Memòries singulars en la dramatúrgia actual d’autora al País Valencià. Els casos de Godofredo Villa, Leoncio Badía i Florencio Pla Meseguer

• Isabel Marcillas-Piquer ^[1]
  1. [1] Universitat d'Alacant

     Universitat d'Alacant

     Alicante, España

     
• Localización: eHumanista: IVITRA, Nº. 27, 2025, págs. 35-47
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    El concepte memòries singulars es vincula a l’auge dels estudis memorialístics i busca posar en valor les històries individuals de persones silenciades o ignorades per la història oficial, víctimes de processos traumàtics i repressius derivats, generalment, d’una guerra. La narració de les memòries singulars es caracteritza per defugir el caràcter èpic dels conflictes bèl·lics i destacar-ne la humanitat dels seus protagonistes. Aquest article analitza aquesta tendència a partir de les obres de tres dramaturgues valencianes: La vida inventada de Godofredo Villa (Sònia Alejo), El que guarda (Mafalda Bellido) i Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora (Núria Vizcarro).

  • English

    Concept of singular memories is linked to the rise of memorial studies and seeks to highlight the individual stories of people silenced or ignored by official history, victims of traumatic and repressive processes resulting, generally, from a war. The narrative of the singular memories is characterized by avoiding the epic character of war conflicts and emphasizing the humanity of its protagonists. This article analyses this trend based on the Works of three Valencian playwrights women: La vida inventada de Godofredo Villa (Sònia Alejo), El que guarda (Mafalda Bellido) and Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora (Núria Vizcarro).