Vòmit

Vòmit

Tipus	signe clínic, signe o símptoma digestiu, Expulsió i problema de salut
Clínica-tractament
Medicació prochlorperazine (en) , clorpromazina, haloperidol, metoclopramida, Prometazina, trimethobenzamide (en) , triflupromazine (en) , dexametasona, dolasetró, difenidol, promazina, tetrahidrocannabinol, nabilona, ciclizina, thiethylperazine (en) , perfenazina, dimenhidrinat, buclizina, (RS)-hydroxyzine (en) , clorciclizina, benzquinamide (en) i lorazepam
Patogènesi
Causat per	quimioteràpia, gastroparèsia, migranya, rotavirus, apendicitis i úlcera pèptica
Classificació
CIM-11	MD90.1
CIM-10	R11
CIM-9	787
CIAP	D10
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0151223
MeSH	D014839
UMLS CUI	C0042963

Il·lustració del segle xiv del Tacuinum Sanitatis

El vòmit, també anomenat èmesi, és l'expulsió violenta i espasmòdica del contingut de l'estómac per la boca.

Encara que possiblement es desenvolupà evolutivament com un mecanisme per expulsar del cos verins ingerits, pot aparèixer com a símptoma de moltes malalties no relacionades amb els verins, des de gastritis fins a tumors cerebrals.

De la sensació que algú té just abans de vomitar se'n diu nàusees, que poden precedir el vòmit o bé poden aparèixer aïllades. Existeixen medicaments antiemètics per a la supressió de les sensacions de nàusea i el vòmit.

Centre del vòmit

L'èmesi està controlada pel centre del vòmit en la formació reticular del cerebel. Aquesta pot rebre senyals d'estimulació de diversos orígens, a saber:

• En el quart ventricle (al cervell) existeixen uns quimioreceptors que poden accionar-se per substàncies presents a la sang, car estan situats abans de la barrera hematoencefàlica. Aquests quimioreceptors són de diversos tipus: dopamina D₂, serotonina 5-HT₃, opioides acetilcolina i de substància P. Així doncs són algunes de les substàncies que poden originar l'estimulació d'aquests, originant cada un una via d'activació. Es creu que la substància P està involucrada en totes elles, com a etapa final.
• El sistema vestibular en l'orella interna, que comunica amb el cervell a través del nervi cranial VIII, el vestibulococlear. És la via implicada en la cinetosi.
• El nervi cranial X (nervi pneumogàstric), que actua quan la faringe està irritada.
• Sistema nerviós vagal i entèric, responsables de transmetre alteracions de la mucosa gastrointestinal.

Tractament

Independentment del tractament de la causa:

• En general: metoclopramida (Primperan), domperidona (EFG, Motilium).
• Cinetosi: dimenhidrinat (Biodramina)
• Embaràs: doxilamina amb piridoxina (Cariban)
• Ús d'opiacis: haloperidol
• Hipertensió intracranial en pacients terminals: dexametasona (EFG, Fortecortin)
• Vòmits secundaris a quimioteràpia: ondansetró (EFG, Zofran)