Este artículo plantea un meta-experimento científico que pretende explorar, mediante el Análisis de Redes Sociales (ARS), una base de datos previamente trabajada con un análisis cualitativo tradicional (Valdaliso, 1988 y 1993). La muestra está compuesta por más de 500 sociedades mercantiles registradas en Vizcaya entre 1879 y 1913, que representan el 30 por 100 del número y más del 90 por 100 del capital total de las sociedades creadas en esa provincia entre esas fechas. Aunque el empleo del ARS no muestra resultados sustancialmente diferentes en la representación de los principales grupos empresariales, sí presenta numerosas y muy notables ventajas, especialmente relacionadas con una mejor visualización de las redes. No obstante, la nueva metodología plantea igualmente algunos problemas, sobre todo a la hora de interpretar redes de gran tamaño. Además, más allá de las técnicas gráficas y estadísticas, la información cualitativa se torna imprescindible para una correcta comprensión de las redes.
Aquest article planteja un metaexperiment científic amb l’objectiu d’explorar, a través de l'Anàlisi de Xarxes Socials (AXS), una base de dades sobre la qual s’ha treballat prèviament a partir d’una anàlisi qualitativa tradicional (Valdaliso, 1988 i 1993). La mostra inclou més de 500 societats mercantils registrades a Biscaia entre el 1879 i el 1913, les quals representen el 30 per 100 del nombre total i més del 90 per 100 de tot el capital de les societats creades en aquesta província entre les dates assenyalades. Tot i que l'ús de l'AXS no mostra resultats substancialment diferents pel que fa la representació dels principals grups empresarials, aquesta metodologia sí que presenta nombrosos i molt notables avantatges, especialment relacionats amb una millor visualització de les xarxes. No obstant això, és cert que la nova metodologia planteja alguns problemes, sobretot a l'hora d'interpretar xarxes de grans dimensions. A més, més enllà de les tècniques gràfiques i estadístiques, la informació qualitativa esdevé imprescindible per a una comprensió correcta de les xarxes.
This paper introduces a scientific meta-experiment that aims to explore, by means of Social Network Analysis (SNA), a database previously worked with a traditional qualitative analysis (Valdaliso, 1988 and 1993). The sample is made up of more than 500 incorporated companies registered in Vizcaya between 1879 and 1913, which represent 30 per cent of the number and more than 90 per cent of the total capital of the companies created in that province between those dates. Although the use of SNA does not show substantially different results in the representation of the main business groups, it does provide numerous and very notable advantages, especially related to a better visualisation of the networks. However, the new methodology also poses some problems, especially when interpreting large networks. Moreover, beyond graphical and statistical techniques, qualitative information is essential for a correct understanding of the networks.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados