Vés al contingut

Escató

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vettius Cato)
Plantilla:Infotaula personaEscató
Nom original(la) P.Vettius Scato Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Ascoli Piceno (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Veti Escató o Veti Cató (en llatí: Vettius Scato o Vettius Cato) va ser un general dels aliats italians revoltats a la guerra social (90 aC).

Va derrotar el cònsol Luci Juli Cèsar i llavors va avançar cap a la ciutat d'Esèrnia que es va haver de rendir per manca de provisions. Va derrotar a l'altre cònsol Publi Rutili Llop que va morir en combat. Aquest Vetti Cató podria ser el mateix personatge que Apià esmenta com el general Ventidi, i que va ser un dels generals italians que va derrotar Gneu Pompeu Estrabó. Sèneca diu que Gai Veti (només escriu C. Vettius, però sens dubte era Escató) va ser fet presoner, i va ser apunyalat i mort pel seu propi esclau quan era arrossegat cap al davant del general romà, per alliberar-lo d'un destí ignominiós.[1]

Hi ha dificultats per saber quin era el cognomen de Veti. Apià l'anomena Cató i probablement també és l'Insteius Cato anomenat per Vel·lei Patèrcul com un dels generals de la guerra social. Però en els millors manuscrits de Ciceró figura com a Scato (Escató), que era probablement la forma correcta, puix que està registrat com un nom propi dels marsis. El seu praenomen també és discutit. Ciceró l'anomena Publi, Eutropi li diu Titus i Sèneca Gai.[2]

Referències

[modifica]
  1. Luci Anneu Sèneca, De beneficiis, Liber tertius, XXIII, en Opuscula moralia (en llatí). Venècia: Antonelli, 1872, p. 123. 
  2. Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870.  tom III pàgina 735