
• Sant Ireneu († 202)
• Sant Climent Alexandrí († ant.215)
• Tertul·lià († 220)
• Orígenes († 254)
• Eusebi de Cesarea († 339)
• Sant Atanasi d'Alexandria († 373)
• Sant Basili de Cesarea († 379)
• Sant Gregori de Nazianz († 389)
• Sant Ambròs de Milà († 397)
• Sant Epifani († 403)
• Sant Joan Crisòstom († 407)
• Sant Agustí d'Hipona († 430)
• Sant Jeroni († 420)
• Sant Gregori Magne († 604)

Vegeu també

• Patrística
• Doctor de l'Església