El Dia de la Ciencia en Galicia es celebra cada any, organitzat pel Consello da Cultura Galega i la Real Academia Galega de Ciencias. Cada any editen un llibre sobre una personalitat científica, i aquest any 2025 el “científic gallec de l’any” guardonat ha estat el Prof. Dr. Ferran Calvet i Prats (Vilafranca del Penedès 1903-Barcelona 1988).
Potser algun lector s’haurà sorprès de veure considerat el Dr. Calvet com a científic gallec, especialment si el tenia com a catedràtic de Bioquímica de la UB, o, abans, com a professor de Química Tècnica. Però el llibre del que la portada és reproduida a aquest post explica força exhaustivament el perquè.
Després de la seva llicenciatura en Ciències (Química) a la UB el 1923, Calvet va anar a fer la tesi a Oxford amb F.D. Chattaway [+], i la va llegir el 1928. Un cop revalidada la tesi a Madrid, el 1929 guanya la càtedra de Química Orgànica i Bioquímica de la Universitat de Santiago. Però inmediatament va fer una estada d’un any a Munic amb Wieland [+], Nobel de 1927. A la tornada, el març de 1930, ocupà la càtedrà on s’hi va estar 6 anys, on creà laboratoris i un equip de recerca amb estudiants joves.
El 1936 van apartar Calvet de la càtedra, degut a les seves simpaties republicanes catalanistes i galleguistes. Va aconseguir una beca per anar a Estocolm, al laboratori de von Euler [+], Nobel de 1929. Després passa a Edimburg on el 1938 pren la decisió -incomprensible per a molts- de tornar a Galícia per Portugal. Com era de preveure, fou arrestat, però l’alcalde de Tui havia estat alumne seu i va aconseguir que no estés a la presó més que 21 dies. Va quedar-se a Vigo amb la família, perquè tenia prohibit acostar-se a Santiago.
A Vigo va ser un dels directors científics de l’Instituto Bioquímico Miguel Servet, i de l’empresa Zeltia. Aquesta empresa acollia molts científics represaliats, i entre ells el peculiar biòleg evolucionista i polemista Faustino Cordón [+]. Allà feien extractes animals i vegetals per a medicaments, activitat que va ser l’inici de la indústria farmacèutica gallega moderna.
El 1944 va intentar tornar a la càtedra de Santiago, però era ja ocupada i va haver d’anar a Salamanca. Inmediatament va anar a Nova York on coïncidí amb Severo Ochoa. S’hi va estar fins a 1948, quan va demanar un trasllat a Oviedo per, inmediatament i mitjançant una peculiar permuta, aconsegui ser nomenat agregat de Química Orgànica de la Universitat de Barcelona. El 1949 deixa Nova York i el 1950 es queda definitivament a Barcelona. Després de 17 anys impartint Bioquímica i Química Tècnica, el 1967 aconsegueix la càtedra de Bioquímica de la UB.
Gent de la meva generació el varem tenir de professor de Química General -jo, el 1965- i també de Bioquímica i de Microbiologia i Fermentacions Industrials. Però els que erem alumnes en aquell moment no teniem ni idea de la història dels nostres professors. Ells no ho explicaven i nosaltres -obviament- no preguntavem.
El llibre editat pel Dia de la Ciència 2025 -pràcticament tot en gallec- té 10 capítols on Calvet hi té protagonisme, o hi forma part del context. És una història dels origens i de l’actualitat de la indústria química i biotecnològica gallega, amb l’empresa Zendal [+] -derivada de Zeltia com a multinacional gallega estesa per tot el món.
A Galícia s’han fet actes de reconeixement a la memòria de Calvet, i és possible que aquí -a Vilafranca del Penedès- se’n faci algun també. Ja en donaré avís, si és el cas. Ho sabrem aviat.
CLAUDI MANS