Usuari:Mcapdevila/Comando

Unitat Jaubert dels Comandes Navals de la Marina Francesa realitzant un simulacre d'assalt a un vaixell de guerra.

Un comando és un soldat que integra una unitat d'operacions especials i que està entrenat per realitzar operacions després de les línies enemigues. Els comandos estan ensinistrats d'una forma específica per a situacions d'alta seguretat i com a tropes paracaigudistes, aerotransportades i amfíbies.

Història de les ordres

Patrulla del Special Air Service (SAS) britànic al nord d'Àfrica durant la Segona Guerra Mundial.

Els comandos de l'actualitat tenen el seu prototip en les petites unitats especials dels bòers sud-africans, que van ser utilitzats en emboscades i assalts contra tribus africanes i posteriorment contra tropes britàniques en les Guerres Bòer.^[1]

Van basar les seves tàctiques i manera d'operació en les incursions realitzades en territori àrab pel tinent Thomas Edward Lawrence durant la Primera Guerra Mundial. Durant la Segona Guerra Mundial, tant britànics com alemanys i nord-americans van entrenar petits grups de soldats especialment seleccionats per a missions darrere de les línies enemigues, com els British Commandos dels primers i els United States Army Rangers dels segons.^[2]

Per als anglesos, el grup de paracaigudistes Special Air Service (SAS) va ser l'equip d'elit per a treballs especials que va operar en conjunt amb el Special Operations Executive, mentre que per als alemanys, també va ser un grup de paracaigudistes, la unitat Friedenthal al comandament de Otto Skorzeny. Els soviètics van crear els comandos Spetsnaz, inicialment amb membres de l'ex-KGB, una de les forces especials més famoses del món per la seva draconiana forma de Spetnaz.^{[cal citació]}

Va ser Winston Churchill qui va aplicar aquest terme durant la Segona Guerra Mundial. Eren tropes entrenades que servien en operacions de reconeixement, sabotatges i cops de mà per destruir objectius enemics. En l'Exèrcit dels Estats Units van rebre el nom de Delta Forces. Va ser després d'aquest conflicte quan les operacions de comando van començar a proliferar gràcies, entre altres circumstàncies, a les noves tècniques per realitzar inflitracions. Així els salts HALO/HAHO o el submarinisme amb escafandre autònom, especialment els equips silenciosos, han permès inflitracions que d'altra manera haurien de realitzar a peu o no realitzar-se.^{[cal citació]}

En el món antic i modern poden trobar casos semblants a les operacions de comando, com els urinatores romans^[3] Ja al segle XX, els primers grups comando (encara que no van rebre aquest nom) van ser organitzats per Trotski al Exèrcit Roig, com una forma de superació de l'escassa disciplina observada pels partisans en la guerra de guerrilles. Per la seva banda Manuel Leguineche qualifica a moltes de les operacions portades a terme pels rifenys contra els espanyols en la Guerra del Marroc com "el que ara anomenaríem operacions de comandament". ^[4]

En les últimes dècades del segle XX i principis de XXI, el terme va començar a perdre vigència per ser substituït pel de Operacions Especials.

Missions

Ordres de la Força Delta nord-americà camuflats com civils afganesos durant la fase inicial de la Guerra d'Afganistan de 2001.

Per norma general ia causa del reduït nombre dels seus components, les operacions de comando no persegueixen l'enfrontament directe o el combat obert, i molt menys campal, amb l'enemic. Però les seves missions són d'alta perillositat i on hi ha missions militars que un soldat comú no pot realitzar, alli intervenen els ordres.^{[cal citació]}

Els seus objectius són peces claus per al desenvolupament de l'enemic, ja sigui en les comunicacions, línies de proveïment o la moral de l'enemic. Entre els tipus de missions confiades a aquests grups destaquen:^{[cal citació]}

Sabotatge: inutilitzar o destruir línies fèrries o de logística de transport (per la seva gran importància per a l'avanç enemic), centres de producció, de telecomunicacions, estacions de combustible, fàbriques d'armaments.
Intel·ligència: fotografia detallada, il·luminació d'objectius per bombardejos, contactar amb inflitrados o guerrillers.
Neteja i col·locació de trampa caça-babaus, trampes antipersona.
Tasques de distracció i confusió de l'enemic, canvi de senyalístiques, interferències electròniques, captura o destrucció de material de guerra.
Eliminació de llocs de guerra electrònica.
Rescat d'ostatges, captura d'oficials o persones de rellevància.
Assegurament previ dels caps de platja, presa de ponts, fortificacions, etc.
Atacs per emboscada a petites unitats enemigues.

L'uniforme

Equipament d'una ordre de les forces de Brunei.

En general, les unitats del tipus Comando o Forces Especials es distingeixen de la resta d'unitats regulars per algunes diferències en els seus uniformes. Per exemple, en el cas dels ordres britànics, aquests usen una boina verda (igual que els Special Forces dels EUA, els GEL de l'Exèrcit de Terra Espanyol, el Escuadron de Sapadors paracaigudistes de l'Exèrcit de l'Aire Espanyol, la Unitat de Guerra Naval Especial de l'Armada Espanyola, els Montaraces de la Gendarmeria Nacional Argentina i els Comandaments del Exèrcit Argentí), els membres del SAS usen una de color caqui. Les unitats de paracaigudistes, tant britàniques com nord-americans usen una boina vermella, en unitats paracaigudistes d'altres nacions la boina és negra, aquest és el cas dels paracaigudistes espanyols que se'ls sol denominar boines negres. En el cas de Xile, les forces especials de l'Exèrcit i Força Aèria usen boina negra, en el cas de l'Armada seves Forces especials utilitzen boina verda.^{[cal citació]}

En l'Equador, tots els soldats de l'Exèrcit de servei actiu són paracaigudistes i la seva boina de color vermell porta les ales d'aquesta especialitat, i la fan servir únicament en unitats de Forces Especials, els soldats COMANDES porten tot el temps la seva boina vermella, amb la diferència que s'hi indica el seu grau, a més d'usar botes kakis amb l'uniforme pixelat. Els soldats de la Força Aèria porten la boina blava i els Infants de Marina (Armada) usen uniforme pixelat amb boina negra. Al Perú els comandaments de l'exèrcit usen la boina negra i porten l'escut nacional-hi en un fons groc, per la seva part els amfibis de l'exèrcit la porten sobre fons blau fent honor al color característic dels enginyers de combat. A Mèxic, les forces especials, utilitzen uniforme negre, molt similar al dels soldats de línia.^{[cal citació]}

Armes simbòliques

Moltes unitats posseeixen algun tipus d'arma que les identifica, en general un ganivet de combat. En el cas de les unitats d'operacions especials britàniques, la seva arma distintiva és la daga "Fairbain & Sikes", fabricada durant la 2 ª guerra mundial. Per als Rangers és el ganivet "Bowie" i el USMCMPCK (US Marine Corps Multipourpose Combat Knife) pels Marines i Special forces.^{[cal citació]}

En el cas dels gurkha, la seva arma distintiva és el Kukri, un ganivet creat per realitzar sacrificis rituals (decapitar bovins), i de gran utilitat per al combat causa de la seva forma blegada i la seva sangrador.^{[cal citació]}

Per als japonesos el seu distintiu és el Tantō. La katana és el distintiu dels oficials d'unitats regulars i s'usa només en cerimònies.^{[cal citació]}

Vegeu també

Referències

↑ Encyclopædia Britannica (14th ed.), Vol. 6, p. 106
↑ Javier Romero, cossos d'elit, Missió Impossible, Cercle Digital, Madrid, 2005, ISBN 84-609-6758-1
↑ Luis Àvila Recatero, Per sota de la cota zero, Editorial Hispano Europea, Barcelona, 1989
↑ Manuel Leguineche, Annual el desastre d'Espanya al Rif 1921, Alfaguara, Madrid, 1996, ISBN 84-204-8235-8

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Comando

[1] Encyclopædia Britannica (14th ed.), Vol. 6, p. 106

[cuerposelite-2] Javier Romero, cossos d'elit, Missió Impossible, Cercle Digital, Madrid, 2005, ISBN 84-609-6758-1

[cota-3] Luis Àvila Recatero, Per sota de la cota zero, Editorial Hispano Europea, Barcelona, 1989

[Annual-4] Manuel Leguineche, Annual el desastre d'Espanya al Rif 1921, Alfaguara, Madrid, 1996, ISBN 84-204-8235-8

[1]

[2]

[3]

[4]