Der valencianische Konfliktdiskurs uber die "eigene Sprache"

• Hanna Budig ^[1]
  1. [1] Otto-Friedrich Universitàt Bamberg
• Localización: Norma, variació i identitat: el cas de la llengua catalana / coord. por Josep Martines Peres, Benjamin Meisnitzer, 2025, ISBN 978-3-96023-641-2, págs. 199-213
• Idioma: alemán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • català

    La identitat lingüística valenciana sembla, a primera vista, com a la d'una regió que forma part de lanació espanyola i de la seua història especifica. Això no obstant, quan s'estudia més a fons el polèmicdiscurs politic que es produeix a la Comunitat Autònoma de València, remet a una comprensió de lapròpia identitat que no necessàriament coincidia amb el concepte nacional espanyol. En realitat, ésuna disputa política que tracta de determinar la llengua e identitat valenciana autòctona. Partint d'unanàlisi semàntic del discurs de conflicte parlamentari sobre la llei de senyes d'identitat, mostraremla gènesi i el desenvolupament actual de les conceptualitzacions divergents, ja que són estes queconverteixen el valencià com a "llengua pròpia" en un ‘símbol de la divergència identitària'.

  • English

    At first glance, the identity of the Valencian language appears to be only that of a Spanish region,embedded within the Spanish nation and its cultural history. But the polemic character of the politicaldiscourse in this region reveals a distinct identity that is separate from the concepts of Spanishnationalism: A political struggle seeking to give shape to Valencian language and identity. This paperutilizes a corpus-based analysis of the conflictive parliamentary discourse about the bill of ValencianIdentity Symbols in order to identify the emergence as well as the contemporary development ofcompeting conceptualizations that tur the Valencians as “own language” into a 'symbol for a divergenceof identity’.