Si fa temps que em segueixes segur que ja saps que tinc predilecció per alguns animals, entre els quals, a més de les guineus, també hi ha els cérvols. Per això, és fàcil deduir que aquest cervatell de Manuska em va robar el cor.
Però el resultat està a l'alçada de les expectatives? No del tot. No és pas un problema del patró, al qual no puc fer cap crítica, sinó més aviat de dimensions i formes.
Abans de començar ja em temia que el cap és massa senzill, amb una forma poc definida, però també em va semblar massa gros. I aquí van començar els primers canvis, el menys evident dels quals és un musell una mica més pronunciat.
Seguint amb les proporcions, el cos era una mica rabassut comparat amb unes potes llargues i elegants. Així que també hi vaig fer algunes modificacions.
Pel que fa als detalls, són evidents les diferències: jo vag optar per brodar el musell i per no fer el blanc dels ulls amb feltre per peresa.
Per acabar, va arribar el torn del vestit, que amb tants canvis com havia fet em quedava petit. Però el disseny és tan original –cal començar per la cintura i pujar cap als tirants per després baixar i seguir amb la faldilla, tot sense tallar el fil– que vaig ser incapaç d'adaptar-lo al meu cervatell. Així que em vaig haver de conformar amb un vestit més convencional, completament improvisat.
Si t'hi fixes, el vestit també és força més curt que l'original. I és que potser és un pèl massa ample i, amb tant de punt doble, ja havia gastat més de la meitat d'un cabdell de color mostassa. El que més greu em sap és que, amb la meva rudimentària tècnica per fer puff stitch, el vestit –que era un dels atractius del patró– queda força deslluït.
Malgrat tot, després d'aquestes baralles amb les dimensions i les formes, m'agrada el meu cervatell vestit amb aquest color tan de tardor.