Concili de Lió I
Tipus | sínode | ||
---|---|---|---|
Interval de temps | 26 juny - 17 juliol 1245 | ||
El Concili de Lió I es va celebrar a Lió, desenvolupant-se en tres sessions els dies 28 de juny, 5 de juliol i 17 de juliol de 1245.
És considerat per l'Església Catòlica com el XIII Concili Ecumènic i el cinquè dels celebrats a Occident.
Antecedents
[modifica]Després d'un any i mig d'incertesa, Innocenci IV, va ser elegit el 25 de juny de 1243[1] i acompanyat de la majoria dels seus cardenals, va fugir amb galeres genoveses i refugiar-se a Lió.[2]
El concili
[modifica]Va ser convocat pel papa Innocenci IV a fi de deposar Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic dels seus títols de rei i emperador,[3] acusant-lo d'usurpador dels béns i opressor de l'Església Catòlica. Fruit de les seves tres sessions es van promulgar 38 cànons entre els quals, a més de condemnar a Frederic II, es va obligar els cistercencs a pagar delmes, es va decretar el barret vermell com a propi de la vestimenta dels cardenals i es van fer declaracions rituals i doctrinals a seguir pels grecs ortodoxos com una mesura d'acostament a aquests. No va publicar decrets dogmàtics.
Conseqüències
[modifica]Els actes del concili de Lió van inflamar el conflicte polític arreu d'Europa. Un mes després, Innocenci IV va declarar que Frederic havia de ser deposat com a emperador,[3] qualificant-lo de "amic del soldà de Babilònia", "de costums sarraïns", "amo d'un harem guardat per eunucs" com el cismàtic emperador romà d'Orient i, en definitiva, un "heretge". El Papa va donar suport a Enric I Raspe, landgravi de Turíngia i rival de Frederic per la corona imperial, iniciant-se el Gran Interregne.[4] El 16 de febrer de 1247, Enric morí i el 3 d'octubre fou escollit com a rei d'Alemanya Guillem II d'Holanda pel partit güelf.[4] Aquisgrà es va negar a permetre l'entrada als partidaris de Guillem, que van assetjar-la a finals d'abril o principis de maig fins que els ciutadans van negociar la seva rendició el 18 d'octubre prometent obediència al papa Innocenci i al rei Guillem, que va entrar a la ciutat el 19 d'octubre i va ser coronat l'1 de novembre.[5]
La tensió va disminuir només amb la mort de l'emperador Frederic II el desembre de 1250: això va eliminar l'amenaça a la vida d'Innocenci i va permetre el seu retorn a Itàlia. Va sortir de Lió el 19 d'abril de 1251[6]
Referències
[modifica]- ↑ Potthast, Augustus. Regesta pontificum Romanorum (en llatí). II, 1875, p. 943.
- ↑ Potthast, Augustus. Regesta pontificum Romanorum (en llatí). II, 1875, p. 969.
- ↑ 3,0 3,1 Mirbt, Carl Theodor. «Lyons, Councils of». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). Vol. 17. 11th ed.. Cambridge University Press, 1911, p. 176–177.
- ↑ 4,0 4,1 Fay, Theodore Sedgwick. The Three Germany's: Glimpses Into Their History (en anglès). Volum 1, Theodore Sedgwick Fay, p. 204.
- ↑ Knödler, Julia. «Aachen, Siege of». A: Clifford J. Rogers. The Oxford Encyclopedia of Medieval Warfare and Military Technology (en anglès). Oxford University Press, 2010, p. 1.
- ↑ Berger, Élie. Saint Louis et Innocent IV (en francès). Thorin, 1893, p. 367.