L'any 1941 Josep Carner, exiliat a Mèxic, publica la traducció al castellà de la 'Scienza nuova' de Giambattista Vico, un text pioner de la modernitat llatina que al segle XVIII defensava una Il·lustració alternativa, de base catòlica però universal i allunyada dels dogmes ideològics del que en podríem dir el republicanisme protestant. Enllà d'un simple encàrrec editorial, la traducció i pròleg que Carner hi escriu permeten parlar d'un projecte de planificació politicocultural republicana republicana (en la línia d'un republicanisme hispà) alhora personal i col·lectiu, i aporten una nova perspectiva a la tasca diplomàtica, a la formació intel·lectual i a l'ideari de Josep Carner. Aquest, com a membre actiu de la comunitat formada al voltant del Colegio de México, va explorar a la primera meitat dels anys quaranta, juntament amb altres intel·lectuals, una modernitat alternativa a la que imposava el binomi liberalisme/socialisme que havia dut a la Segona Guerra Mundial. La 'Scienza nova' de Vico va ser fonamental en aquest sentit, ja que permetia a Carner recuperar una racionalitat política llatina que aspirava a unir Europa i l'Amèrica Llatina d'una manera nova, com a alternativa a l’atlantisme.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados