Repòs de tarda
Repòs de tarda,
el brogit al carrer
ja queda lluny.
....................................................carme
el brogit al carrer
ja queda lluny.
....................................................carme
Repòs de tarda,
comença la conversa,
el món s'atura.
..................................................sa lluna
Nachmittagsruhe.
Im Gemurmel der Worte –
Straßenlärm weit weg.
..........................................Sean Jeating
Espai feliç
de calma compartida,
el dia s’acaba.
.................................................McAbeu
Frontera oberta
mentre no arriba el vespre.
Cafè amb conversa.
mentre no arriba el vespre.
Cafè amb conversa.
...................................................Xavier
Quan ve la tarda,
ni dempeus ni vençuts,
com les cadires.
ni dempeus ni vençuts,
com les cadires.
..................................................Helena
Quina alegria em dóna no veure cap mòbil damunt cap taula!
ResponEliminaRepòs de tarda,
comença la conversa,
el món s'atura.
Aferradetes, preciosa.
No m'havia fixat, jo, en això dels mòbils. Bona observació!
EliminaGràcies pel teu haiku, me l'enduc amunt.
Aferradetes bonica!
Nachmittagsruhe.
EliminaIm Gemurmel der Worte –
Straßenlärm weit weg.
Pau de la tarda.
EliminaMurmuri de paraules
soroll (del carrer) llunyà.
Moltes gràcies pel teu haiku, Sean.
He posat la traducció. Sense el parèntesis (del carrer) compliria la mètrica de l'haiku.
Abraçades.
Espai feliç
ResponEliminade calma compartida,
el dia s’acaba.
Encara m'hi acabaré aficionant a això dels haikus. ;-)
Amb un somriure:
Una forta abraçada.
Tota per a tu!
Moltes gràcies, Mc, per la teva participació doble.
EliminaL'un el poso al post, l'altre me'l quedo per a mi, seguint les teves pròpies indicacions. 😀
Això dels haikus té el seu què...
Una abraçada!
El millor moment, per gaudir d'una bona conversa o d'un bon cafè...o de les dues, perquè no ! :)
ResponEliminaSalut !.
Les dues, les dues... o bé una cervesa als que els agraden (a mi no)ja que això es veu que és un pub irlandès que jo no coneixia a Barcelona.
EliminaSalu, Artur!
Frontera oberta
ResponEliminamentre no arriba el vespre.
Cafè amb conversa.
Un més a la tirallonga d'haikus.
EliminaMoltes gràcies, Xavier.
Una abraçada.
Me encanta detenerme un ratito en lugares así y tomar un chocolate negro.
ResponEliminaAbrazos.
Ah! A mí també m'agrada molt la xocolata ben negra. Sense llet! 😋
EliminaNomés m'ha sortit això, el teu em guanya:
ResponEliminaQuan ve la tarda,
ni dempeus ni vençuts,
com les cadires.
No saps pas com l'encertes: Ni dempeus ni vençuts és ben bé com em sentia aquest dia, 11 de setembre, acabaa la manifestació i anant a reposar una estona. Com les cadires, encara hi som, malgrat que no fem gran cosa.
Elimina