Resumen de Exotismo y orientalismo escénico español: las obras estrenadas en el teatro Apolo de Madrid entre 1900 y 1913
- español
Con la llegada del siglo XX, nuevas formas y modelos teatrales se abrieron paso en el abigarrado panorama musical madrileño, generando una tendencia rupturista con el sistema anterior del género chico. La fragmentación de los espectáculos, su –generalmente– peor calidad literaria y musical junto con la introducción de ritmos extranjeros y la adopción de temáticas donde la sicalipsis jugara un papel fundamental fueron algunas de sus señas de identidad. Sin embargo, dentro de este formato, la vía que mejor aceptación encontró en el Teatro Apolo de Madrid fue la del orientalismo. Entre 1900 y 1913, diferentes obras se estrenaron con gran éxito en el coliseo de la calle de Alcalá apostando decididamente por esta temática. A través del análisis de algunas de estas zarzuelas podemos dirimir que los recursos empleados eran deudores de la imagen de exotismo que ya se había generado décadas antes y que todas estas obras actuaban más como un producto que como paradigma reflejo de la sociedad del momento.
- català
Amb l'arribada del segle XX, noves formes i models teatrals es van obrir pas a l'abigarrat panorama musical madrileny, generant una tendència rupturista amb el sistema anterior del gènere noi. La fragmentació dels espectacles, la seva –generalment– pitjor qualitat literària i musical juntament amb la introducció de ritmes estrangers i l'adopció de temàtiques on la sicalipsi jugués un paper fonamental van ser algunes de les senyes d'identitat. Tot i això, dins d'aquest format, la via que millor acceptació va trobar al Teatre Apolo de Madrid va ser la de l'orientalisme. Entre el 1900 i el 1913, diferents obres es van estrenar amb gran èxit al coliseu del carrer d'Alcalá apostant decididament per aquesta temàtica. A través de l'anàlisi d'algunes d'aquestes sarsueles podem dirimir que els recursos emprats eren deutors de la imatge d'exotisme que ja s'havia generat dècades abans i que totes aquestes obres actuaven més com a producte que com a paradigma reflex de la societat del moment.
- English
With the arrival of the 20th century, new forms and theatrical models made their way into the motley Madrid musical panorama, generating a tendency to break away from the previous system of the genre chico. The fragmentation of the shows, their –generally– poorer literary and musical quality together with the introduction of foreign rhythms and the adoption of themes where sycapsis played a fundamental role were some of their identifying features. However, within this format, the path that found the best acceptance at the Teatro Apolo in Madrid was that of orientalism. Between 1900 and 1913, different works premiered with great success in the coliseum on Calle de Alcalá, betting decisively on this theme. Through the analysis of some of these zarzuelas we can conclude that the resources used were indebted to the image of exoticism that had already been generated decades before and that all these works acted more as a product than as a paradigm reflecting the society of the moment.