Plectranthus

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquiespècies	Viquiespècies

*Plectranthus*
	;
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Lamiales
Família	Lamiaceae
Gènere	Plectranthus ; L'Hér., 1788

Plectranthus és un gènere d'angiospermes que pertany a la família de les lamiàcies. Aquest gènere està relacionat amb el gènere Solenostemon. Recorden pel seu aspecte els nostres Teucrium, però aquests són de l'hemisferi sud, i especialment abundants a l'Àfrica austral. Alguns dels noms que se li donen són orenga francesa, timó espanyol, menta mexicana, borratja índia o planta dels diners.

Diverses espècies són cultivades com a plantes ornamentals i d'altres com a verdures o tubercles comestibles, o també com a plantes medicinals. Algunes espècies de Plectranthus són aliment per a les larves de determinats lepidòpters com ara Ectropis crepuscularia.

És un gènere integrat per unes 250 espècies de plantes vivaces i subarbustives que provenen d'Àfrica, Malàisia i Austràlia. Hi ha nombrosos híbrids. Les espècies més comunes són: P. coleoides i P. oertendahlii.

Descripció

Planta perennifolia amb fulles oposades, ovalades i d'un verd brillant. Les flors són bilabiades i tenen forma tubular, reunides en racims. El llabi inferior està notablement desenvolupat.

Taxonomia

Plectranthus amboinicus - orenga francès
Plectranthus alloplectus
Plectranthus argentatus
Plectranthus barbatus
Plectranthus caninus
Plectranthus ciliatus
Plectranthus congestus
Plectranthus drosocarpus
Plectranthus edulis
Plectranthus ernstii
Plectranthus erubescens
Plectranthus esculentus
Plectranthus fimbriatus

Detall de les flors (*Plectranthus australis*)

Sinònims

Germanea Lam., Encycl. 2: 690 (1788).
Coleus Lour., Fl. Cochinch.: 372 (1790).
Solenostemon Thonn. in Schumach., Beskr. Guin. Pl.: 271 (1827).
Mitsa Chapel. ex Benth., Labiat. Gen. Spec.: 52 (1832).
Saccostoma Wall. ex Voigt, Hort. Suburb. Calcutt.: 449 (1845).
Majana Rumph. ex Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 523 (1891).
Capitanya Schweinf. ex Gürke, Bot. Jahrb. Syst. 21: 105 (1893).
Englerastrum Briq., Bot. Jahrb. Syst. 19: 178 (1894).
Neomuellera Briq., Bot. Jahrb. Syst. 19: 180 (1894).

Burnatastrum Briq. in H.G.A.Engler i K.A.E.Prantl, Nat. Pflanzenfam. 4(3A): 358 (1897).
Leocus A.Chev., J. Bot. (Morot) 22: 125 (1909).
Isodictyophorus Briq., Bull. Soc. Bot. France 61(8): 285 (1914 publ. 1917).
Briquetastrum Robyns i Lebrun, Ann. Soc. Sci. Bruxelles, Sér. B 49: 102 (1929).
Holostylon Robyns & Lebrun, Ann. Soc. Sci. Bruxelles, Sér. B 49: 103 (1929).
Perrierastrum Guillaumin, Bull. Mus. Natl. Hist. Nat., II, 2: 692 (1930).
Ascocarydion G.Taylor, J. Bot. 69(Suppl. 2): 162 (1931).
Neohyptis J.K.Morton, J. Linn. Soc., Bot. 58: 258 (1962).
Calchas P.V.Heath, Calyx 5: 160 (1997)

Cultiu

S'ha de situar en zones semiombrejades i pot viure en l'exterior sempre que la temperatura no baixa dels 18/20 °C. No resisteix el fred, la temperatura ha de ser superior als 15 °C.

Viu bé en els compostos de terra que venen ja preparats. És convenient realitzar les plantacions en primavera. Durant la mateixa i fins al final de l'estiu és convenient afegir-li un adob mineral amb el reg cada 15 dies. Aquests seran més abundants en estiu i escassos a l'hivern.

Se multiplica fàcilment per esqueixos des de finals de primavera fins al final de l'estiu. També per divisió de la soca en el cas que calga canviar-la de test.

Galeria

Plectranthus coleoides
Detall de les fulles de Plectranthus argentatus
Plectranthus scutellarioides
Detall de la inflorescència (Plectranthus fruticosus)

Enllaços externs

[1]