Sobre embolics i crancs

La història d'aquest cranc amigurumi és un bon embolic i jo, per casualitat, n'he sigut espectadora des del principi. Ja fa força temps vaig ensopegar a Instagram amb un sonall en forma de cranc. Era un disseny de Rebeca Para. De fet, crec que va ser la seva palanca de l'èxit en aquesta xarxa a la qual hem anat a raure totes les ganxetaires. Evidentment, aquest disseny tan divertit em va enamorar. Tant, que li vaig preguntar a Rebeca Para si tenia pensat posar el patró a la venda, però vaig rebre una negativa. La seva resposta va ser que ella es dedica a vendre amigurumis i no patrons, tot i que fa poc ha obert una botiga a Etsy.

Temps després, també a Instagram, Mariya Kostychenko, que ja em va captivar fa temps amb els seus sonalls, va publicar un disseny molt similar. Però a Instagram, encara que de vegades ho sembli, no tot són flors i violes –fa ben poc, dos grans dissenyadors com Pica Pau i Príncipe del crochet es van tirar els plats pel cap–. Així que es veu que la Rebeca i la Mariya, l'una des de Burgos i l'altra des de Sant Petersburg, se les van tenir, amb acusacions de plagi pel mig. La cosa devia acabar com el rosari de l'aurora, perquè la Mariya ha retirat del seu compte d'Instagram totes les fotos d'aquest sonall.

A hores d'ara Rebeca Para només té a la venda tres tristos patrons de cactus a la seva botiga d'Etsy –ni rastre dels seus originals dissenys de sonalls– i la Mariya ha hagut de tancar House Sleeping Toys, la seva botiga a Etsy, perquè Pay Pal ha deixat d'operar a Rússia com a represàlia per la guerra a Ucraïna.

Així doncs, com és que jo he fet aquest amigurumi? Doncs perquè en algun moment de tot aquest procés la Mariya va posar a la venda el patró i jo el vaig comprar. És allò de ser en el lloc oportú en el moment oportú.

I tot i que no sé si té gaire sentit ressenyar un patró que no pots comprar, no puc deixar de dir que el disseny és genial, tot i que he improvisat algun canvi, com fer la base de les pinces més ampla per donar-hi més estabilitat. Fins i tot crec que m'agraden més aquests ulls endormiscats, senyal d'identitat de Mariya Kostychenko, que no la proposta colorista de Rebeca Para.

En aquest cas, és clar que la línia entre el plagi i l'originalitat és molt fina perquè Rebeca Para mai ha publicat el patró del sonall i per tant Mariya Kostychneko com a molt, però molt probablement, s'hi va inspirar. D'altra banda, cal reconèixer que la idea de Rebeca Para és genial però que Mariya Kostychenko li ha donat el seu estil propi. Per si ho vols comprovar, tot i que ja no en pots veure cap foto ni a Instagram ni a Etsy, a Pinterest n'ha quedat alguna de perduda.

El resultat de tot plegat és un sonall que m'encanta i un bon embolic. Tu què en penses?

Qui fos cranc...

Avui m'he incorporat a la feina després de les vacances, que com et pots imaginar m'han passat volant. La tornada ha sigut dura –no t'ho negaré– perquè significa abandonar molts dels hàbits slow life de les últimes setmanes: llegir a la fresca del matí, passejar per la platja, fer la migdiada, pintar amb aquarel·la, perdre'm pel bosc... Continuaré trobant estones per fer les coses que m'agraden, és clar, però ja saps que no és el mateix quan cal dedicar 8 hores diàries a la jornada laboral.

Qui no té la síndrome postvacances és aquest cranc, que és un dels amigurumis del zodíac que Khuc Cay va publicar al número 104 de la revista Simply Crochet. Això sí, jo no he fet cap cas del zodíac i el publico ara, en ple agost. He de confessar també que la resta d'amigurumis del zodíac, a banda d'Àries o Taure, no em desesperen.

Tornant al cranc amigrurumi, el patró és perfecte. Per exemple, m'ha entusiasmat la tècnica per fer els ulls. A més, no té cap gran dificultat a banda d'haver de cosir moltes peces: dotze en total comptant els ulls, les pinces i les potes.

Sí, ja sé què em diràs: és que jo el jacquard... Però, com t'he dit mil i una vegades, per fer jacquard o tapestry el truc és molt senzill: cal treballar en front loops, és a dir, agafant només la baga del davant. 

En definitiva, jo he seguit el patró al peu de la lletra. I això és estrany en mi, tot i que no pot ser d'altra manera quan es tracta dels patrons de Khuc Cay, que són molt i molt recomanables. L'únic canvi que he fet és brodar aquestes ratlles a la panxa en lloc de les puntades en diferents colors del model original. 

I parlant de brodar, en aquest mateix moment, mentre escrivia, m'he adonat que no em vaig recordar de brodar la boca!!! "Tarde piaste!", que deia Sancho Panza. Com comprendràs, en aquestes hores i a punt de publicar aquesta entrada, no tinc temps de tornar a la platja, emportar-me novament algunes palades d'arena, muntar aquest set una altra vegada per després desmuntar-lo i passar l'aspiradora fins a fer desaparèixer l'últim granet de sorra.

I tu, encara fas vacances?